divendres, 26 de novembre del 2010

Aventura desèrtica

Feia una parell d'anys que em ballava pel cap la idea d'anar a fer una cursa al desert. Després de rumiar-hi molt i de buscar molt, em vaig dir que ara era el moment de fer-ho. N'havia trobat 2 que m'atreien: els 100 km del Sahara (100 km en 4 etapes) i la Desert Oman Raid (170 km en 5 etapes). N'havia d'escollir una, i per això vaig demanar consell al bon amic Pep Mayolas. Finalment, tot i les pors que tenia, em vaig decidir per Oman. Oman: un país poc conegut, amb desert, musulmà, fronterer amb el Yemen i amb possessions de petroli...



El viatge comença el divendres 5 de novembre. Per trobar-me amb l'organitazació i la resta de corredors (un total de 36), m'he de desplaçar a París, d'on surt el vol direcció a Muscat. Sóc l'únic català i també l'únic que parlo castellà. O sigui que hauré de fer servir el meu superfrancès i, per suposat, el meu superanglès... ai mare!! Sort que amb signes i gestos es va a tot arreu!!



Dia 1: Fem una visita a la Mesquita de Muscat i a un mercat. A la tarda ens dirigim cap al primer vivac, on dormirem a la platja. Són tendes de 2 persones, i faig parella amb amb una francesa que està boníssima! És broma, el meu company, un francès de 41 anys. Molt trempat, però!



Dia 2: Dia de revisió de material, relax i platgeta. Amb el meu company de tenda, en Gilles, anem a trotar una horeta fins a un poble del costat. La calor es fa evident.



Dia 3: Primera etapa (5 km neutralizats + 30 km de muntanya amb 2500 m+). Tota l'estona correm sobre pistes de cotxe, tot i que potser en trobem 3 o 4 en els 35 km. El paixatge és àrid, molta roca, amb algun poblet amagat i rucs i ovelles "pasturant". M'ho agafa tranquil·lament, fent alguna foto. Al final arribo 5è amb 4 hores 11 minuts, molt cansat però amb bones sensacions. La resta del dia relax.



Dia 4: Segona etapa (42 km de munt amb 1500 m+). Continuen sent pistes i congostos. Espectacular. Em trobo bé i a partir de la segona meitat de l'etapa accelero una mica el ritme. Arribo 3r amb 4 hores 26 minuts. Molt content! La resta del dia relax, aquest cop merescut... ;)



Dia 4: Tercera etapa (21 km de munt amb 1600 m-). Descens vertiginós per pistes, amb forts desnivells. Penso en els meus bessons i m'ho agafo tranquil·lament. De totes maneres no puc anar més ràpid: m'està passant factura l'etapa del dia abans. Arribo 5è amb 1 hora 32 minuts. L'arribada és en una platja, on tothom aprofita per fer-hi un banyet. Al migdia pugem en un autobús direcció al desert, on farem les 2 últimes etapes. Pel camí ens parem en un oasi enmig d'unes roques, on aprofitem per fer un banyet. Mmmm... que bé!!!



Dia 5: Hem dormit sobre dunes, però no les hem vist fins que ens hem llevat, ja que vam venir de fosc en tot terrenys. Avui quarta etapa (24 km de dunes). Vull anar tranquil perquè no sé com respondré a la calor i al "sable" (sorra fina en francès). De seguida, però, em poso a davant i veig que vaig bé. Arribo 2n amb 2 hores 44 minuts, i l'etapa ha estat preciosa! M'ho he passat realment bé!! L'arribada és en un campament on hi ha bungalows. Per fi una mica de comoditat!! Aprofito la tarda per anar a caminar i contemplar l'extens desert que s'obre davant meu. Espectacular!Dia 6: 5a i última etapa (42 km de dunes). Estic bastant (o molt) carregat de cames, per això decideixo sortir tranquil·lament i a mantenir la 3a posició que tinc a la general. És per això que durant tota l'etapa estic pendent dels 2 perseguidors més inmediats. Aquesta és l'etapa més maca, però la que ho acabo passant més malament. Se'm fa moooooolt llarg, inacabable. En Raf, el belga amb el qual he començat aquesta etapa, em deixa a meitat d'etapa, i vaig una estona sol fins que m'atrafa en Mathieu, amb el qual faré els últims i agònics 9 km de dunes. Al final arribem 4rts, amb 6 hores 10 minuts. L'arribada és molt emotiva per tothom, i tothom està feliç i content. bé, tothom no, ja que pel camí hi ha hagut 4 persones que no han acabat, una llàstima!



Dia 7: Marxem direcció a Muscat i fem l'última visita a la capital abans d'anar cap a l'aeroport.



Les sensacions que me'n porto són molt positives. He complert un dels meus somnis, i crec que ho fet prou dignament. A part d'una organització fantàstica (gràcies Cyril). He fet amics (Raf, Mathieu, Guillaume, Katia, Christofer, Touffik, Francis, Gilles...) he gaudit dels magnífics paisatges i he practicat l'anglès, el francès, l'italià i, sobretot, el llenguatge dels signes. Ah! I felicitats als que van fer podi: en Christofer Le Saux (impressionant!!), l'Ivan Zufferli i jo mateix (jejejejeje...).



dimecres, 22 de setembre del 2010

"Me'n vaig cap al paradís"

Paraules sàbies del Santoyo. I no li faltava raó... quin paradís pels orientadors! Sobretot el dia de la Mitja. Bé, anem a pams:

Dissabte: Llarga distància. Mapa 1:15000. Sobre mapa, terreny amb bastant de relleu i zones blanques combinades amb verds mitjos a la part nord. Al sud, bosc blanc amb zones a evitar de verds 3 combinat amb dunes espectaculars i platja. Un traçat molt ben aprofitat.
L'hora de la veritat: vaig a poc a poc a la 1, ja que veig que em costarà entrar en el mapa. Cometo els primers errors a la 3, o n perdo un parell de minuts. No cometo cap error més fins la 9, on perdo un minutet al no interpretar bé les dunes, i la 10 on tinc el mateix error. A la 15 busco la fita més avall, i perdo un parell de minuts. La 19 la busco o no toca, i també perdo algun minut, igual que la 21. De la 23 a la 26 és curiós perquè em va agradar passar per sobre "la gran duna", però penso que sobrava per una cursa d'aquest tipus. En general, quedo força satisfet.

Diumenge: Mitja distància. Mapa 1:1000. Sobre mapa, terreny completament blanc amb ratllants bastant penetrables. Traçat a simple vista complert, potser faria falta algun bucle.
L'hora de la veritat: intento assegurar les primeres fites, i ho aconsegueixo, menys a la 3, on veig abans la 5!! Quin rumb! No sóc pas de l'escola del Xic, jo! Es pot dir que no faig cap error fins la 14, on quedo un pèl curt i perdo un minutet. Aquí és on cometo l'error de la meva vida!!!! A la 15. Tan aprop i tant lluny!!! Més de 8 minuts per fer 150 metres!!!! Ja se me n'ha anat la cursa apendre pel sac! Bé, continúo bé fins la 21, on per fer 60 metres tardo 2 minuts i mig!!!! Mare meva. En general... no sé. Tinc pensaments contradictius, ja que només he fet 2 fallos en una cursa molt ràpida i en la que m'he trobat realment bé, però quins dos fallos!!!! Imperdonables!!! Quan al terreny i mapa, crec que és un dels millors llocs on he corregut mai. Quanta raó tenia en Santoyo...

Podríem dir que el cap de setmana ha estat molt aprofitable quan a orientació, ja que aquí s'hi ha d'afegir un model event que tenia totes les característiques d'una cursa i un esprint a Vejer de la Frontera que va ser una delícia. Ah! I l'esprint que vam fer cap a l'aeroport també va estar prou bé! ;)

dissabte, 26 de juny del 2010

Jukola Experience

Parlar de Jukola és parlar del més enllà. Des de la setmana passada entenc perquè la Jukola és la Jukola. Ja només arribar a la zona de competició te'n dones compte. Quina gran organització, quina gran infraestructura... què gran tot!!! Botigues per parar un tren, "xiringuitos", expositors de cotxes per vendre, de tractors... fins i tot una església!! El parquing senyalitzat amb cinta a terra, i les tendes (on vam intentar dormir) totes ben arrenglerades. Vist tot això, només faltava provar el terreny. Quina desil·lusió!!! Fem el Model Event i ho trobem super verd, amb molta vegetació baixa. Això sí, el mapa molt ben fet i amb molt detall. Amb aquesta desil·lusió, veiem la cursa de les noies, la Venlojen Viesti. Les noies del COB (la Laia, la Sara i la Laura) més l'agregada Alba, acaben la cursa amb molt bones sensacions, i ens traspassen la seva eufòria dient que la cursa no té res a veure amb el Model Event. Uf!! Millor!! Només havia quedat content el Xic, però ara ens animem tots. Al vespre, sota una pluja fina, comença la Jukolan Viesti (veure la crònica del Mas, no té cap desperdici). És impressionant!! Tot i el poc que puc veure entre les cames d'uns quants periodistes, m'agafen esgarrifances. Surten el Mas i el Pau, i penso que tinc unes 3 hores per dormir. Me'n vaig al cotxe per carregar el Garmin i m'adormo fins les 2 (quina pau, sense sentir l'speaker!). A les 2, quan arrivo a la tenda, veig que Pau i Mas acaben d'arribar junts, i m'expliquen la seva odissea. Han sortit ja els segons rellevistes, Xic i Toni. Conto un parell d'hores per fer la meva sortida. Dormo una horeta escassa a la tenda, i em preparo. A les 3 de la nit és ben clar, i se'm planteja el dubte de sortir amb frontal o sense. Al final opto per un Tikka petit, per veure-hi dins el bosc. Entrem a la zona d'escalfament amb el Vilaredes. Bé! Ja només falta esperar el Toni, que crec que no tricarà massa a arribar. Ja el veig. Quins nervis!!! Em passa el mapa i... a córrer!!! Intentaré fer un anàlisi de la cursa, encara que crec que no expressaré bé totes les sensacions i tot el que em va passar pel cap. Al triangle ja trobo gent. Me'ndinso al bosc per una "trocha" (camí originat pel fet de passar-hi milers de persones, i el qual al mapa no hi està reflectit). Arribo a la zona de la primera fita, i trobo totes les altres (les de dispersió) menys la meva. Em reubico i em torno a reubicar. Finalment la trobo (ja porto 25 minuts). Fins la 6 les faig relativament ràpid. Em trobo molta gent, i tot i voler fer la meva cursa, sense voler, en alguns moments, et deixes portar. Uf! Ara toca una tirada llaaaaaaaarguíssima per anar a la 7. Aquí és on vaig tenir el moment de pànic: penso que jo no seré capaç de fer aquesta tirada tan llarga i opto per anar a fer una volta llarguíiiiiiissima per una pista forestal. Al cap de 20 segons m'aturo, escolto, em giro, em poso a córrer i m'endinso al bosc per on es ficava tothom. Sincerament: em vaig cagar!! Al cap de mitja hora d'anar més o menys a rumb arribo a la 7, amb més gent que, com jo, hem anat fent tranquil·lament al mig del bosc. Saber en tot moment on ets és bàsic en aquestes tirades llargues. La 8 i la 9 les faig també rapidet, i la 10 opto, ara sí (i crec que encertadament) voltar pel camí i entrar per l'aiguamoll. La 11 i la 12 també es fan prou bé, però la 13, on hi torna a haver dispersió, vaig a parar a una altra fita i m'he de reubicar. La 14 és ràpida, i jo ja només penso en la segona tirada llarga que tinc. La idea que em faig al cap se'n va a norris quan agafo unes "trochas" que em porten més a l'est del què volia. Com que ja no sé on sóc, plego el mapa i espero a trobar algun element "prou important" que em recol·loqui. I el trobo! Uns aiguamolls amb un camí. Opto per agafar el camí, i només perdo uns segons per arribar a la fita. La 16 bé, i la 17 em semblava que també, però veig que me n'estic anant massa cap a l'oest. Torno enrera i, ara sí, trobo el camí correcte. La 18 la passo per sobre i no la veig. La resta, com que és fàcil, bé. Sensacions finals: ni bé ni malament. He gaudit d'un terreny moooolt interessant, molt difícil, però no he fet la meva cursa (tampoc sé si l'hagués pogut fer). Sense voler et deixes portar, i això no és bo. Per sort, hi ha més anys que llonganisses. Intentaré, doncs, fer-ho millor l'any vinent. Per què una cosa està clara: en el moment que un any participes a la Jukola, saps que l'any a sobre hi tornaràs (si més no les ganes hi són). La resta de COBards acaben bé els seus relleus (alguns l'amortizen més que d'altres, però). Vilaredes, Aleix, Jaumes i Santi, i els agregats Vicenç, Joan, Oriol i Carles queden també satisfets i amb ganes de tornar. Felicitats a totes i a tots! Hem aconseguit el repte!!

Ultradesnivell!!!!

El diumenge de Patum se'ns presentava l'oportunitat de gaudir d'un dels millors mapes (si no el millor) de Catalunya, en format d'Ultrallarga Distància. S'ha de dir, però, que amb el fart de patir que em vaig fer, vaig deixar el "gaudir" per un altre dia. Com a ben parit que sóc, vaig decidir deixar el camelback al cotxe, i la veritat és que no el vaig trobar a faltar... Què haig de dir! Quant a la cursa vaig començar bé, a davant, i a la 3 ja vaig veure que patiríem: un pujador... mare meva, no arribava mai la fita! Per anar a la 4 la gent es va dispersar molt, ja que hi havia més d'una alternativa. Jo, on la vaig cagar va ser a la 6, al volguer-me passar de llest i buscar un camí que m'hi portava de dret però que era moooooolt llarg. A la 8 altra vegada cap aaaaaamunt. Per anar a la 10 em vaig equivocar en l'elecció d'itinerari i vaig fer volta. A la 12 vaig perdre algunt minut voltant per la carretera. I començava la part més tècnica, de xaragalls, amb papallones incloses, molt xulo!! Vaig perdre un parell de minuts a la 17 i un parell més a la 22. Ja només quedava un últim bucle i encarar-me cap a la meta, amb alguna tirada un xic llarga. Al final, bon sabor de boca, però penso que podia haver anat millor si no hagués fet els fallos tontos que sempre acostumo a fer d'elecció d'itinerari. Si més no, un bon entrenament de cara a la Jukola!

dimarts, 1 de juny del 2010

No hase falta desir nada mas!

Em sembla que el Mas ja ho ha deixat tot ben clar: això que va passar diumenge als Relleus ha estat, simplement... MERAVELLÓS!! Potser molta gent pot pensar que no té cap mèrit o, simplement, que vam estar de sort. Potser sí, però nosaltres amb poca cosa ja en tenim prou per estar contents. Primer, perquè hi ha gent molt bona als clubs catalans, i nosaltres no ens considerem d'aquests; segona, perquè som un club jove que no ha guanyat mai res; i tercera perquè ens vam jugar posar al "primer equip teòric" a dos 21A, i deixar a un clàssic (el nostre Presi) en un altre equip. He de dir que no les tenia totes, però veient el resultat, només puc dir: Pau, posa't les piles!!!! ;)

Quant a la cursa, quan vaig veure que el Mas tardava una mica més del "normal" a arribar a la fita vista, vaig pensar que tot estava al seu lloc. Va arribar 9è, i va sortir el Xic. Espectacularment, el Xic, va arribar a fer-me el relleu a mi 5è, a només uns segons dels Xinos i dels Oros. Pobre Xic, no podia ni fer l'últim sprint, estava petadíssim!!! (Xic, deixa de fumar ja d'una p... vegada! Jajaja). Vaig pensar que els Oros potser sí que els podia passar, però els Xinos... l'Aleu... IMPOSSIBLE! Crec que vaig fer una cursa força competa, però també reconec que entre tots els errors podia haver baixat un parell de minuts, no més. Per començar, per arribar al triangle ja em va fer falta més temps del normal (no podia entendre que fos tan lluny, i em vaig parar 3 vegades abans d'arribar-hi!!!). A la 4 perdo mig minut (per mi la clariana estava mal dibuixada...), a la 9 entro a la clariana anterior, la 11 passo la rasa de llarg i la 14 la busco més a la dreta. Per cert, a la 2 adelanto al Francisco Manzano de l'Oros, a la 12 veig darrera meu a l'Aleu, que m'adelanta a la 14 i penso que ja no hi ha res a fer. A l'sprint m'esperen el Mas i el Xic per fer l'entrada plegats, i no la gaudeixo tan com hagués volgut, ja que penso que som 4rts. Sorprenentment, l'Aleu encara no ha arribat. Sí, som 3rs en el Campionat de Catalunya de Relleus 2010!!!!! Increïble! Només ens deixem guanyar pels invencibles BO i COC! I l'alegria no acaba aquí, ja que el Sergio i el Pau aconsegueixen el Campionat Júnior. Moltes felicitats!!! I felicitar també a tots els altres del COB, que van fer curses molt bones. Això va in crescendo!!!

Ah! I felicitats també al David Tarrés i, altra vegada, al Pau Llorens, que divendres passat els van donar el premi Radio Berga a l'Esport d'Aventura i a l'Esportista Masculí amb més Projecció del Berguedà, respectivament.

I naturalment, vull felicitar als meus dos companys d'equip (Mas i Xic), que el diumenge anterior em posaven entre l'espasa i la paret quan em deien: Hem decidit que nosaltres dos no ens separem, o sigui que tu mateix, o vens amb nosaltres 2 o te'n busques 2 més... La mare que us va parir! ;)

dilluns, 17 de maig del 2010

Que tornin les Curses-O ja!!

Quan fa? 1 mes i mig? Com? 1 mes i mig sense fer cap cursa d'orientació? I no he caigut mort? Des del CEO que no faig cap cursa d'orientació, no m'ho puc creure... I què coll... he fet tot aquest temps? Bé, tampoc he perdut el temps eh? A veure si us pensareu (Mas, Xic, Pau i resta de la Tropa) que em passareu a davant... ;)

17 d'abril: Raid Catalunya Central (categoria Open). Orientació urbana, BTT, trekking, caiac, ràpel, caiac, trekking, BTT i ràpel. 4 hores a tope!

23 dabril (divendres, sí, què passa!): Costa Brava Xtreme Running (Selva Marítima - 25 km): 2 h 23 minuts. Pujades, baixades, grimpades, esgarrinxades, pedra, sorra de platja, més baixades, alguna onada, camins de ronda... Xulíssim!!

Aquí teniu la sortida (a veure si em trobeu...)


2 de maig: Cursa Muntanya de Ripoll (23 km): 2 h 17 min. Apretant fins l'últim moment!

9 de maig: Cursa de l'Alba (24 km - de Collbató a Sant Jeroni i tornada): 2 h 22 min. Rodadeta "suau" per acabar de posar a punt la maquinària de cara a la setmana entrant, que ha de ser el "punt culminant" de tot aquest darrer mes. Ui! Quina emoció!

16 de maig: Cursa d'Alta Muntanya de Berga (31 km): 3 h 33 minuts. Duríssim! Però, com sempre, guapíssima! Córrer per aquests magnífics paratges, on acostumo a entrenar, sempre és un plaer...

Bé, però això ja s'ha acabat! Ara, les curses-O... I per començar... el Campionat de Catalunya de Relleus d'aquí a 2 setmanes! Qui anirà al primer equip del COB? Hi tindré cabuda? Sembla ser que Mas, Xic i Bad Pau van moooolt forts... D'aquí a 15 dies se sabrà tot!

dimarts, 6 d’abril del 2010

El meu primer CEO

Sí sí! Sembla estrany, però aquest ha estat el meu primer Campionat d'Espanya d'Orientació. Sempre m'havia fet com una mica de "cosa"... però ara que hi he participat, he de dir que n'estic força satisfet. Les curses i els terrenys han estat a l'alçada.

Divendres 2: Llarga
La cursa va començar amb pujada, moooolta pujada... Les primeres i la primera tirada llarga (cap a la 3) bé. Cap a la 5 vaig lent perquè m'embolico pel mig d'uns rocs (per dalt era més ràpid). La segona tirada larga (a la 8) la cago moltíssim. Crec que el més fàcil és anar a buscar el camí de la dreta i un cop arribat a la curva pujar cap a la clariana rocosa, però em fa mandra pujar i em tiro pel mig de les "jaras", on vaig molt lent i em perdo. Finalment la trobo (no sé com). A la 11 la torno a cagar. Vaig bé, però dubto i inesperadament em tiro avall (potser perquè veig en Dudu i em despista? Jejeje... ja ho sé que no valen excuses...). A la 20 la torno a cagar per no encarar bé la brúixola!! Quin fallo de principiant!! La resta fins al final normalet... Al final 1 h 52 min. El primer en Tero, amb 1 h 11 min. Quin crak!!

Dissabte 3: Relleus i Sprint

Com ha dit el Xic (el Dani Castellà pels que no ho sapigueu), els Relleus és la cursa de la pressió. Jo tenia bastanta responsabilitat. M’havien posat amb el Toni Munné del Farra (1r relleu) i en Narcís Pou dels Aligots (2n). Jo sortiria en el 3r relleu i amb tota la pressió si els meus companys ho feien bé. I per posar encara més pressió, resulta que el Narcís Pou em fa el relleu només 2 segons després de què el Benet li fés al Dudu (ells eren el 3r equip de Catalunya i nosaltres el 4t). Agafo el mapa i veig que la 1a és moooooolt lluny. L’encaro bé i la trobo fàcil, i fins la 5 intento interpretar tan bé com puc tota la zona de roques, i me’n surto (crec) que prou bé (només petits errors). A la fita 3 em trobo amb el Dudu (encara vaig prou bé...). La 6 la plantejo malament, i faig més kms del compte (prioritzo camí davant d’una zona rocosa on desconfio de mi mateix). 8, 9 i 10 són ràpides (torno a veure en Dudu, per última vegada...). Per fer la 11 em bloquejo i no sé per on fer-la (una tirada llarga brutal!). Penso en tenir tendència a baixar i desplaçar-me a la zona del principi, on segurament m’ho coneixeré. Efectivament reconec la zona de les primeres fites, però ara veig que he de tornar a pujar, cosa que m’alenteix. Aquí he perdut entre 3 i 4 minuts. La resta fins al final bé, amb pocs errors. Al final doble sensació: descontent perquè podia haver baixat de l’hora (1 h 2 min), però content perquè tot l’equip ha fet uns temps semblants (Toni 1 h 1 min i Narcís 1 h 3 min), hem fet 7ens d’Espanya per relleus i, sobretot, perquè el Xic no m’ha guanyat... Això sí que era pressió!



A la tarda l’Sprint, el qual m’agafo com un entreno per la mitja de l’endemà. No vaig lent, però no vaig al màxim de les meves possibilitats. Faig alguns errors de concentració. Personalment gaudeixo de la cursa, encara que no ha estat el millor sprint que he fet. En definitiva, que els sprints no són el meu fort...


Diumenge 4: Mitja

Començo bastant ràpid, i sense masses fallos (petits a la 3 i la 4). Em trobo còmode i, per vist que fa 2 dies que correm, sense massa fatiga. La 5 faig un error de direcció, que per sort veig abans no és massa tard. 7, 8 i 9 bé, però l a10 la cago molt. Baixo més del compte, i la busco en unes pedres que no són. A la 11 la torno a cagar, i és que trobo abans la 12 qu ela 11. Naturalment, tinc scratch a la 12 (l’únic dels 3 dies). La 14 i la 15 vaig una mica desconcentrat, i és que vull anar massa ràpid sense llegir gaire, i és clar, això es paga. A la 18 m’ajunto amb el Juli Serrat (sembla que anem a la mateixa) i baixem com porcs senglars pel mig de les “jaras”. Petit fallo a la 19, on un iaio m’enreda i em diu que tinc la fita a la dreta (burro de mi me’l crec, ho vaig a veure, i naturalment no era la que buscava...). La 23 i la 24 em costen més del compte. Al final bon regust de boca, ja que no ho he fet tant malament: 48 min contra els 29 d’en Tero.