Copa Catalana a Sant Jaume de Frontanyà

Dos mesos i mig des de l'última cursa d'orientació... massa temps... per voler-ho fer bé vull dir... Solament algun entrenament, que veig que no ha donat el seu fruit... :P

Aquest cap de setmana passat es celebraven els mítics Dos Dies dels Pirineus, altre cop a Sant Jaume de Frontanyà. Per qüestions de feina només puc anar-hi el dissabte, que coincideix amb la cursa de llarga distància.

Es preveu una cursa dura: molt desnivell, tirades força llargues i sobretot moooolta calor. Tot acaba sent com la previsió. Faig errades molt grans, massa grans, i això ho pago. Mig minut perdut a la 1; 2 minuts de navegació per anar a la 7 i 2 més en l'atac a la fita; 2 minuts en l'atac a la fita 8 en una zona on em costa d'interpretar; 1 minut i mig a la 10 i mig minut a la 11. En total uns 10 minuts d'error. 

Físicament em trobo bé, però no és el consol. El bosc i l'entorn immillorable!

Emmona i Marató de Berga

El primer repte "important" de l'any arribava el passat 13 de juny, amb el Trail Emmona, de 67 km de llargada i no sé pas quant de desnivell. L'havia preparat força bé (potser no tan bé com la Transvulcania l'any passat) i en tenia ganes. I com sempre... RESPECTE! Molt de respecte! Doncs encara que fos la cursa curta del cap de setmana, 67 km són 67 km...

La idea és fer-la junts amb el Manel, però sense condicionar-nos. Així si un veu que pot apretar més, doncs ho pot fer. L'estratègia a seguir és de començar tranquil·lament i anar de menys a més. A grans trets, hi ha 3 pujades de fort desnivell (1000, 1400 i 1000 apox), o sigui que hem de fer les dues primeres reservant-nos per la tercera i última. 

Comencem molt a poc a poc, caminant on faci falta, sense presses. A mesura que passen les hores, anem avançant algú, sobretot a les baixades. Pels nostres comptes, hem d'anar entre els 25  primers. L'entorn és preciós, sobretot quan ascendim al Balandrau i comencem a crestejar fins al Coll de la Marrana, lloc on ens comença a plovisquejar després d'una estona que ja ens les veiem venir. Tota la baixada fins a Vallter la fem plovent i amb una mica de calamarsa. La sorpresa arriba a Vallter, on ens fan parar i neutralitzen el temps pel mal temps es veu que fa a dalt a Bastiments. 

I fins aquí aquesta història. Ens retirem després de 5 h 30 min i 33 km fets. Els motius: el mal temps, els 50 min que ens fan parar, i sobretot, les 3 torçades de turmell que s'havia fet el Manel fins aquí. És una llàstima perquè anàvem amb forces, havent-nos dosificat el suficient per afrontar amb garanties la segona part de la cursa. Anàvem el 19è i 20è...

Passant per la Gallina Pelada (Ensija)

La setmana següent, dia 21 de juny, i després d'haver-la descartat per la participació a l'Emmona, faig la Marató de Berga (ara Berga Trail Marató). Em vull treure l'espina de la setmana anterior i fer un bon entreno. La idea és no morir-me com fa 2 anys em va passar, així que començo a poc a poc, sense córrer ni un metre de pujada. El curiós és que arribo a dalt dels Rasos amb el mateix temps i amb les cames més fresques. Faig la pujada a la Gallina Pelada també molt tranquil·lament per afrontar la pujada de Peguera als Rasos que, gràcies a haver-me guardat, la trobo més curta del normal (quina alegria!!). Arribo als Rasos amb 3 h 45 min, 15 min menys que fa 2 anys, i amb més forces per afrontar la baixada fins a Berga. Baixo bastant bé fins a Espinalbet, on començo a flaquejar. La petita pujada fins a Queralt se'm fa eterna, però per sort un cop aquí ja només queda l'última baixada.

Arribo a la meta amb 5 h 8 min!!! I en 6a posició!! Estic mega-hiper-ultra-súper content, no tant per la posició, doncs no hi havia molt de nivell aquest any, sinó pel temps, doncs rebaixo en 11 min el temps que tenia de feia 4 anys.

Rogaine Port del Comte

El passat 23 de maig ens disposàvem a córrer el segon rogaine, aquest any, amb el Xavi Batriu, als magnífics terrenys del Port del Comte. 

Amb l'experiència dels corredors de l'any passat (els primers van acabar totes les fites amb 40 minuts de marge) i l'estratègia seguida al rogaine del Catllaràs, preparem una ruta exigent, amb l'objectiu de fer 7 fites cada hora, o sigui 42 d'un total de 50. El què s'ha d'intentar, com sempre, és no acumular massa desnivell i enllaçar les fites de més puntuació.

Mapa amb l'estratègia 
inicial i la ruta final

L'estratègia va formidablement bé fins a les dues hores, doncs hem pogut fet 3 fites més de les previstes, però a partir d'aquí la cosa canvia. M'entra una mena de "pàjara" que ja no em deixarà fins a finalitzar la cursa, i les fites comencen a estar més distanciades entre elles. Aquesta sensació la tindrem durant les 3 pròximes hores, amb constants canvis d'estratègia i on decidim deixar un 90 i un 80. Durant l'última tornem a anar bé, i fins i tot podem fer alguna fita més de les previstes. Total, 41 fites fetes, quasi aconseguim l'objectiu...

Al final resulta que no ho hem fet tan malament com ens pensàvem, o senzillament que la resta d'equips tampoc ho fa tan bé com nosaltres esperàvem.

L'única mala notícia, la lesió del Jaume que es va fer quan portaven solament 15 minuts de cursa. Des d'aquí li desitjo una ràpida recuperació!

Rogaine del Catllaràs

Dissabte 9 de maig. Torno a córrer al Catllaràs, aquest cop en un Rogaine de 6 hores i formant equip amb l'incombustible Xavi Batriu. Fent-me meva la frase d'una ultra atleta de moda sobre l'entorn del Berguedà, haig de dir que "el Catllaràs és el pati de casa meva"... :)

Així doncs, repetíem escenari i equip del 2013, edició que vam guanyar per molt poquet als "navarros". Aquest cop la cosa semblava difícil d'aconseguir, doncs hi havia més d'un os dur de rossegar. Algun equip molt bo tàcticament i algun altre físicament. Hauríem de fer una molt bona combinació de les dues per emportar-nos el gat a l'aigua.

I amb l'experiència del 2013, on vam fer 33 fites de les 45 possibles, l'objectiu era clar: arribar a les 36 fites i aconseguir així fer-ne 6 per hora (o el què és el mateix: cada 10 minuts aproximadament trobar una fita). Objectiu difícil però gens ambiciós, creiem. Així doncs, marquem el recorregut idoni amb 36 fites, les de major puntuació, descartant només un 80, cinc 40s i un 50. 

Després de 5 hores i 57 minuts arribem a Falgars (inici i final de la cursa) amb els deures fets. 36 fites! Hem enllaçat totes les fites tal i com havíem planejat, tret d'un parell de canvis arrel de l'improvisació: decidim passar per la 33 perquè anàvem bé de temps i en canvi deixar la 67 perquè anàvem justos. Al final, decidim fer la 53 perquè veiem que tenim temps.

Mapa amb estratègia inicial i recorregut final fet

Estratègia: potser no ha estat la més bona, doncs hem fet molt desnivell, però hem complert amb el què ens havíem planejat.

Temps perdut: 4 minuts després de la 75 per treure un punxa del peu, 10 minuts buscant la 56, error de 5 minuts per anar a la 57 i error de 4 minuts buscant la 70 per un error cartogràfic, creiem. En total 23 minuts.

Més fites: sense fallar els 23 minuts i augmentant una mica el ritme, creiem que es podien enllaçar 4 fites més. La 43 de camí de la 56 a la 84, la 67 després de fer la 52 i la 40 i 50 després de fer la 62.

En resum, una gran cursa en un terreny immillorable per a practicar aquest esport. I d''aquí a dues setmanes... Rogaine Port del Comte!!

Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Pals

L'endemà del Campionat de Catalunya Esprint a Palamós, corríem a Pals el Campionat de Catalunya de Llarga Distància, organitzat pels amics del Farra-O. És la tercera vegada que corria en aquest mapa, i no decep mai.

Ens esperen més de 13 km lineals i només 20 fites, o sigui que la part física hi jugarà un paper important. Durant la primera hora de cursa no cometo errors important, només algun d'elecció de ruta. És a partir de l'hora de cursa que el cansament em fa males passades i encadeno alguns errors, com els de la fita 13, 15 i la sortida d'aquesta, on em desvio i m'equivoco de camí. En l'atac a la fita 19 torno a perdre una mica de temps. En total, uns 5 minuts i mig perduts.

En general bona cursa on em trobo bé físicament, tot i que pateixo a partir de l'hora. Quan a classificació, bastant a prop d'alguns dels bons, però molt lluny del guanyador.

Campionat de Catalunya Esprint a Palamós

El passat 18 d'abril es disputava el Campionat de Catalunya Esprint a Palamós. No m'estendré massa amb aquesta cursa, doncs la meva experiència va ser del tot negativa i no vull queixar-me d'una organització que de ben segur perdre moltes hores per tirar-ho endavant.

El Campionat de Catalunya era un sol esprint, però l'organització va decidir que abans es correria un altre esprint a la mateixa zona, mateixa sortida, mateixa arribada i algunes fites iguals, i que a més a més, no valdria per res sobre el Campionat de Catalunya. Per mi, aquest va ser l'error més gran, i a això hi vull sumar que el traçador (o traçadors) no van estar a l'alçada: culs de sac, tirades llargues sense opcions, etc.

Pel què fa als resultats, al primer esprint (que jo no sabia que no puntuava) vaig donar-ho tot, mentre la majoria de corredors van reservar-se per la cursa bona.

A la cursa de veritat vaig notar el cansament de la primera, però tot i així, prou content. L'únic error, fatal, va ser que a l'arribada el traçador va tenir la genial idea de posar una altra fita en comptes de la 200, i aquí és on la vaig cagar, doncs vaig plegar el mapa a la penúltima fita confiat que s'esprint final (entre la 200 i meta) seria exactament que a la primera cursa.

Campionat de Catalunya de Relleus a El Bruc

La cursa més divertida de l'any... els Campionats de Catalunya de Relleus 2015... ja són història! El COC ens va prepara una cursa divertida i ràpida a El Bruc, en un mapa que no dóna molt de sí, però que van saber treure-li tot el suc.

El primer equip Sènior Masculí el formàvem aquest any el Pau Llorens, el Dani Castellà i jo. Curiós que el Pau Llorens sortís en primera posició, decisió seva. Li vam permetre després de 4 anys fent el tercer relleu... Semblava una jugada fora de lloc, però casi ens surt bé...

Com ja pensàvem, el Pau fa una fantàstica primera posta. Passa a la fita vista enganxat al Marc Serrallonga (Go-Xtrem), i passa el relleu al Dani en primera posició, treient-li mig minut al Marc. Uff!! Quina pressió! I més, veient que el Lluís Ferrer (BO) passa el relleu al Benet casi 5 minuts després. 

Malauradament, el Dani no fa la millor de les seves curses, i comet bastants errors, poc habitual en ell. Em passa el relleu en segona posició, doncs el Benet ha fet la seva feina i li passa el relleu al Tommi 5 minuts abans que arribi el Dani, bastant desanimat, i em passi el relleu a mi. Per darrera, el Vic xafant el talons i el Go-Xtrem bastant a la vora.

Quant a la meva cursa, dubto mooolt amb l'elecció de la primera fita, però un cop decidit, gas i enllà. Faig una cursa bastant bona fins la fita 8, en una zona que no acabo d'entendre per un camp "mal dibuixat" (tot i que no és excusa...). Aquí hi deixo 1 minut i mig ben bo. L'altre error el cometo a la fita 14, doncs surto en direcció equivocada de la 13 i em desconcentren els camins. Rectifico tan ràpid com puc, però ja he perdut uns 2 minuts i tinc la sensació que em pot haver passat el David Rodríguez del Vic. La resta fins al final em noto ràpid.

Finalment acabem segons (tercers de la cursa però segons del Camp Cat al participar-hi un equip letó), sense poder revalidar el títol que vam guanyar l'any passat "als despatxos", després que el BO no pogués puntuar.

Felicitar els Campions de Catalunya, el BO, i els tercers, el Vic, per les bones curses realitzades, i al COC per l'organització.

Respecte als resultats dels altres equips del COB, destacar la cinquena posició (quarta al Camp Cat) aconseguida pel Pau C., el Joel i el Ramon "Mas".