2 caps de setmana-O. 2 tipus de terreny. 2 tipus d'orientació. 2 tipus de motivació. La mateixa antiorientació...
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfwxaUD5LcXE6Q6HP5-QsGBVYObSElVJi8cnr4kBCQc2N_tnUOng4UmnNnuMXKPwzc-G9uCpsRzAmEOpMhpMMWU_QKE8rzXMCVj725YljkgYuLx9QZtOFaeDAHYD4hap2UH1uZcMEmr4E/s200/Sant+Juli%C3%A0+de+Cerdanyola.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWcGWEkjltO_47p0zBdgrMZuzBIbPGRl-fMuVT-XVF3KiNz5SM7bmSj8FgPR399DpSAMOE4AliqCsi55S8wdZld8Q-glEQuVRH6d-tv5-FI5ityPe8g5l5arFtJeP2jZhSaSISBAekUNM/s200/La+Pobla+de+Lillet.jpg)
Diumenge a La Pobla no milloro. Tot i pensar que és una llarga i que, en principi, m'hauria d'anar més bé que una mitja, comento errors i em noto molt cansat físicament. El millor, el bosc, doncs és d'un blanc perfecte.
El cap de setmana passat, a Euskadi, i continuant amb la O'Pyrene, faig 2 curses a Entzia, on principalment hi vaig per gaudir d'aquests terrenys que m'han parlat tant i tant bé. No decepcionen! Quina passada! Terreny càrstic 100%. Quina sort que tenen els vascos...
Quan a les curses, dissabte a la tarda faig la mitja. Arribo just per començar... quin estrés! La sortida és en massa i les dispersions es faran en 3 bucles. Sense conèixer el terreny, surto a donar-ho tot, i quan me n'adono ja no sé on sóc. Acabo la cursa amb més pena que glòria.
Diumenge 3/4 del mateix. Penso en no córrer, però les cames poden més que el cap, i a les zones on s'ha d'afinar, en comptes de caminar i llegir, corro. I ho acabo pagant. I és que ja ho diuen, que a Entzia s'hi aprén a orientar...
Conclusions: les de sempre... :( En terrenys difícils no em sé controlar. Acabo pensant "ja la trobaré", i no la trobo... És per això que ara sé que el que jo faig no és orientació, sinó antiorientació... Però ho seguirem intentant!