El primer repte "important" de l'any arribava el passat 13 de juny, amb el Trail Emmona, de 67 km de llargada i no sé pas quant de desnivell. L'havia preparat força bé (potser no tan bé com la Transvulcania l'any passat) i en tenia ganes. I com sempre... RESPECTE! Molt de respecte! Doncs encara que fos la cursa curta del cap de setmana, 67 km són 67 km...
La idea és fer-la junts amb el Manel, però sense condicionar-nos. Així si un veu que pot apretar més, doncs ho pot fer. L'estratègia a seguir és de començar tranquil·lament i anar de menys a més. A grans trets, hi ha 3 pujades de fort desnivell (1000, 1400 i 1000 apox), o sigui que hem de fer les dues primeres reservant-nos per la tercera i última.
Comencem molt a poc a poc, caminant on faci falta, sense presses. A mesura que passen les hores, anem avançant algú, sobretot a les baixades. Pels nostres comptes, hem d'anar entre els 25 primers. L'entorn és preciós, sobretot quan ascendim al Balandrau i comencem a crestejar fins al Coll de la Marrana, lloc on ens comença a plovisquejar després d'una estona que ja ens les veiem venir. Tota la baixada fins a Vallter la fem plovent i amb una mica de calamarsa. La sorpresa arriba a Vallter, on ens fan parar i neutralitzen el temps pel mal temps es veu que fa a dalt a Bastiments.
I fins aquí aquesta història. Ens retirem després de 5 h 30 min i 33 km fets. Els motius: el mal temps, els 50 min que ens fan parar, i sobretot, les 3 torçades de turmell que s'havia fet el Manel fins aquí. És una llàstima perquè anàvem amb forces, havent-nos dosificat el suficient per afrontar amb garanties la segona part de la cursa. Anàvem el 19è i 20è...
 |
| Passant per la Gallina Pelada (Ensija) |
La setmana següent, dia 21 de juny, i després d'haver-la descartat per la participació a l'Emmona, faig la Marató de Berga (ara Berga Trail Marató). Em vull treure l'espina de la setmana anterior i fer un bon entreno. La idea és no morir-me com fa 2 anys em va passar, així que començo a poc a poc, sense córrer ni un metre de pujada. El curiós és que arribo a dalt dels Rasos amb el mateix temps i amb les cames més fresques. Faig la pujada a la Gallina Pelada també molt tranquil·lament per afrontar la pujada de Peguera als Rasos que, gràcies a haver-me guardat, la trobo més curta del normal (quina alegria!!). Arribo als Rasos amb 3 h 45 min, 15 min menys que fa 2 anys, i amb més forces per afrontar la baixada fins a Berga. Baixo bastant bé fins a Espinalbet, on començo a flaquejar. La petita pujada fins a Queralt se'm fa eterna, però per sort un cop aquí ja només queda l'última baixada.
Arribo a la meta amb 5 h 8 min!!! I en 6a posició!! Estic mega-hiper-ultra-súper content, no tant per la posició, doncs no hi havia molt de nivell aquest any, sinó pel temps, doncs rebaixo en 11 min el temps que tenia de feia 4 anys.
