dimarts, 18 d’octubre del 2011

Podi sense premi...

Diumenge 16 vaig baixar a Prades per córrer l'última cursa de Copa Catalana abans dels Campionats de Catalanunya a Campdevànol. El dia abans hi havia hagut cursa a la Mussara, però no hi havia baixat. El conjunt de les 2 curses formaven el Trofeu Muntanyes de Prades.

La cursa de Prades era de llarga distància. Havia corregut aquí feia 4 anys, i no recordo que fos la meva millor cursa de la història. En aquesta ocasió faig una cursa una mica més bona. Trobo que en general és una cursa més física que tècnica, amb trams de progressió lenta dins del bosc, trams ràpids entre els camps d'olivera, on havies d'estar al cas d'agafar la direcció correcta, i trams encara més ràpids dins el poble, on cada segon de dubte era un segon que et treia el rival.

Els fallos més importants són a la 3 (no veig el camí de sota ni el de sobre i m'enbranco dins els camps, amb pas de valla inclòs!), la 8 crec que faig una bona elecció de ruta, tot i que no me'n fio dels verds que hi ha fent l'atac des del turó i vaig a voltar pel torrent de sota. La 10 faig un petit error de navegació, i a la 14 perdo ben bé 1 minut per no veure el caminet que es ficava dins el verd i que travessava la riera. La 14 torno a saltar una valla i torno a perdre 1 minutet més. d'aquí fins al final tot molt ràpid, amb petits errors que no tenen importància en el resultat final.

Tot i així, gaudeixo de la cursa i em diverteixo en els bucles. No me l'esperava així! I per una vegada que faig podi... em quedo sense premi!! (ja que feien el global dels 2 dies).

dijous, 6 d’octubre del 2011

Irrepetible!

El que va passar dissabte passat 1 d'octubre va ser això: irrepetible! El COB va aconseguir una victòria inesperada en el Campionat de Catalunya d'Orientació per Relleus, per davant dels equips "bons" de tota la vida (Farra-O, COC, Xinoxano i BO). Ningú s'esperava aquesta victòria. Nosaltres, que som modestos (ejem, ejem...) havíem arribat a pensar que si els 3 relleus els feiem perfecte, podíem aspirar a la 2a posició (i sent molt optimistes!!!).
Bé, tot va començar amb la confecció dels equips. El Mas s'encarregava de fer-los, i estava bastant clar qui anava al primer equip. Només hi havia un dubte: Xic o Tarrés. Amb el Xic ens asseguràvem un temps, ja que no falla; el Tarrés, però, està més valent, i és més ràpid, però podia fallar (últimament està més per raids, i no toca gaire mapa-O). La decisió estava presa: qui no arrisca no pisca! L'equip seríem (per ordre de sortida): Lleí, Tarrés i Pau Bo.

El primer relleu era el més llarg. Crec que faig una molt bona posta. Em vaig trobant amb el Montejo i el Sander Vaher (un guiri "bastant bo") fins la fita 8, i a partir d'aquí em penso que els deixo enrere. Anant cap a la fita vista cometo un error, i quan rectifico em trobo darrera del guiri, del Montejo i del Narcís. A més, crec que a davant d'aquests hi ha el Lluís Ferrer, el Lluís Bedós i en Marçal. Finalment, i després d'un petit error després del segon pas per la fita vista, arribo quart, només 3 minuts després dels Lluïsos.

Així doncs, el Tarrés surt en 4a posició. Al cap d'una estona, apareix a la fita vista al mateix moment que el Raül Porta dels Xinoxano... Ostres! I el segon cop que passa per la fita vista, ho a en 1a posició, amb força temps d'avantatge sobre el 2n. Anem primers???? No m'ho puc creure! Al final, arriba en 2a posició junt amb l'Aleix dels Aligots, a 3 minuts del Xinoxano. El David ha fet un fallo de 6 minuts sortint de la fita vista... llàstima!!! Tot i això, també fa una molt bona posta.

El David dóna el relleu al Pau. Tenim plena confiança amb ell. No pot fallar! Ha d'atrapar a l'Abel del Xinoxano. Només són 3 minuts!! El "problema" és que darrera hi té el Joan Molas dels Aligots, el Toni Muné del Farra-O, el Gerard Serrallonga del COC i el Benet del BO. No pot posar-se més interessant la cosa!! Quins nervis!!! Per fi algú apareix a la fita vista, i aquest és el Pau!! Ha recuperat la 1a posició!! Es torna a amagar per fer l'últim bucle!! Esperem que no l'atrapi ningú!! Al cap de poc el veiem pujar cap a la última fita, i el Tarrés i jo ens dirigim cap a ell per encarar l'últim tram i entrar junts com a vencedors... Buf!! S'han acabat els nervis, i tot ha acabat com mai ens haguéssim imaginat...



Els 2 Dies d'Osona es completaven amb una Mitja el diumenge a L'Esquirol. Va ser una cursa molt ràpida, amb molts canvis de direcció, amb algunes fites "fàcils"... en definitiva, una cursa molt divertida. Bàsicament, un parell de fallos, on vaig perdre un minut i mig entre els dos.

Així doncs, cap de setmana rodó, ple d'emocions, de divertiment i de finals feliços. Felicitar als amics del Farra-O per la seva segona posició, i també als del COC per la 3a. I com no, als demés equips del COB, que ho van donar tot i que de ben segur els propers anys sortirà tot millor.