2 Dies dels Pirineus

El cap de setmana passat, encara en plena ressaca de la Transvulcania, hi havia dues curses d'orientació obligades: els 2 Dies dels Pirineus, que es celebraven als Inferns de Bellestar i a Bellver de Cerdanya.

Comencem dissabte amb una cursa de llarga distància. Començament esperat: xaragalls de vèrtic i primer error de 3 minuts per no haver entrat per la torrentera que tocava. Petit error d'1 minut arribant a la 4, doncs no tinc un punt de parada clar i me la passo per sobre. Continuo amb errors poc remarcables i amb el dubte de si he fet la millor elecció de ruta per anar a la 6; fins que arribo a la fita 15, on decideixo voltar per sota i atacar-la entrant pels xaragalls... gran error!!! Em trobo un 7b+ que supero amb més pena que glòria... Un cop a dalt, em trobo totalment desorientat. En total més de 5 minuts perduts! A partir d'aquí em prenc la cursa molt tranquil·lament, conscient que he llençat la cursa en aquesta fita. La 16 tampoc la clavo, doncs no veig clara l'entrada al tàlveg... 2 minuts més perduts. De la fita 18 tampoc n'estic gaire content, doncs no era aquesta la intenció... i la 19... me la passo per sota i he de tornar al rec per veure que hi havia un petit tàlveg molt clar per entrar-hi. 5 minuts més!!! Mare meva!!! A partir d'aquí anar fent i bona lletra, amb un últim error d'1 minut arribant a la 26. Al final, més de 17 minuts perduts i males sensacions... Sort que aquestes males sensacions van ser generals...

Diumenge hi havia una mitja distància a Bellver, lloc on no havia competit mai. S'intuïa una cursa ràpida, i així va ser. Bosc blanc, prats amb visibilitat i poca dificultat tècnica. Els dos errors més grans concentrats a la fita 7 (2 minuts) on faig un rumb malament i em costa ressituar-me, i a la 8 (mig minut) on paro just abans i no la veig.

Gran cap de setmana gaudint més diumenge que dissabte. Ara toca parar les competicions per centrar-nos en organitzar... i entrenar!!!

Transvulcania 2014!!

Avui fa una setmana que vaig córrer per primera vegada la Transvulcania, sisena edició d'aquesta ultra-marató fantàstica que es celebra a La Palma, a les Illes Canàries. Són 73 km i 4500 m de desnivell positiu.

Era el gran objectiu de l'any: acabar-la dignament. I per aconseguir-ho s'havia de preparar. Els últims quatre mesos he entrenat com mai, doblant les hores d'entrenament setmanal que feia fins ara. Vaig buscar-me dos "tests" per saber si anava bé, que van ser el Trail Serra de Tramuntana de Mallorca (tres setmanes abans de la Transvulcania) i el Rogaine Internacional de 12 hores de Vilassar de Dalt (dues setmanes abans). A partir d'aquí ja no podia fer res més.

L'ambient a l'illa de La Palma era espectacular. Tot ple de runners, i tots equipats fins les celles!! La nit abans no vaig dormir més de dues hores. M'havia de llevar a les dues de la nit per agafar el bus que ens portaria al Faro de Fuencaliente, inici de la cursa. Impossible agafar el son!! Quins nervis!!

Un cop a l'autobús vaig confirmar els meus temors... quedaria l'últim!!! Mare meva, quin nivell que es veia!! Un vent espantós ens esperava al Faro. Acabo de preparar la motxilla, menjar i me'n vaig a la sortida. La sortida i els primers 10-15 minuts van ser com un caos. Tothom volia avançar. Tothom tenia pressa. Jo, no tanta. Els primers raigs de sol fan que el paisatge esdevingui brutal. Sorra volcànica, vessants de pineda... Els quilòmetres i les hores van passant. Deixem enrera la sorra volcànica després de 16 km de pujada. Ara toquen 8 km en baixada fins a El Pilar, on ens espera una gran multitud de gent que no para d'animar. Això posa les piles!! 7 km de pista inacabable i torna la pujada: 20 km que ens portaran al Roque de los Muchachos, el punt més alt de l'illa. El paisatge no deixa de sorprendre'm. Fem tota la carena de la Caldera de Taburiente. Des del primer moment ja sabem el què ens espera, doncs es veu tota!! M'ho agafo tranquilament, que passin les hores. Arribo al Roque amb 7 hores, 15 minuts abans del què havia planejat. 

Bé, ja només queda baixar... Uf!! Que llarg se'm fan! 20 km i 2500 m de desnivell negatiu. Les últimes rampes empedrades i enquitranades se'm fan eternes! I el més dur, però alhora fantàstic: la baixada de vertigen cap al Puerto de Tazacorte. Els últims 5 km per dins un barranc, pujada travessant la carretera i l'última recta (infinita) per dins els carrers de Llanos de Aridane. Els últims 500 metres van ser fabulosos: tothom animant, cridant, aplaudint... com si jo fos el vencedor. Això i que el quitrà em va donar forces (no sé perquè...) van fer que pogués fer un canvi de ritme i entrar a la meta com si portés 10 km...

Uf! Quantes emocions! La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Vaig gaudir de la cursa, que era el què volia; anant de menys a més, i reservant per la baixada, que ja m'havien advertit. 

Durant la cursa vaig anar trobant coneguts, amb qui vaig compartir part de la cursa: el Gerard Sainz, el Felip Puigarnau, el Marc Vilà... Felicitats a tots ells! També el Xavi Batriu, però aquest ja és d'una altra galàxia! Quin crack!

Al final 132è d'uns 1800 arribats (i de 2200 que hi havia a la sortida) amb 10 hores i 7 minuts, 7 minuts més del què havia previst... Ara ja tinc una referència ;) ... Fins a la propera!!

Rogaine Internacional de Vilassar de Dalt

Encara no estava del tot recuperat dels 66 km de la setmana anterior, i ja tenia una altra cita que sabia que em deixaria baldat... Es tractava del Rogaine Internacional de Vilassar de Dalt de 12 hores de durada, i que organitzava els amics del Farra. L'equip el formava amb el David Tarrés i el Xavi Batriu, o sigui que ja us podeu imaginar que lents no aniríem i que, molt possiblement, el que patiria més seria jo.

A les 6 del matí de dissabte 26 d'abril ens donaven els mapes, i teníem 1 hora per planificar l'estratègia. Aquest cop, a diferència de sempre, vam intentar ser realistes i no voler fer més fites que les podíem fer. A les 7 es donava el tret de sortida, i de seguida ens vam quedar sols, cosa que evidenciava la multitud d'estratègies que hi havia. Les hores anaven passant prou ràpid, enllaçant les fites amb bastanta rapidesa i, naturalment, algun petit error. En general, però, les sensacions eren bones, i més quan anàvem "clavant" l'estratègia que ens havíem marcat. Naturalment, al cap de 7 horetes, les forces ja no eren com les del principi, i el ritme va baixar una mica. Les dues últimes hores van passar rapidíssim, potser per la imminència del final. 

Al final, segons de la general amb 324 punts, a 16 punts del primer, que havien de córrer... i molt!! Nosaltres vam clavar tota l'estratègia que ens havíem marcat i ens donem per més que satisfets. El nostre GPS ens va donar 71 km correguts, vers els 77 dels vencedors.

Felicitar els meus companys d'equip, i és que vam demostrar que som un molt bon equip... ;)

Només em queda felicitar a la organització, i ressaltar els traçats i sobretot el mapa, que des del meu punt de vista estava molt detallat i amb poquets errors cartogràfics.

També aprofito per donar molts ànims als amics del Farra-O per la pèrdua de l'amic Iñaki i donar-los les gràcies per fer l'esforç d'organitzar-ho tot.

Trail Serra de Tramuntana

Quan vaig veure que tenia l'oportunitat d'anar a fer el Trail Serra de Tramuntana no m'ho vaig pensar ni un moment. Ja feia algun any que em feia gràcia aquesta cursa, i ara en tenia l'oportunitat. Vaig optar pel Trail, que només eren 66 quilòmetres (si ho comparem amb l'Ultra, que eren 110...). 

Així doncs, mini vacances de Setmana Santa a Mallorca!! La idea era fer-lo junt amb dos amics, el Manel i el Xavi, i que em servís d'entrenament. I per mirar de fer-ho bé, vaig intentar no deixar res a l'improvisació: anàlisi de trams i desnivells, prepara el menjar per trams, etc. 

Pot semblar mentida, però el dia i la nit abans de la cursa tenia moltíiiiissims nervis! Entre això i altres coses vaig dormir poc més de 4 horetes, ja que havíem d'anar a buscar l'autobús que ens portaria a la sortida.

Vam sortir a les 8 del matí de Valldemossa. Ens esperaven 66 km i 2500 m de desnivell positiu. Vam anar gran part de la cursa plegats, amb un Xavi que ens anava frenant al Manel i a mi dient-nos que encara quedaven molts quilòmetres. La veritat és que va anar molt bé, doncs potser si hagués volgut anar més rapidet d'un principi potser m'hagués passat factura més tard. A la segona pujada forta, d'uns 900 m de desnivell, el Xavi va començar a trobar-se malament, i el vam deixar (què insolidaris... ;) ). Vam augmentar una mica el ritme, i no ens va anar malament. Anàvem avançant algun que altre corredor, i ens en passaven poquets. 3 hores després de deixar-lo, el Xavi, increïblement, ens atrapava!! No ens ho podíem creure, doncs el ritme que portàvem nosaltres no era pas baix. Al final, els quilòmetres ens van passar factura a tots, però el Xavi va pagar l'esforç de voler-nos atrapar i, veient que anava molt lent, el vam tornar a deixar. Al final, després de 61 km a les cames, els últims 5 es van fer eterns!!! No s'acabaven mai!! L'entrada al poble de Pollença, però, va ser genial!! Ens esperaven la Valentina i el Set, que van entrar a coll d'uns pares eufòrics!! Al final, 8 hores 48 minuts, i el Xavi només a 7 minuts nostres. Felicitats a tots dos!
 

Les sensacions que vaig tenir van ser bones. Vaig gaudir molt de la cursa, i tot i que ja m'havien avisat, vaig trobar el terreny molt dur, molt pedregós, amb les baixades més lentes del què em pensava.

Trofeu Costa Càlida

El cap de setmana passat es va disputar el Trofeu Costa Càlida a Cehegín, en el mapa de El Coto de las Maravillas. A més del trofeu "per tothom", es disputava també una prova de la World Cup, on es donava cita el milloret del panorama internacional.

Dissabte disputem la cursa de Mitja Distància. Cursa ràpida i divertida, amb poc desnivell i força canvis de direcció. Em costa entrar al mapa, i ja per anar a la fita 1 perdo uns 3 minuts. Progresso sense gaires errors fins a la fita 12, on m'hi deixo 1 minut. No torna a ser fins la fita 19 (1 minut perdut) i sobretot la 20 (més de 3 minuts) on perdo el fil de la cursa, al confondre un dels ramals del torrent i em costa saber on sóc. En general un 8 minuts d'error.

Diumenge, en la cursa de Llarga Distància, surto, sincerament, amb les sensacions molt dolentes i amb ganes relatives de córrer. La llarga tirada de la fita 2 no em surt massa bé, doncs crec que perdo uns 4 minuts cap al final, on em despista un camí fins que m'adono que sóc en un lloc que no em pensava. Tot se'm desmunta a la fita 6, on m'endinso als torrents sense pensar-m'ho gaire i em perdo molta estona (10 minuts) abans de saber on sóc. La resta de la cursa vaig tirant, amb errors significatius l'elecció de ruta per anar a la 7 (4 minuts perduts) i el de la fita 12 quan m'equivoco en l'últim esperó i em costa situar-me (8 minuts perduts). L'atac a la fita 14 també em surt fatal: m'equivoco de rec i perdo uns 4 minuts. A partir d'aquí tot més o menys bé exceptuant la fita 18, on els turonets per atacar la fita em despisten i hi deixo uns 3 minuts. En total... MOLTS minuts perduts... no cal ni contar-los!! :(

La sensació general no és massa bona. El mapa de El Coto de las Maravillas, del qual m'havien parlat tan bé, em decep una mica, potser influenciat pel mal resultat de diumenge... Reconec que la cursa de diumenge se'm va fer feixuga, amb un terreny que vaig trobar molt lluitador, amb desnivell... Segurament no vaig saber veure que les millors opcions de ruta quasi sempre eren pels torrents...

En fi, a la propera més i millor (que no costarà gaire (esperem)).

2 Dies del Ripollès 2014

Després d'un mes i mig torno a fer una cursa, i és en el marc dels Dos Dies del Ripollès 2014, que es disputaven a la Font de Querol (Campdevànol), i que encetaven la Copa Catalana de curses d'orientació 2014. Les ganes hi eren totes, doncs estic entrenant força. A l'hora de la veritat, però, tot és diferent.

Dissabte es va disputar una cursa de Mitja Distància. Em pensava que seria una cursa ràpida, però tal i com es va poder veure, no ho va ser per ningú. És clar que potser ho va fer el fet que hi havia moltes zones tal·lades (amb brancada a terra) i força esbarzers. 

La cursa em va anar força bé fins la 6. A la fita 7 fallo mig minut perquè dubto en un tàlveg. La 8 va ser un desastre!! M'equivoco d'esperó i després em costa ressituar-me. La fita 11 va ser d'escàndol!! Sé que estic al tàlveg, però no entenc res... Fins i tot vaig baixar dues vegades al camí per situar-me!! En fi... Petit fallo a la 13 i bastant gran a la 17, on m'equivoco d'esperó i no ho entenc... La resta fins al final bé. En total uns 9 minuts de desencert.

El diumenge la cursa era el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga Distància. Em feia por l'estona invertida, ja que altres anys se m'ha fet llarga. La cursa em va anar molt bé, tot i que el resultat és una mica enganyós. En aquesta cursa, tot i que hi ha dispersions mitjançant bucles (fins a 3) la sortida és en massa, cosa que fa que vulguis o no et recolzis amb altres corredors. Només dir que fins la fita 11 vaig tenir la sensació d'anar en grup (no sempre els mateixos). Els primers fallos els faig a la 13 on dubto de clariana i a la 16, on agafo un mal rumb i me'n vaig direcció a la 17. Aquí vaig perdre un minut i mig aprox. Arribant a la 20 m'atrapa el Pau Llorens, i pràcticament d'aquí fins al final anem "junts", amb una súper persecussió per arribar a la 22. 

Al final bones sensacions i físicament molt bé (deuen anar bé els entrenaments... ;) ).

Andalucia O Meeting 2014

Després d'un any tinc ganes de tornar a escriure al bloc. Potser és la motivació de l'inici de temporada, o simplement que em ve de gust compartir aquest gran cap de setmana.

Per mi comença la temporada de curses d'orientació. La cita és al costat de Huelva, a Punta Umbría. Em fa molt il·lusió baixar-hi, ja que en aquella part de la península sempre s'hi troben terrenys exepcionals. I la cosa no va decebre. Grans extensions de pinedes amb sotabosc net, ple de dunes i amb un desnivell quasi inexistent. Això és al què ens tenen acostumats als de l'AOM últimament.

Dissabte matí, cursa de mitja distància: la sensació que vaig tenir és la de no tenir temps de llegir el mapa, doncs el terreny et permetia córrer a un ritme bastant alt i no donava l'abast. La zona de dunes de vora el mar s'havia d'anar alerta si no llegies bé. 

Cometo un error de rumb a la 3 i a la 4 em costa llegir el relleu de l

es dunes. El fallo més gran el cometo a la 14, on un mal rumb em desorienta totalment i em costa ressituar-me. Petits errors a la 16, 19, 23 i 25. En general quedo força content.

Dissabte tarda, cursa esprint pels casc urbà de Punta Umbría. Poca cosa a comentar. Cursa molt ràpida, sense gaire interès, però entretinguda. Pocs errors, potser uns 15 segons amb dos errors per anar a la 15, i algun segon més en alguna elecció de ruta.

Diumenge matí, cursa de llarga distància: 14,2 km lineals i 35 fites!!! Això serà un infern!!! La veritat, però, és que puc mantenir durant tota la cursa un ritme força bo, sense notar en excés les dues curses del dia abans. Cursa molt física sense gaires complicacions tècniques. S'havia d'anar alerta amb alguns rumbs, ja que una mínima desviació et podien complicar la cursa. 

Petits errors a la 2, 10, 11. Mals rumbs a la 12 i la 13, però que vaig saber solucionar amb la pèrdua de mig minut solament. L'error més gran el cometo a la 24, on no sé veure el moment de sortir del camí, i he d'escombrar una mica per trobar-la. Poser perdo un minut i mig o dos. En total potser uns 5 minuts d'error, però content pel resultat i pel ritme mantingut.