Trail Serra de Tramuntana

Quan vaig veure que tenia l'oportunitat d'anar a fer el Trail Serra de Tramuntana no m'ho vaig pensar ni un moment. Ja feia algun any que em feia gràcia aquesta cursa, i ara en tenia l'oportunitat. Vaig optar pel Trail, que només eren 66 quilòmetres (si ho comparem amb l'Ultra, que eren 110...). 

Així doncs, mini vacances de Setmana Santa a Mallorca!! La idea era fer-lo junt amb dos amics, el Manel i el Xavi, i que em servís d'entrenament. I per mirar de fer-ho bé, vaig intentar no deixar res a l'improvisació: anàlisi de trams i desnivells, prepara el menjar per trams, etc. 

Pot semblar mentida, però el dia i la nit abans de la cursa tenia moltíiiiissims nervis! Entre això i altres coses vaig dormir poc més de 4 horetes, ja que havíem d'anar a buscar l'autobús que ens portaria a la sortida.

Vam sortir a les 8 del matí de Valldemossa. Ens esperaven 66 km i 2500 m de desnivell positiu. Vam anar gran part de la cursa plegats, amb un Xavi que ens anava frenant al Manel i a mi dient-nos que encara quedaven molts quilòmetres. La veritat és que va anar molt bé, doncs potser si hagués volgut anar més rapidet d'un principi potser m'hagués passat factura més tard. A la segona pujada forta, d'uns 900 m de desnivell, el Xavi va començar a trobar-se malament, i el vam deixar (què insolidaris... ;) ). Vam augmentar una mica el ritme, i no ens va anar malament. Anàvem avançant algun que altre corredor, i ens en passaven poquets. 3 hores després de deixar-lo, el Xavi, increïblement, ens atrapava!! No ens ho podíem creure, doncs el ritme que portàvem nosaltres no era pas baix. Al final, els quilòmetres ens van passar factura a tots, però el Xavi va pagar l'esforç de voler-nos atrapar i, veient que anava molt lent, el vam tornar a deixar. Al final, després de 61 km a les cames, els últims 5 es van fer eterns!!! No s'acabaven mai!! L'entrada al poble de Pollença, però, va ser genial!! Ens esperaven la Valentina i el Set, que van entrar a coll d'uns pares eufòrics!! Al final, 8 hores 48 minuts, i el Xavi només a 7 minuts nostres. Felicitats a tots dos!
 

Les sensacions que vaig tenir van ser bones. Vaig gaudir molt de la cursa, i tot i que ja m'havien avisat, vaig trobar el terreny molt dur, molt pedregós, amb les baixades més lentes del què em pensava.

Trofeu Costa Càlida

El cap de setmana passat es va disputar el Trofeu Costa Càlida a Cehegín, en el mapa de El Coto de las Maravillas. A més del trofeu "per tothom", es disputava també una prova de la World Cup, on es donava cita el milloret del panorama internacional.

Dissabte disputem la cursa de Mitja Distància. Cursa ràpida i divertida, amb poc desnivell i força canvis de direcció. Em costa entrar al mapa, i ja per anar a la fita 1 perdo uns 3 minuts. Progresso sense gaires errors fins a la fita 12, on m'hi deixo 1 minut. No torna a ser fins la fita 19 (1 minut perdut) i sobretot la 20 (més de 3 minuts) on perdo el fil de la cursa, al confondre un dels ramals del torrent i em costa saber on sóc. En general un 8 minuts d'error.

Diumenge, en la cursa de Llarga Distància, surto, sincerament, amb les sensacions molt dolentes i amb ganes relatives de córrer. La llarga tirada de la fita 2 no em surt massa bé, doncs crec que perdo uns 4 minuts cap al final, on em despista un camí fins que m'adono que sóc en un lloc que no em pensava. Tot se'm desmunta a la fita 6, on m'endinso als torrents sense pensar-m'ho gaire i em perdo molta estona (10 minuts) abans de saber on sóc. La resta de la cursa vaig tirant, amb errors significatius l'elecció de ruta per anar a la 7 (4 minuts perduts) i el de la fita 12 quan m'equivoco en l'últim esperó i em costa situar-me (8 minuts perduts). L'atac a la fita 14 també em surt fatal: m'equivoco de rec i perdo uns 4 minuts. A partir d'aquí tot més o menys bé exceptuant la fita 18, on els turonets per atacar la fita em despisten i hi deixo uns 3 minuts. En total... MOLTS minuts perduts... no cal ni contar-los!! :(

La sensació general no és massa bona. El mapa de El Coto de las Maravillas, del qual m'havien parlat tan bé, em decep una mica, potser influenciat pel mal resultat de diumenge... Reconec que la cursa de diumenge se'm va fer feixuga, amb un terreny que vaig trobar molt lluitador, amb desnivell... Segurament no vaig saber veure que les millors opcions de ruta quasi sempre eren pels torrents...

En fi, a la propera més i millor (que no costarà gaire (esperem)).

2 Dies del Ripollès 2014

Després d'un mes i mig torno a fer una cursa, i és en el marc dels Dos Dies del Ripollès 2014, que es disputaven a la Font de Querol (Campdevànol), i que encetaven la Copa Catalana de curses d'orientació 2014. Les ganes hi eren totes, doncs estic entrenant força. A l'hora de la veritat, però, tot és diferent.

Dissabte es va disputar una cursa de Mitja Distància. Em pensava que seria una cursa ràpida, però tal i com es va poder veure, no ho va ser per ningú. És clar que potser ho va fer el fet que hi havia moltes zones tal·lades (amb brancada a terra) i força esbarzers. 

La cursa em va anar força bé fins la 6. A la fita 7 fallo mig minut perquè dubto en un tàlveg. La 8 va ser un desastre!! M'equivoco d'esperó i després em costa ressituar-me. La fita 11 va ser d'escàndol!! Sé que estic al tàlveg, però no entenc res... Fins i tot vaig baixar dues vegades al camí per situar-me!! En fi... Petit fallo a la 13 i bastant gran a la 17, on m'equivoco d'esperó i no ho entenc... La resta fins al final bé. En total uns 9 minuts de desencert.

El diumenge la cursa era el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga Distància. Em feia por l'estona invertida, ja que altres anys se m'ha fet llarga. La cursa em va anar molt bé, tot i que el resultat és una mica enganyós. En aquesta cursa, tot i que hi ha dispersions mitjançant bucles (fins a 3) la sortida és en massa, cosa que fa que vulguis o no et recolzis amb altres corredors. Només dir que fins la fita 11 vaig tenir la sensació d'anar en grup (no sempre els mateixos). Els primers fallos els faig a la 13 on dubto de clariana i a la 16, on agafo un mal rumb i me'n vaig direcció a la 17. Aquí vaig perdre un minut i mig aprox. Arribant a la 20 m'atrapa el Pau Llorens, i pràcticament d'aquí fins al final anem "junts", amb una súper persecussió per arribar a la 22. 

Al final bones sensacions i físicament molt bé (deuen anar bé els entrenaments... ;) ).