divendres, 4 de desembre del 2015

Rogaine d'Òrrius

Fa temps que no publico res, però em ve molt de gust d'escriure sobre el III Rogaine Internacional de Catalunya, organitzat pels amics del Farra-O a Òrrius el passat 10 d'octubre. Com tots els rogaines d'aquest any, corro amb la bèstia del Xavi Batriu.Últimament, els rogaines se'ns donen bastant bé, i pensem que aquest no serà una excepció. La diferència és que aquest és de 12 hores... L'any passat ja el vam córrer i vam aconseguir un segon lloc. Aquest any tornarà a ser difícil, doncs hi ha equips molt potents.

Mapa amb estratègia i recorregut final
Com que tenim la referència de l'any passat, ens marquem una estratègia de 4,5 fites/hora, o sigui, 54 fites. Serà difícil d'aconseguir, però si les fem o ens hi acostem, podem aconseguir la victòria. Uns minuts després de donar el tret de sortida, a les 7 del matí, veiem que anem sols. Aquesta serà la tònica de tota la cursa: 12 hores sense competir amb ningú, només amb nosaltres mateixos.

El temps va passant ràpid. Enllacem les fites força ràpid, al principi, i una mica més lentes a partir de la sisena hora. Normal, el cansament comença a fer-se present (bé, en mi... el Xavi continúa fresc com  una rosa...). Pel camí, com sempre, anem repalntejant l'estratègia segons la disponibilitat d'aigua, el temps transcorregut i el número de fites fets.

Només cap al final, fites 97 i 75, és on el temps s'escola més ràpidament, doncs no les hem sabut fer prou ràpid. Això fa que les últimes fites que havíem programat les haguem de deixar per una altra edició. Ja amb la llum de la lluna i amb l'ajut del frontal, fem les dues últimes fites i ens plantem a l'arribada amb 52 fites fets.

I quina és la sorpresa quan, comparant amb els equips capdavanters, ens adonem que hem aconseguit la victòria!!

La tàctica de començar per la zona on no hi ha fonts ni cap tipus d'avituallament pensem que ha anat bé, doncs a primera hora del matí no feia falta tanta hidratació com al migdia, moment en què hem arribat a la zona amb més pobles/fonts.

Ara ja a pensar en els rogaines 2016, que de ben segur que en farem algun. 

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Ultra Pirineu (o l'intent d'acabar-la...)

Un parell de curses d'orientació populars i algunes sortides post-vacances van servir per fer la meva posta a punt de l'Ultra Pirineu d'enguany. Els últims tres o quatre mesos no deixava de pensar en aquesta cursa... en la mandra que em feia i la poca motivació que tenia. L'última setmana, però, és crucial, i forçosament vaig haver de motivar-me.

D'entrada, la sortida és ESPECTACULAR (quasi tant com la Transvulcania...)! El llarg ascens fins a Rebost i Niu no es fa carregós, no així el tram fins a Serrat de les Esposes i Bellver. Carregades les piles al gran avituallament de Bellver, altre cop toca pujar, cap a Cortals i Prat d'Aguiló. Trams divertits i algun de feixuc, res que no sapigués d'altres ocasions. Ara, però, toca un dels plats forts: pujar al Pas del Gosolans. El trampejo bé, amb calma, per fer una bona baixada cap a Gósol. Aquí, amb la visita de la família i coneguts, torno a carregar piles. Porto menys de 12 hores i només me'n queden 6 com a molt!

Fins a Gòsol m'ha passat volant. M'he divertit, he gaudit i no se m'ha fet pesat. Les cames i el cap van sobrats, penso, i surto cap a Estassen motivadíssim! Al cap d'una hora tot canvia. La sol·litud, la incipient freda i negra nit, i sobretot la curta però dura pujada fins el refugi del Pedraforca, fan que el meu cap sucumbeixi durant 10 o 15 minuts als més pessimistes dels meus pensaments... Decidit! Plego a Estassen! Ja n'hi ha prou de tot plegat!

I així es va acabar... I com és natural, després de reflexionar una nit i una altra, el meu pensament és sempre el mateix: com és que et vas deixar guanyar per 10 minuts de baixón? Suposo que deu tenir una explicació científica que no acabo d'entendre...

dimecres, 2 de setembre del 2015

Ultra Catllaràs i Matterhorn Ultraks

Les meves dues últimes curses "importants" han estat dues curses denominades "ultra" que, en un principi, no ho semblen pels "pocs" quilòmetres que tenen.

El 25 de juliol tornava a fer l'Ultra Catllaràs, una cursa de 55 km que m'encanta, doncs transcorre pels millors paratges, per mi, del Berguedà. Al tenir els temps de l'any anterior, la idea és intentar baixar ni que sigui uns minutets, aquests temps. 

La primera part de la cursa, fins a La Nou, passa ràpid i em trobo bé, però és després, a la pujada al Sobrepuny on noto el cansament i em ve un "baixón". Per sort, un cop dalt, penso en la poca estona que em queda per arribar a Castell de l'Areny, on hi arribo animat i amb les forces recuperades. D'aquí al final, que seran encara no tres horetes, em trobo amb moltes ganes.

Entrant a meta constato que faig quasi el mateix temps de l'any anterior, doncs si bé faig 15 minuts més, també és cert que han afegit tres curts trams que fan que perdis alguns minuts més.

Organització, ambient i entorn immillorables!


I el passat 22 d'agost, aprofitant unes curtes vacances a Suïssa, feia la Matterhorn Ultraks, una cursa de 46 km al voltant de Zermatt amb la vista posada al Mattehorn (o Cerví) durant el 50% de la cursa. Realment, una cursa per fer un cop a la vida (sempre que faci el bon temps que ens va fer enguany). Una combinació de corriols i camins enllaçant refugis, poblets de cabanyes i un pic de 3000 m.

Segueixo un planning que m'he fet sense saber si el podré seguir o no, de set hores. A mesura que passa l'estona, veig més clar que podré mantenir-lo, i fins i tot baixar del temps. Se'm fa realment dur la part mitja de la cursa, on hi ha un desnivell de 700 m positius. Després em refaig una mica i acabo de gaudir de la cursa amb una entrada al poble, a vessar d'espectadors, triomfal!

 

diumenge, 5 de juliol del 2015

Copa Catalana a Sant Jaume de Frontanyà

Dos mesos i mig des de l'última cursa d'orientació... massa temps... per voler-ho fer bé vull dir... Solament algun entrenament, que veig que no ha donat el seu fruit... :P

Aquest cap de setmana passat es celebraven els mítics Dos Dies dels Pirineus, altre cop a Sant Jaume de Frontanyà. Per qüestions de feina només puc anar-hi el dissabte, que coincideix amb la cursa de llarga distància.

Es preveu una cursa dura: molt desnivell, tirades força llargues i sobretot moooolta calor. Tot acaba sent com la previsió. Faig errades molt grans, massa grans, i això ho pago. Mig minut perdut a la 1; 2 minuts de navegació per anar a la 7 i 2 més en l'atac a la fita; 2 minuts en l'atac a la fita 8 en una zona on em costa d'interpretar; 1 minut i mig a la 10 i mig minut a la 11. En total uns 10 minuts d'error. 

Físicament em trobo bé, però no és el consol. El bosc i l'entorn immillorable!

Emmona i Marató de Berga

El primer repte "important" de l'any arribava el passat 13 de juny, amb el Trail Emmona, de 67 km de llargada i no sé pas quant de desnivell. L'havia preparat força bé (potser no tan bé com la Transvulcania l'any passat) i en tenia ganes. I com sempre... RESPECTE! Molt de respecte! Doncs encara que fos la cursa curta del cap de setmana, 67 km són 67 km...

La idea és fer-la junts amb el Manel, però sense condicionar-nos. Així si un veu que pot apretar més, doncs ho pot fer. L'estratègia a seguir és de començar tranquil·lament i anar de menys a més. A grans trets, hi ha 3 pujades de fort desnivell (1000, 1400 i 1000 apox), o sigui que hem de fer les dues primeres reservant-nos per la tercera i última. 

Comencem molt a poc a poc, caminant on faci falta, sense presses. A mesura que passen les hores, anem avançant algú, sobretot a les baixades. Pels nostres comptes, hem d'anar entre els 25  primers. L'entorn és preciós, sobretot quan ascendim al Balandrau i comencem a crestejar fins al Coll de la Marrana, lloc on ens comença a plovisquejar després d'una estona que ja ens les veiem venir. Tota la baixada fins a Vallter la fem plovent i amb una mica de calamarsa. La sorpresa arriba a Vallter, on ens fan parar i neutralitzen el temps pel mal temps es veu que fa a dalt a Bastiments. 

I fins aquí aquesta història. Ens retirem després de 5 h 30 min i 33 km fets. Els motius: el mal temps, els 50 min que ens fan parar, i sobretot, les 3 torçades de turmell que s'havia fet el Manel fins aquí. És una llàstima perquè anàvem amb forces, havent-nos dosificat el suficient per afrontar amb garanties la segona part de la cursa. Anàvem el 19è i 20è...


Passant per la Gallina Pelada (Ensija)
La setmana següent, dia 21 de juny, i després d'haver-la descartat per la participació a l'Emmona, faig la Marató de Berga (ara Berga Trail Marató). Em vull treure l'espina de la setmana anterior i fer un bon entreno. La idea és no morir-me com fa 2 anys em va passar, així que començo a poc a poc, sense córrer ni un metre de pujada. El curiós és que arribo a dalt dels Rasos amb el mateix temps i amb les cames més fresques. Faig la pujada a la Gallina Pelada també molt tranquil·lament per afrontar la pujada de Peguera als Rasos que, gràcies a haver-me guardat, la trobo més curta del normal (quina alegria!!). Arribo als Rasos amb 3 h 45 min, 15 min menys que fa 2 anys, i amb més forces per afrontar la baixada fins a Berga. Baixo bastant bé fins a Espinalbet, on començo a flaquejar. La petita pujada fins a Queralt se'm fa eterna, però per sort un cop aquí ja només queda l'última baixada.

Arribo a la meta amb 5 h 8 min!!! I en 6a posició!! Estic mega-hiper-ultra-súper content, no tant per la posició, doncs no hi havia molt de nivell aquest any, sinó pel temps, doncs rebaixo en 11 min el temps que tenia de feia 4 anys.

dimecres, 10 de juny del 2015

Rogaine Port del Comte

El passat 23 de maig ens disposàvem a córrer el segon rogaine, aquest any, amb el Xavi Batriu, als magnífics terrenys del Port del Comte. 

Amb l'experiència dels corredors de l'any passat (els primers van acabar totes les fites amb 40 minuts de marge) i l'estratègia seguida al rogaine del Catllaràs, preparem una ruta exigent, amb l'objectiu de fer 7 fites cada hora, o sigui 42 d'un total de 50. El què s'ha d'intentar, com sempre, és no acumular massa desnivell i enllaçar les fites de més puntuació.
Mapa amb l'estratègia 
inicial i la ruta final

L'estratègia va formidablement bé fins a les dues hores, doncs hem pogut fet 3 fites més de les previstes, però a partir d'aquí la cosa canvia. M'entra una mena de "pàjara" que ja no em deixarà fins a finalitzar la cursa, i les fites comencen a estar més distanciades entre elles. Aquesta sensació la tindrem durant les 3 pròximes hores, amb constants canvis d'estratègia i on decidim deixar un 90 i un 80. Durant l'última tornem a anar bé, i fins i tot podem fer alguna fita més de les previstes. Total, 41 fites fetes, quasi aconseguim l'objectiu...

Al final resulta que no ho hem fet tan malament com ens pensàvem, o senzillament que la resta d'equips tampoc ho fa tan bé com nosaltres esperàvem.

L'única mala notícia, la lesió del Jaume que es va fer quan portaven solament 15 minuts de cursa. Des d'aquí li desitjo una ràpida recuperació!

dijous, 14 de maig del 2015

Rogaine del Catllaràs

Dissabte 9 de maig. Torno a córrer al Catllaràs, aquest cop en un Rogaine de 6 hores i formant equip amb l'incombustible Xavi Batriu. Fent-me meva la frase d'una ultra atleta de moda sobre l'entorn del Berguedà, haig de dir que "el Catllaràs és el pati de casa meva"... :)

Així doncs, repetíem escenari i equip del 2013, edició que vam guanyar per molt poquet als "navarros". Aquest cop la cosa semblava difícil d'aconseguir, doncs hi havia més d'un os dur de rossegar. Algun equip molt bo tàcticament i algun altre físicament. Hauríem de fer una molt bona combinació de les dues per emportar-nos el gat a l'aigua.

I amb l'experiència del 2013, on vam fer 33 fites de les 45 possibles, l'objectiu era clar: arribar a les 36 fites i aconseguir així fer-ne 6 per hora (o el què és el mateix: cada 10 minuts aproximadament trobar una fita). Objectiu difícil però gens ambiciós, creiem. Així doncs, marquem el recorregut idoni amb 36 fites, les de major puntuació, descartant només un 80, cinc 40s i un 50. 

Després de 5 hores i 57 minuts arribem a Falgars (inici i final de la cursa) amb els deures fets. 36 fites! Hem enllaçat totes les fites tal i com havíem planejat, tret d'un parell de canvis arrel de l'improvisació: decidim passar per la 33 perquè anàvem bé de temps i en canvi deixar la 67 perquè anàvem justos. Al final, decidim fer la 53 perquè veiem que tenim temps.

Mapa amb estratègia inicial i recorregut final fet
Estratègia: potser no ha estat la més bona, doncs hem fet molt desnivell, però hem complert amb el què ens havíem planejat.

Temps perdut: 4 minuts després de la 75 per treure un punxa del peu, 10 minuts buscant la 56, error de 5 minuts per anar a la 57 i error de 4 minuts buscant la 70 per un error cartogràfic, creiem. En total 23 minuts.

Més fites: sense fallar els 23 minuts i augmentant una mica el ritme, creiem que es podien enllaçar 4 fites més. La 43 de camí de la 56 a la 84, la 67 després de fer la 52 i la 40 i 50 després de fer la 62.

En resum, una gran cursa en un terreny immillorable per a practicar aquest esport. I d''aquí a dues setmanes... Rogaine Port del Comte!!




dimecres, 6 de maig del 2015

Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Pals

L'endemà del Campionat de Catalunya Esprint a Palamós, corríem a Pals el Campionat de Catalunya de Llarga Distància, organitzat pels amics del Farra-O. És la tercera vegada que corria en aquest mapa, i no decep mai.

Ens esperen més de 13 km lineals i només 20 fites, o sigui que la part física hi jugarà un paper important. Durant la primera hora de cursa no cometo errors important, només algun d'elecció de ruta. És a partir de l'hora de cursa que el cansament em fa males passades i encadeno alguns errors, com els de la fita 13, 15 i la sortida d'aquesta, on em desvio i m'equivoco de camí. En l'atac a la fita 19 torno a perdre una mica de temps. En total, uns 5 minuts i mig perduts.

En general bona cursa on em trobo bé físicament, tot i que pateixo a partir de l'hora. Quan a classificació, bastant a prop d'alguns dels bons, però molt lluny del guanyador.

Campionat de Catalunya Esprint a Palamós

El passat 18 d'abril es disputava el Campionat de Catalunya Esprint a Palamós. No m'estendré massa amb aquesta cursa, doncs la meva experiència va ser del tot negativa i no vull queixar-me d'una organització que de ben segur perdre moltes hores per tirar-ho endavant.

El Campionat de Catalunya era un sol esprint, però l'organització va decidir que abans es correria un altre esprint a la mateixa zona, mateixa sortida, mateixa arribada i algunes fites iguals, i que a més a més, no valdria per res sobre el Campionat de Catalunya. Per mi, aquest va ser l'error més gran, i a això hi vull sumar que el traçador (o traçadors) no van estar a l'alçada: culs de sac, tirades llargues sense opcions, etc.

Pel què fa als resultats, al primer esprint (que jo no sabia que no puntuava) vaig donar-ho tot, mentre la majoria de corredors van reservar-se per la cursa bona.

A la cursa de veritat vaig notar el cansament de la primera, però tot i així, prou content. L'únic error, fatal, va ser que a l'arribada el traçador va tenir la genial idea de posar una altra fita en comptes de la 200, i aquí és on la vaig cagar, doncs vaig plegar el mapa a la penúltima fita confiat que s'esprint final (entre la 200 i meta) seria exactament que a la primera cursa.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Campionat de Catalunya de Relleus a El Bruc

La cursa més divertida de l'any... els Campionats de Catalunya de Relleus 2015... ja són història! El COC ens va prepara una cursa divertida i ràpida a El Bruc, en un mapa que no dóna molt de sí, però que van saber treure-li tot el suc.

El primer equip Sènior Masculí el formàvem aquest any el Pau Llorens, el Dani Castellà i jo. Curiós que el Pau Llorens sortís en primera posició, decisió seva. Li vam permetre després de 4 anys fent el tercer relleu... Semblava una jugada fora de lloc, però casi ens surt bé...

Com ja pensàvem, el Pau fa una fantàstica primera posta. Passa a la fita vista enganxat al Marc Serrallonga (Go-Xtrem), i passa el relleu al Dani en primera posició, treient-li mig minut al Marc. Uff!! Quina pressió! I més, veient que el Lluís Ferrer (BO) passa el relleu al Benet casi 5 minuts després. 

Malauradament, el Dani no fa la millor de les seves curses, i comet bastants errors, poc habitual en ell. Em passa el relleu en segona posició, doncs el Benet ha fet la seva feina i li passa el relleu al Tommi 5 minuts abans que arribi el Dani, bastant desanimat, i em passi el relleu a mi. Per darrera, el Vic xafant el talons i el Go-Xtrem bastant a la vora.

Quant a la meva cursa, dubto mooolt amb l'elecció de la primera fita, però un cop decidit, gas i enllà. Faig una cursa bastant bona fins la fita 8, en una zona que no acabo d'entendre per un camp "mal dibuixat" (tot i que no és excusa...). Aquí hi deixo 1 minut i mig ben bo. L'altre error el cometo a la fita 14, doncs surto en direcció equivocada de la 13 i em desconcentren els camins. Rectifico tan ràpid com puc, però ja he perdut uns 2 minuts i tinc la sensació que em pot haver passat el David Rodríguez del Vic. La resta fins al final em noto ràpid.

Finalment acabem segons (tercers de la cursa però segons del Camp Cat al participar-hi un equip letó), sense poder revalidar el títol que vam guanyar l'any passat "als despatxos", després que el BO no pogués puntuar.

Felicitar els Campions de Catalunya, el BO, i els tercers, el Vic, per les bones curses realitzades, i al COC per l'organització.

Respecte als resultats dels altres equips del COB, destacar la cinquena posició (quarta al Camp Cat) aconseguida pel Pau C., el Joel i el Ramon "Mas".

POM 2015


La setmana passada 7 COBs ens vam desplaçar al POM (Portugal), a participar en una de les competicions més internacionals. Era la primera vegada que corria en terres portugueses, i ho feia en uns terrenys a tocar del mar, entre Mira i Vagos. Totes les curses, excepte l'esprint nocturn que era en terreny urbà, es caracteritzaven pel microrrelleu que formaven les petites dunes de sorra de la platja, tot dins de pinedes amb diferents graus de penetrabilitat.

Dissabte vam córrer una llarga distància, amb 17 km lineals!!! La més llarga que he fet mai quant a quilòmetres es refereix. La cursa no em va anar malament del tot, tot i que vaig notar que em faltava físic i que vaig cometre algun error bastant gran. 2 hores de cursa, i bastant esgotat físicament.




 
A la nit vam córrer un esprint sota l'amenaça de la pluja. Tot i que no esperàvem gran cosa, ens va sorprendre gratament. Me'l vaig agafar més com un entreno que com una cursa, i vaig preferir no apretar del tot.




Diumenge al matí, repetíem a les Dunas de Mira, però en una zona més neta i menys desnivell. Va ser la cursa que em va anar més bé, i la que vaig cometre menys errors. Una mitja distància de només 8 km lineals...




Dilluns al matí tornàvem a córrer una llarga, i ho feiem en un lloc diferent, a les Dunas de Vagos. Semblava que el terreny havia de ser igual o més net que els dies anteriors, però va resultar que els verds 3 aquí eren verds 3 de veritat. La sensació que vaig tenir és que el meu ritme era lent. En el tercer error gran, molt gran, vaig decidir plegar... Tot i que no em faltava molt (l'últim bucle abans de fer canvi de mapa i l'últim bucle del mapa nou), no em venia gens de gust de continuar.




El quart dia ja el vaig veure des de casa, doncs agafava l'avió cap a Barcelona aquella mateixa tarda. Bona experiència, que segur que repetiré!!

dissabte, 7 de febrer del 2015

La darrera i la primera Copa

Acabava l'any (competitivament parlant) amb l'última cursa de Copa Catalana a Torroella de Montgrí, amb una cursa de mitja distància. Cursa molt ràpida i amb molts canvis de direcció, en un terreny que m'encanta. Faig alguns petits errors, com els de la fita 2, 4, 5, 11, 18 i 24, però on noto que fallo més és en l'aspecte físic. Em falta velocitat, i això fa que no acabi d'acabar del tot content amb el resultat.





Dos mesos després comencem la temporada 2015, i ho tornem a fer amb una mitja distància, aquest cop al mapa de La Virreina, a Tiana. Terreny típic del Maresme, el sotabosc una mica brut i força detalls rocosos a les pendents. Cursa ràpida i molt ben traçada, amb constants canvis de direcció i fites bastant juntes. Tot i que em surt una cursa bastant bona, no deixo de pensar que encara estaria més content sense els 3 minuts d'error que vaig cometre (2 minuts perduts a la fita 9 i 1 a la 21).

I entre mig, dues curses populars de nivell, una a Casserres i l'altra a Olvan, totes dues amb mapes ampliats i amb molt bona participació. 

Tot plegat, per arrencar amb força aquest 2015!