dijous, 22 de maig del 2014

2 Dies dels Pirineus

El cap de setmana passat, encara en plena ressaca de la Transvulcania, hi havia dues curses d'orientació obligades: els 2 Dies dels Pirineus, que es celebraven als Inferns de Bellestar i a Bellver de Cerdanya.

Comencem dissabte amb una cursa de llarga distància. Començament esperat: xaragalls de vèrtic i primer error de 3 minuts per no haver entrat per la torrentera que tocava. Petit error d'1 minut arribant a la 4, doncs no tinc un punt de parada clar i me la passo per sobre. Continuo amb errors poc remarcables i amb el dubte de si he fet la millor elecció de ruta per anar a la 6; fins que arribo a la fita 15, on decideixo voltar per sota i atacar-la entrant pels xaragalls... gran error!!! Em trobo un 7b+ que supero amb més pena que glòria... Un cop a dalt, em trobo totalment desorientat. En total més de 5 minuts perduts! A partir d'aquí em prenc la cursa molt tranquil·lament, conscient que he llençat la cursa en aquesta fita. La 16 tampoc la clavo, doncs no veig clara l'entrada al tàlveg... 2 minuts més perduts. De la fita 18 tampoc n'estic gaire content, doncs no era aquesta la intenció... i la 19... me la passo per sota i he de tornar al rec per veure que hi havia un petit tàlveg molt clar per entrar-hi. 5 minuts més!!! Mare meva!!! A partir d'aquí anar fent i bona lletra, amb un últim error d'1 minut arribant a la 26. Al final, més de 17 minuts perduts i males sensacions... Sort que aquestes males sensacions van ser generals...

Diumenge hi havia una mitja distància a Bellver, lloc on no havia competit mai. S'intuïa una cursa ràpida, i així va ser. Bosc blanc, prats amb visibilitat i poca dificultat tècnica. Els dos errors més grans concentrats a la fita 7 (2 minuts) on faig un rumb malament i em costa ressituar-me, i a la 8 (mig minut) on paro just abans i no la veig.

Gran cap de setmana gaudint més diumenge que dissabte. Ara toca parar les competicions per centrar-nos en organitzar... i entrenar!!!

dissabte, 17 de maig del 2014

Transvulcania 2014!!

Avui fa una setmana que vaig córrer per primera vegada la Transvulcania, sisena edició d'aquesta ultra-marató fantàstica que es celebra a La Palma, a les Illes Canàries. Són 73 km i 4500 m de desnivell positiu.

Era el gran objectiu de l'any: acabar-la dignament. I per aconseguir-ho s'havia de preparar. Els últims quatre mesos he entrenat com mai, doblant les hores d'entrenament setmanal que feia fins ara. Vaig buscar-me dos "tests" per saber si anava bé, que van ser el Trail Serra de Tramuntana de Mallorca (tres setmanes abans de la Transvulcania) i el Rogaine Internacional de 12 hores de Vilassar de Dalt (dues setmanes abans). A partir d'aquí ja no podia fer res més.

L'ambient a l'illa de La Palma era espectacular. Tot ple de runners, i tots equipats fins les celles!! La nit abans no vaig dormir més de dues hores. M'havia de llevar a les dues de la nit per agafar el bus que ens portaria al Faro de Fuencaliente, inici de la cursa. Impossible agafar el son!! Quins nervis!!

Un cop a l'autobús vaig confirmar els meus temors... quedaria l'últim!!! Mare meva, quin nivell que es veia!! Un vent espantós ens esperava al Faro. Acabo de preparar la motxilla, menjar i me'n vaig a la sortida. La sortida i els primers 10-15 minuts van ser com un caos. Tothom volia avançar. Tothom tenia pressa. Jo, no tanta. Els primers raigs de sol fan que el paisatge esdevingui brutal. Sorra volcànica, vessants de pineda... Els quilòmetres i les hores van passant. Deixem enrera la sorra volcànica després de 16 km de pujada. Ara toquen 8 km en baixada fins a El Pilar, on ens espera una gran multitud de gent que no para d'animar. Això posa les piles!! 7 km de pista inacabable i torna la pujada: 20 km que ens portaran al Roque de los Muchachos, el punt més alt de l'illa. El paisatge no deixa de sorprendre'm. Fem tota la carena de la Caldera de Taburiente. Des del primer moment ja sabem el què ens espera, doncs es veu tota!! M'ho agafo tranquilament, que passin les hores. Arribo al Roque amb 7 hores, 15 minuts abans del què havia planejat. 

Bé, ja només queda baixar... Uf!! Que llarg se'm fan! 20 km i 2500 m de desnivell negatiu. Les últimes rampes empedrades i enquitranades se'm fan eternes! I el més dur, però alhora fantàstic: la baixada de vertigen cap al Puerto de Tazacorte. Els últims 5 km per dins un barranc, pujada travessant la carretera i l'última recta (infinita) per dins els carrers de Llanos de Aridane. Els últims 500 metres van ser fabulosos: tothom animant, cridant, aplaudint... com si jo fos el vencedor. Això i que el quitrà em va donar forces (no sé perquè...) van fer que pogués fer un canvi de ritme i entrar a la meta com si portés 10 km...

Uf! Quantes emocions! La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Vaig gaudir de la cursa, que era el què volia; anant de menys a més, i reservant per la baixada, que ja m'havien advertit. 

Durant la cursa vaig anar trobant coneguts, amb qui vaig compartir part de la cursa: el Gerard Sainz, el Felip Puigarnau, el Marc Vilà... Felicitats a tots ells! També el Xavi Batriu, però aquest ja és d'una altra galàxia! Quin crack!

Al final 132è d'uns 1800 arribats (i de 2200 que hi havia a la sortida) amb 10 hores i 7 minuts, 7 minuts més del què havia previst... Ara ja tinc una referència ;) ... Fins a la propera!!

dissabte, 3 de maig del 2014

Rogaine Internacional de Vilassar de Dalt

Encara no estava del tot recuperat dels 66 km de la setmana anterior, i ja tenia una altra cita que sabia que em deixaria baldat... Es tractava del Rogaine Internacional de Vilassar de Dalt de 12 hores de durada, i que organitzava els amics del Farra. L'equip el formava amb el David Tarrés i el Xavi Batriu, o sigui que ja us podeu imaginar que lents no aniríem i que, molt possiblement, el que patiria més seria jo.

A les 6 del matí de dissabte 26 d'abril ens donaven els mapes, i teníem 1 hora per planificar l'estratègia. Aquest cop, a diferència de sempre, vam intentar ser realistes i no voler fer més fites que les podíem fer. A les 7 es donava el tret de sortida, i de seguida ens vam quedar sols, cosa que evidenciava la multitud d'estratègies que hi havia. Les hores anaven passant prou ràpid, enllaçant les fites amb bastanta rapidesa i, naturalment, algun petit error. En general, però, les sensacions eren bones, i més quan anàvem "clavant" l'estratègia que ens havíem marcat. Naturalment, al cap de 7 horetes, les forces ja no eren com les del principi, i el ritme va baixar una mica. Les dues últimes hores van passar rapidíssim, potser per la imminència del final. 

Al final, segons de la general amb 324 punts, a 16 punts del primer, que havien de córrer... i molt!! Nosaltres vam clavar tota l'estratègia que ens havíem marcat i ens donem per més que satisfets. El nostre GPS ens va donar 71 km correguts, vers els 77 dels vencedors.

Felicitar els meus companys d'equip, i és que vam demostrar que som un molt bon equip... ;)

Només em queda felicitar a la organització, i ressaltar els traçats i sobretot el mapa, que des del meu punt de vista estava molt detallat i amb poquets errors cartogràfics.

També aprofito per donar molts ànims als amics del Farra-O per la pèrdua de l'amic Iñaki i donar-los les gràcies per fer l'esforç d'organitzar-ho tot.