dijous, 14 de maig del 2015

Rogaine del Catllaràs

Dissabte 9 de maig. Torno a córrer al Catllaràs, aquest cop en un Rogaine de 6 hores i formant equip amb l'incombustible Xavi Batriu. Fent-me meva la frase d'una ultra atleta de moda sobre l'entorn del Berguedà, haig de dir que "el Catllaràs és el pati de casa meva"... :)

Així doncs, repetíem escenari i equip del 2013, edició que vam guanyar per molt poquet als "navarros". Aquest cop la cosa semblava difícil d'aconseguir, doncs hi havia més d'un os dur de rossegar. Algun equip molt bo tàcticament i algun altre físicament. Hauríem de fer una molt bona combinació de les dues per emportar-nos el gat a l'aigua.

I amb l'experiència del 2013, on vam fer 33 fites de les 45 possibles, l'objectiu era clar: arribar a les 36 fites i aconseguir així fer-ne 6 per hora (o el què és el mateix: cada 10 minuts aproximadament trobar una fita). Objectiu difícil però gens ambiciós, creiem. Així doncs, marquem el recorregut idoni amb 36 fites, les de major puntuació, descartant només un 80, cinc 40s i un 50. 

Després de 5 hores i 57 minuts arribem a Falgars (inici i final de la cursa) amb els deures fets. 36 fites! Hem enllaçat totes les fites tal i com havíem planejat, tret d'un parell de canvis arrel de l'improvisació: decidim passar per la 33 perquè anàvem bé de temps i en canvi deixar la 67 perquè anàvem justos. Al final, decidim fer la 53 perquè veiem que tenim temps.

Mapa amb estratègia inicial i recorregut final fet
Estratègia: potser no ha estat la més bona, doncs hem fet molt desnivell, però hem complert amb el què ens havíem planejat.

Temps perdut: 4 minuts després de la 75 per treure un punxa del peu, 10 minuts buscant la 56, error de 5 minuts per anar a la 57 i error de 4 minuts buscant la 70 per un error cartogràfic, creiem. En total 23 minuts.

Més fites: sense fallar els 23 minuts i augmentant una mica el ritme, creiem que es podien enllaçar 4 fites més. La 43 de camí de la 56 a la 84, la 67 després de fer la 52 i la 40 i 50 després de fer la 62.

En resum, una gran cursa en un terreny immillorable per a practicar aquest esport. I d''aquí a dues setmanes... Rogaine Port del Comte!!




dimecres, 6 de maig del 2015

Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Pals

L'endemà del Campionat de Catalunya Esprint a Palamós, corríem a Pals el Campionat de Catalunya de Llarga Distància, organitzat pels amics del Farra-O. És la tercera vegada que corria en aquest mapa, i no decep mai.

Ens esperen més de 13 km lineals i només 20 fites, o sigui que la part física hi jugarà un paper important. Durant la primera hora de cursa no cometo errors important, només algun d'elecció de ruta. És a partir de l'hora de cursa que el cansament em fa males passades i encadeno alguns errors, com els de la fita 13, 15 i la sortida d'aquesta, on em desvio i m'equivoco de camí. En l'atac a la fita 19 torno a perdre una mica de temps. En total, uns 5 minuts i mig perduts.

En general bona cursa on em trobo bé físicament, tot i que pateixo a partir de l'hora. Quan a classificació, bastant a prop d'alguns dels bons, però molt lluny del guanyador.

Campionat de Catalunya Esprint a Palamós

El passat 18 d'abril es disputava el Campionat de Catalunya Esprint a Palamós. No m'estendré massa amb aquesta cursa, doncs la meva experiència va ser del tot negativa i no vull queixar-me d'una organització que de ben segur perdre moltes hores per tirar-ho endavant.

El Campionat de Catalunya era un sol esprint, però l'organització va decidir que abans es correria un altre esprint a la mateixa zona, mateixa sortida, mateixa arribada i algunes fites iguals, i que a més a més, no valdria per res sobre el Campionat de Catalunya. Per mi, aquest va ser l'error més gran, i a això hi vull sumar que el traçador (o traçadors) no van estar a l'alçada: culs de sac, tirades llargues sense opcions, etc.

Pel què fa als resultats, al primer esprint (que jo no sabia que no puntuava) vaig donar-ho tot, mentre la majoria de corredors van reservar-se per la cursa bona.

A la cursa de veritat vaig notar el cansament de la primera, però tot i així, prou content. L'únic error, fatal, va ser que a l'arribada el traçador va tenir la genial idea de posar una altra fita en comptes de la 200, i aquí és on la vaig cagar, doncs vaig plegar el mapa a la penúltima fita confiat que s'esprint final (entre la 200 i meta) seria exactament que a la primera cursa.