CEO 2012... gaudint del terreny... res més... :(

Els CEO tornaven a ser aquí. M'havia preparat les últimes 3 setmanes, després de la lesió que em va tenir un mes parat. Creia que arribava bé, amb bones sensacions. Tot i que ja es deia que el terreny seria molt tècnic, això no m'havia fet baixar els ànims. Hi anava il·lusionat! Buf!! Només arribar a Plasència ja ho vam veure: pedres, pedres i més pedres. De tot tipus, formes i colors. I el Model Event? Un mapa a escala 7500 supercarregat! Tot i no tenir mapa i haver-nos de buscar la vida per trobar-ne un, gaudeixo del terreny i del mapa. 

Divendres, CEO Llarga Distància. Sona el pito, giro el mapa... COLLONS!!! Tot negre!! Si ahir a 7500 costava de llegir, avui a 10000 no es veu res. Va ser com quan entres a una habitació a les fosques i la vista s'ha d'adaptar, però a lo bèstia! Bé, la cursa millor no comentar-la gaire. Molts fallos i molts minuts perduts (2 min a la 2, 5 min a la 4!!, 2 min a la 7, 4 min a la 10 i 3 min a la 14 - 12 min totals perduts). Això sí, gaudeixo molt del terreny.

Dissabte matí, CEO Relleus. Faig equip amb el Narcís i l'Oriol Andreu. Crec que som un equip força equilibrat, i així queda pal·lès. Tot i les curses més o menys mediocres que fem tots 3 (bé, quan dic mediocres vull dir no massa bones, eh!), l'haver estat constants ens porta a la cinquena posició estatal. No ens ho podem creure! Quan a la meva cursa, tot i canviar a escala 7500, torno a fer molts fallos (perdo 3 min a la 1, 1'5 min a la 10, 4 min a la 13, 3 min a la 14 i 1 a la 16 - 13 min totals perduts). Tot i que gaudeixo de la cursa com el dia anterior, em fa l'efecte que "amaguen" molt les fites. Potser pot semblar una excusa, però em trobo que en 4 o 5 fites estic dins el cercle i que em costa trobar-les, fins al punt que en algunes estic a 1 o 2 metres i no les veig!!

Dissabte tarda, CEO Sprint, pel casc antic de Plasència. Sprint divertit i no massa tècnic, amb un parell o tres d'eleccions de ruta, on en alguna m'equivoco, i bastant.

Diumenge matí, CEO Mitja Distància. Em noto les cames cansades... però he de fer una cursa decent!!! Almenys una!! Doncs tampoc! Acumulo fallos i fallos (1 min perdut a la 1, 1 min a la 2, 1 min a la 3, 1 min a la 6, 1 min a la 7, 1 min a la 8, 3 min a la 16, 2 a la 17 i 1 min a la 18 - 12 min totals perduts). També trobo fites que estan molt amagades...

El més destacat dels CEO: que el terreny valia les 9 hores de cotxe d'anada i les 9 de tornada (amb retencions incloses!). Ah! I que Catalunya torna a guanyar!

A mig gas...

Continúo lesionat. El fisio m'ha dit que puc córrer una miqueta, sense estrebar. Fet! Me'n vaig a Múrcia al Costa Càlida! Total, només correré el Model Event, la Llarga de dissabte, l'Sprint de la tarda i la Mitja de diumenge... Buf!

Prenc consciència i em dic a mi mateix que el què he d'aconseguir aquest cap de setmana, per davant de tot, és que no noti cap punxada als isquios. I per aconseguir-ho, he de fer totes les curses a mig gas, sense estrebar. Baixant amb la furgo, no aconsegueixo convèncer d'això ni el Xic ni el Mas. Seré capaç d'aconseguir-ho?

Dissabte, Llarga: amb un bosc força net però bastant pedregós, i amb bastants torrents però sense aigua, aconsegueixo baixar de les 2 hores. La idea era que, ja que no puc córrer al 100%, doncs intentar fer "error 0". Objectiu no complert. A la 6 faig un error paral·lel on perdo 1 minutet, a la 12 en perdo potser fins a 3, i és que m'equivoco fins a 2 vegades de torrent. A la 14 també m'equivoco de torrent, a la 15 faig una mala elecció de ruta (a part de què me la passo de llarg...). A la 23 encara penso si vaig escollir l'opció bona o la dolenta (pujar cap a la línia elèctrica com vaig fer, o voltar per sota el camí i entrar pel torrent). En general força content, més per la resposta dels isquios que no pas pel resultat.

A la tarda tocava l'esprint, dins el casc urbà de Molina de Segura. També m'ho agafo "de tranquis", saludant a tothom que se'm presenta pel mig. Sprint poc interessant quant a elecció d'itinerari. Si no l'hagués fet no m'hagués perdut res.

Diumenge, la Mitja: traçat interessant en les zones "rustiques", i prescindible la part urbana. Algun fallo important. Mala elecció de ruta de la 5 a la 6 (crec que era millor pel carrer de la urbanització). Error paral·lel a la 7. Mala elecció de ruta de la 12 a al 13 (no vaig veure el petit pas entre propietats). Em torno a equivocar de torrent a la 15. Final de cursa força encertat.

En general he passat un bon cap de setmana, tot i no poder rendir com volia. L'objectiu principal l'he complert, tot i els dubtes que tenien el Xic i el Mas (jeje... no us ho creieu, eh? que aniria a mig gas?). Ara toca fer bondat i començar a entrenar mica en mica, tant físic com tècnic, a veure si puc estar una mica en forma pels CEO, la meva propera cursa. Tinc 4 setmanes... only!

Mal inici

M'havia agafat amb moltes ganes aquest inici de temporada. Tenia uns quants objectius. Fins al març eren 2: fer bons temps en Mitja i en Marató. Per aquest motiu, i amb l'excusa del fred i de posar-me a to per la temporada-O, des de mig desembre seguia un entrenament, i me'l prenia molt en serio.

Però tot es va acabar fa 2 setmanes a la Mitja de Gavà. Volent rebaixar la meva marca vaig fer-me un trencament fibril·lar als 2 isquiotibials. Sí sí, als 2!!! No era moment de lamentar-se, s'havia de seguir entrenant i corrent, ja que començaven les Lligues Espanyoles-O, primer a Cadis i la setmana següent a Múrcia. Vaig fer una setmana de repòs, tot i que el fisio em va dir que eren 3 i, naturalment, a Cadis em vaig tornar a "trencar".

Dissabte tocava la Mitja, en un mapa nou. Vaig sortir amb molèsties, però amb ritme. Físicament em trobava bé, tots i els 10 dies de repòs. Tècnicament ja és una altra cosa. Des dels CampCats a Campdevànol (buf!! quan van ser? A mitjans de novembre????) que no tocava mapa (només un parell d'entrenaments). I és clar, això es nota. Per anar a la 1 ja faig un mal rumb i perdo més d'1 minut. A la 6, en unes rases, també perdo 1,5-2 minuts. La resta de fites vaig fent petits fallos, que fan que no acabi del tot content. I per acabar-ho d'arrodonir, esprintant cap a l'última fita torno a notar una fiblada a l'isquio dret. Quina ràbia!!!!

Diumenge tocava la Llarga, i tot fent l'escalfament ja vaig notar que no podria córrer. Però no podia perdre la oportunitat de córrer en aquest bosc! Vaig decidir que sortiria a rodar (i si calia caminar) i faria, en principi, fins la fita vista. Segons les sensacions i l'hora, faria un tros més. Tot i la desmotivació i la falta de concentració que vaig acumulant, m'ho passo "relativament" bé, i és que aquests boscos són una passada!! Finalment arribo a la fita vista i decideixo plegar.

I per acabar-ho d'arrodonir, el Garmin em fa en ronso. Perquè aquests "aparatus" et fallen quan més els necessites?

Bé, aquesta setmana toca bondat, fisio, bondat, més bondat, més fisio i... Múrcia! No he anat mai al Costa Càlida, i aquests any que en tenia ganes... :( Bé, el principal és no recaure i poder estar bé, si més no pels CEO (6 a 8 d'abril). I la Marató de Barcelona (25 de març)? Ja es veurà. Ja no és un objectiu...

I per acabar...

Es pot dir que la temporada ha acabat... almenys per mi! Els Campionats de Catalunya 2011 celebrats a Campdevànol han posat fi a la meva temporada. Van ser una campionats molt ben organitzats (bé, no tant com l'any passat.. ;)), amb uns traçats dignes, sobretot el de dissabte, amb un terreny de joc interessantíssim (bé, no tant com l'any passat... ;)). Potser l'única pega va ser la distància que vam haver de fer per anar fins la sortida i tornar des de l'arribada el diumenge...

Dissabte la Mitja: terreny força ràpid, amb bastant de desnivell, amb canvis de direcció i poques eleccions de ruta. Bosc majoritàriament blanc, amb una part més "verda" cap al final. Cursa amb algun error bastant greu, i amb petits fallos constants. Error d'1 minut a la fita 7, mig minut a la 11, 1 minut a la 14, 1 minut i mig a la 15 (vaig visitar primer la 16!!), mig minut a la 19 i 1 minut i mig a la 21. Total uns 6 minuts d'error.

Diumenge la Llarga: terreny igual d'interessant que el dissabte, amb zones de blanc més extenses. Aquí si que vaig trobar a faltar alguna elecció de ruta, ja que només n'hi havia una!! I per ser una llarga hi vaig trobar massa fites. També em van sobrar les últimes 3, que eren molt lineals. Cursa amb errors batant grans, alguns d'imperdonables: error de mig minutet a la 2, mala sortida de la 5 (he de rectificar) i potser mala elecció de ruta per anar a la 6, error d'1 minut a la 11, 1 minut més a la 12, a la 16 mig minut, 1 minut més a la 22 i mig minut a la 25. Total uns 6-7 minuts d'error.

En general m'ho vaig passar molt bé. Errors com els que faig sempre (bastants però no molt serios). Pel què fa als resultats, tots els que em van guanyar són cracks, 1 o 2 graons per sobre el meu nivell. O sigui que, tot i que ho podia haver fet millor, em dóno per satisfet.

Córrer i morir

Això va ser al Martin Kronlund... córrer i més córrer. Traçats molts llargs però amb mínim desnivell, nivell tècnic bastant baix, fites que es veien de lluny... això sí, un bosc blanc que em va sorprendre. I és que només sortir del metro, ja pots córrer!

Dissabte la llarga: fallo de rumb a la 2, també a la 9, fallo d'1 minut a la 14 per culpa d'un verd 2 no dibuixat al mapa, mig minut més a la 15 i a la 16, 1 minut a la 17 i equivocació de turó a la 22. En total uns 5 minuts fallats.

Diumenge la mitja, més del mateix: pèrdua d'1 minut a la 6, 1 minut més en el pas obligat després de la 8, mig minutet a la 10 i pocs segons a la 22. En total uns 4 minuts perduts.

La Lliga Espanyola s'ha acabat, i ara toquen els Campionats de Catalunya. A veure com anirà...

Podi sense premi...

Diumenge 16 vaig baixar a Prades per córrer l'última cursa de Copa Catalana abans dels Campionats de Catalanunya a Campdevànol. El dia abans hi havia hagut cursa a la Mussara, però no hi havia baixat. El conjunt de les 2 curses formaven el Trofeu Muntanyes de Prades.

La cursa de Prades era de llarga distància. Havia corregut aquí feia 4 anys, i no recordo que fos la meva millor cursa de la història. En aquesta ocasió faig una cursa una mica més bona. Trobo que en general és una cursa més física que tècnica, amb trams de progressió lenta dins del bosc, trams ràpids entre els camps d'olivera, on havies d'estar al cas d'agafar la direcció correcta, i trams encara més ràpids dins el poble, on cada segon de dubte era un segon que et treia el rival.

Els fallos més importants són a la 3 (no veig el camí de sota ni el de sobre i m'enbranco dins els camps, amb pas de valla inclòs!), la 8 crec que faig una bona elecció de ruta, tot i que no me'n fio dels verds que hi ha fent l'atac des del turó i vaig a voltar pel torrent de sota. La 10 faig un petit error de navegació, i a la 14 perdo ben bé 1 minut per no veure el caminet que es ficava dins el verd i que travessava la riera. La 14 torno a saltar una valla i torno a perdre 1 minutet més. d'aquí fins al final tot molt ràpid, amb petits errors que no tenen importància en el resultat final.

Tot i així, gaudeixo de la cursa i em diverteixo en els bucles. No me l'esperava així! I per una vegada que faig podi... em quedo sense premi!! (ja que feien el global dels 2 dies).

Irrepetible!

El que va passar dissabte passat 1 d'octubre va ser això: irrepetible! El COB va aconseguir una victòria inesperada en el Campionat de Catalunya d'Orientació per Relleus, per davant dels equips "bons" de tota la vida (Farra-O, COC, Xinoxano i BO). Ningú s'esperava aquesta victòria. Nosaltres, que som modestos (ejem, ejem...) havíem arribat a pensar que si els 3 relleus els feiem perfecte, podíem aspirar a la 2a posició (i sent molt optimistes!!!).

Bé, tot va començar amb la confecció dels equips. El Mas s'encarregava de fer-los, i estava bastant clar qui anava al primer equip. Només hi havia un dubte: Xic o Tarrés. Amb el Xic ens asseguràvem un temps, ja que no falla; el Tarrés, però, està més valent, i és més ràpid, però podia fallar (últimament està més per raids, i no toca gaire mapa-O). La decisió estava presa: qui no arrisca no pisca! L'equip seríem (per ordre de sortida): Lleí, Tarrés i Pau Bo.

El primer relleu era el més llarg. Crec que faig una molt bona posta. Em vaig trobant amb el Montejo i el Sander Vaher (un guiri "bastant bo") fins la fita 8, i a partir d'aquí em penso que els deixo enrere. Anant cap a la fita vista cometo un error, i quan rectifico em trobo darrera del guiri, del Montejo i del Narcís. A més, crec que a davant d'aquests hi ha el Lluís Ferrer, el Lluís Bedós i en Marçal. Finalment, i després d'un petit error després del segon pas per la fita vista, arribo quart, només 3 minuts després dels Lluïsos.

Així doncs, el Tarrés surt en 4a posició. Al cap d'una estona, apareix a la fita vista al mateix moment que el Raül Porta dels Xinoxano... Ostres! I el segon cop que passa per la fita vista, ho a en 1a posició, amb força temps d'avantatge sobre el 2n. Anem primers???? No m'ho puc creure! Al final, arriba en 2a posició junt amb l'Aleix dels Aligots, a 3 minuts del Xinoxano. El David ha fet un fallo de 6 minuts sortint de la fita vista... llàstima!!! Tot i això, també fa una molt bona posta.

El David dóna el relleu al Pau. Tenim plena confiança amb ell. No pot fallar! Ha d'atrapar a l'Abel del Xinoxano. Només són 3 minuts!! El "problema" és que darrera hi té el Joan Molas dels Aligots, el Toni Muné del Farra-O, el Gerard Serrallonga del COC i el Benet del BO. No pot posar-se més interessant la cosa!! Quins nervis!!! Per fi algú apareix a la fita vista, i aquest és el Pau!! Ha recuperat la 1a posició!! Es torna a amagar per fer l'últim bucle!! Esperem que no l'atrapi ningú!! Al cap de poc el veiem pujar cap a la última fita, i el Tarrés i jo ens dirigim cap a ell per encarar l'últim tram i entrar junts com a vencedors... Buf!! S'han acabat els nervis, i tot ha acabat com mai ens haguéssim imaginat...

Els 2 Dies d'Osona es completaven amb una Mitja el diumenge a L'Esquirol. Va ser una cursa molt ràpida, amb molts canvis de direcció, amb algunes fites "fàcils"... en definitiva, una cursa molt divertida. Bàsicament, un parell de fallos, on vaig perdre un minut i mig entre els dos.

Així doncs, cap de setmana rodó, ple d'emocions, de divertiment i de finals feliços. Felicitar als amics del Farra-O per la seva segona posició, i també als del COC per la 3a. I com no, als demés equips del COB, que ho van donar tot i que de ben segur els propers anys sortirà tot millor.