Córrer i morir

Això va ser al Martin Kronlund... córrer i més córrer. Traçats molts llargs però amb mínim desnivell, nivell tècnic bastant baix, fites que es veien de lluny... això sí, un bosc blanc que em va sorprendre. I és que només sortir del metro, ja pots córrer!

Dissabte la llarga: fallo de rumb a la 2, també a la 9, fallo d'1 minut a la 14 per culpa d'un verd 2 no dibuixat al mapa, mig minut més a la 15 i a la 16, 1 minut a la 17 i equivocació de turó a la 22. En total uns 5 minuts fallats.

Diumenge la mitja, més del mateix: pèrdua d'1 minut a la 6, 1 minut més en el pas obligat després de la 8, mig minutet a la 10 i pocs segons a la 22. En total uns 4 minuts perduts.

La Lliga Espanyola s'ha acabat, i ara toquen els Campionats de Catalunya. A veure com anirà...

Podi sense premi...

Diumenge 16 vaig baixar a Prades per córrer l'última cursa de Copa Catalana abans dels Campionats de Catalanunya a Campdevànol. El dia abans hi havia hagut cursa a la Mussara, però no hi havia baixat. El conjunt de les 2 curses formaven el Trofeu Muntanyes de Prades.

La cursa de Prades era de llarga distància. Havia corregut aquí feia 4 anys, i no recordo que fos la meva millor cursa de la història. En aquesta ocasió faig una cursa una mica més bona. Trobo que en general és una cursa més física que tècnica, amb trams de progressió lenta dins del bosc, trams ràpids entre els camps d'olivera, on havies d'estar al cas d'agafar la direcció correcta, i trams encara més ràpids dins el poble, on cada segon de dubte era un segon que et treia el rival.

Els fallos més importants són a la 3 (no veig el camí de sota ni el de sobre i m'enbranco dins els camps, amb pas de valla inclòs!), la 8 crec que faig una bona elecció de ruta, tot i que no me'n fio dels verds que hi ha fent l'atac des del turó i vaig a voltar pel torrent de sota. La 10 faig un petit error de navegació, i a la 14 perdo ben bé 1 minut per no veure el caminet que es ficava dins el verd i que travessava la riera. La 14 torno a saltar una valla i torno a perdre 1 minutet més. d'aquí fins al final tot molt ràpid, amb petits errors que no tenen importància en el resultat final.

Tot i així, gaudeixo de la cursa i em diverteixo en els bucles. No me l'esperava així! I per una vegada que faig podi... em quedo sense premi!! (ja que feien el global dels 2 dies).

Irrepetible!

El que va passar dissabte passat 1 d'octubre va ser això: irrepetible! El COB va aconseguir una victòria inesperada en el Campionat de Catalunya d'Orientació per Relleus, per davant dels equips "bons" de tota la vida (Farra-O, COC, Xinoxano i BO). Ningú s'esperava aquesta victòria. Nosaltres, que som modestos (ejem, ejem...) havíem arribat a pensar que si els 3 relleus els feiem perfecte, podíem aspirar a la 2a posició (i sent molt optimistes!!!).

Bé, tot va començar amb la confecció dels equips. El Mas s'encarregava de fer-los, i estava bastant clar qui anava al primer equip. Només hi havia un dubte: Xic o Tarrés. Amb el Xic ens asseguràvem un temps, ja que no falla; el Tarrés, però, està més valent, i és més ràpid, però podia fallar (últimament està més per raids, i no toca gaire mapa-O). La decisió estava presa: qui no arrisca no pisca! L'equip seríem (per ordre de sortida): Lleí, Tarrés i Pau Bo.

El primer relleu era el més llarg. Crec que faig una molt bona posta. Em vaig trobant amb el Montejo i el Sander Vaher (un guiri "bastant bo") fins la fita 8, i a partir d'aquí em penso que els deixo enrere. Anant cap a la fita vista cometo un error, i quan rectifico em trobo darrera del guiri, del Montejo i del Narcís. A més, crec que a davant d'aquests hi ha el Lluís Ferrer, el Lluís Bedós i en Marçal. Finalment, i després d'un petit error després del segon pas per la fita vista, arribo quart, només 3 minuts després dels Lluïsos.

Així doncs, el Tarrés surt en 4a posició. Al cap d'una estona, apareix a la fita vista al mateix moment que el Raül Porta dels Xinoxano... Ostres! I el segon cop que passa per la fita vista, ho a en 1a posició, amb força temps d'avantatge sobre el 2n. Anem primers???? No m'ho puc creure! Al final, arriba en 2a posició junt amb l'Aleix dels Aligots, a 3 minuts del Xinoxano. El David ha fet un fallo de 6 minuts sortint de la fita vista... llàstima!!! Tot i això, també fa una molt bona posta.

El David dóna el relleu al Pau. Tenim plena confiança amb ell. No pot fallar! Ha d'atrapar a l'Abel del Xinoxano. Només són 3 minuts!! El "problema" és que darrera hi té el Joan Molas dels Aligots, el Toni Muné del Farra-O, el Gerard Serrallonga del COC i el Benet del BO. No pot posar-se més interessant la cosa!! Quins nervis!!! Per fi algú apareix a la fita vista, i aquest és el Pau!! Ha recuperat la 1a posició!! Es torna a amagar per fer l'últim bucle!! Esperem que no l'atrapi ningú!! Al cap de poc el veiem pujar cap a la última fita, i el Tarrés i jo ens dirigim cap a ell per encarar l'últim tram i entrar junts com a vencedors... Buf!! S'han acabat els nervis, i tot ha acabat com mai ens haguéssim imaginat...

Els 2 Dies d'Osona es completaven amb una Mitja el diumenge a L'Esquirol. Va ser una cursa molt ràpida, amb molts canvis de direcció, amb algunes fites "fàcils"... en definitiva, una cursa molt divertida. Bàsicament, un parell de fallos, on vaig perdre un minut i mig entre els dos.

Així doncs, cap de setmana rodó, ple d'emocions, de divertiment i de finals feliços. Felicitar als amics del Farra-O per la seva segona posició, i també als del COC per la 3a. I com no, als demés equips del COB, que ho van donar tot i que de ben segur els propers anys sortirà tot millor.

Fent el fanàtic!

Han estat només 4 dies de competició, però quins 4 dies! Al matí córríem en uns mapes magnífics, esplèndits, fabulosos... els més tècnics que he corregut mai (els mateixos que el dia abans corrien el WOC). A la tarda, ens deleitàvem amb els millors orientadors del món, tot veient el WOC... O sigui, 4 dies de fanatisme total! ;)

Dimarts 16 agafava el TGV a Figueres per plantar-me al vespre a Chambéry. Allà m'esperaven les Laures, el Jaume, el Mas, el Xic, i un "infiltrat", l'Oriol, que ja hi eren des de dissabte i ja havien corregut 2 dies. Jo, per la feina, només correria 4 dels 6 dies que durava la competició paral·lela als WOC.



"Si bajas de las 2 horas en una media harás buen tiempo" és el que em va dir en Tommi la setmana abans del WOC. Quina por! Tothom estava avisat de què eren uns terrenys dificilíssims, els més tècnics. Els bons feien errors de 15 minuts!!! Amb això i amb les explicacions de la tropa, em concienció de cara a la primera cursa.



Dia 3- Mitja distància a Crolles: terreny molt lent, almenys per mi, amb la vegetació bastant espessa, però divertit. Entro molt a poc a poc al mapa, assegurant. Començo a gaudir, tot i que el ritme és molt baix, i intento saber en tot moment on sóc i no cometre massa errors. Errors importants jo diria a la fita 6, la 7 i sobretot la 12, on perdo bastant temps (tot i passar-la pel costat i no veure-la!!). En algun moment tinc la sensació que falten coses al mapa o que estan mal cartografiades. Deu ser només això, una sensació...



A la tarda fem els fanàtics veient el Campionat de Llarga Distància. O Rei Thierry Gueorgiou guanya aquesta modalitat per primera vegada, i sense oposició!



Dia 4- Llarga Distància a La Féclaz: terreny més ràpid que el dia anterior, amb el bosc més obert, molt detall de roca, tallats i relleu. Disfruto corrent, tot i que en molts moments vaig lent per no cagar-la, per intentar entendre el mapa. Errors importants a la 2, 4, 6, 15 i 20. L'error més gran, però molt, la tirada llarga. Faig una molt mala elecció de ruta, i el més fort és que ho sé des del principi! A destacar 2 trams molt i molt lents, de la 15 a la 16 i de la 16 a la 17. Tot i així, gaudeixo com poques vegades.



La tarda d'aquest dia la passem entre el càmping i l'hospital, on han portat el Jaume a causa d'una al·lèrgia. Per sort, al vespre el deixen marxar.





Dia 5- Mitja Distància a La Féclaz: el terreny torna a estar una mica embrossat, però amb zones obertes i de bosc xulíssim. En aquesta cursa faig el pitjor error de tots, d'uns 15 minuts a la fita 8! Errors menors a la fita 1, 3 i 13. Llàstima de la 8, ja que hagués pogut baixar de l'hora.



A la tarda torna el WOC, aquest cop la final de Mitja Distància. O Deu Thierry Gueorgiou torna a guanyar insultantment!











Dia 6- Mitja Distància a La Féclaz: per mi, el millor mapa de tots. Bosc net, molt ràpid, amb detall de relleu, innombrables tallats i, el millor de tot... era el mateix traçat que el dia abans havien fet els homes a la final de Mitja Distància! (no veig que és el mateix traçat fins que he acabat). Faig fallos a la 1, 6, 7 i 15. La resta normalet, però molt content.



A la tarda arriba el millor de tots els dies... els Relleus!! El d'homes va estar bé, amb victòria de França (per fi!), però és que el de noies va ser genial!!! Quin final!! Casi casi més emocionant que el gol d'Iniesta a Stamfordbridge!!



D'aquest WOC, les conclusions que en trec són:

1- Que en Tero és molt Tero

2- Que no sempre els nois i noies d'un mateix país estan al mateix nivell

3- Que si surts 6 minuts abans d'en Thierry i pots aguantar-lo, pots ser 3r del mòn

4- Que la Minna Kauppi, a més de tenir algun encant, és la que dóna més epectacle (no va arribar a la fita 1 a la Final de la Llarga, i va guanyar a l'sprint als Relleus)

5- Que en Tero és el pu... amo!! (per si no havia quedat clar...)



Finalment, felicitar els components catalans de la selecció espanyola (Anabel, Berta, Anna, Ona i Biel), el qual van fer unes curses magnífiques, i que van fer que passéssim unes molt bones estones.

Desastre!

Últimament tinc la sensació que en comptes de millorar, vaig cap endarrera. No estic gens content de les últimes curses que he fet. Dissabte a La Quillane no va ser una excepció. Venia amb bones sensacions, doncs havia entrenat una mica i venia de Croàcia, on vaig córrer en uns terrenys bastant tècnics. L'hora de la veritat... va ser un desastre! Fallo darrera fallo... La fita 1, la 6, la 7 (sobretot!), la 8, la 12 (amb santa castanya sortint d'aquesta!), 14 (molt!) i 16. Les altres també amb fallos, però no tant grans com les altres. El mapa no el puc culpar, ja que a escala 1:15000 es llegia molt bé... el problema va ser que em va costar molt interpretar-lo.

He estat a punt de no posar el mapa, de vergonya que em fa!!!

Bé, però no ens hem de desanimar! La propera cursa anirà millor (perquè pitjor no pot anar, no? O sí?)

L'últim de la cua...

Un dia, el gran Sergi Rodríguez em va dir: "Però tu què prefereixes ser: cola de león o cabeza de rata?" Home, per suposat: COLA DE LEÓN!!! Doncs bé, la "cola" del Croatia Open 2011 és mooooolt llarga!!

La setmana passada em dirigia a Delnice, Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia, per pendre part a aquesta competició internacional, amb una molt bona proposta de curses i amb uns terrenys que segur que no defraudarien a ningú.

Dia 1: Mitja a Vrsicak, prop del PN Risnjak, a 800 m. sobre el nivell del mar. 3,8 km lineals. Terreny amb molt detall de roca a l'inici, on fins i tot costava de córrer, i una segona part molt ràpida i neta, amb un relleu ple de dolines (depressions). La cursa no em surt del tot malament, tot i que noto que no estic gens acostumat a aquest tipus de terreny. Fallo anant cap a la 6, on perdo el camí, i un parell de minuts a la 7. La resta força bé, tot i que vaig lent perquè no vull cometre grans fallos.

Dia 2: Sprint a Krk. La competició es dirigeix a una illa propera, on correm un sprint al casc antic de Krk, un poble bastant turístic i coster. El terreny de joc també comprenia un petit parc urbà, on calia afinar la punteria. Quant a la meva cursa, no m'ho prenc tot el serio que m'ho hauria de prendre, però tampoc vaig parat. Crec que faig una bona primera part (només mig minutet de fallo sortint de la 8, on dubto), però la segona part faig més errors (un minutet aprox. entre la 13 i la 15).

Dia 3: Mijta a Sungerski Lug. Tornem a la "muntanya". D'entrada: 6 km lineals i 20 m de desnivell... Buf!! Aquí s'ha de córrer molt! Ah! I amb un canvi de mapa. El terreny... IMPRESSIONANT!! (vegeu la descripció que en fa el Benet, perquè crec que ho descriu a la perfecció) Crec que el posaria entre el top 3 dels llocs on he corregut. Terreny molt pla, amb camins irreconeixibles, aiguamolls, petites dolines, molsa, arbres caiguts, vegetació en alguns punts espessa però no impenetrable... en fi, un terreny mooooolt tècnic amb una cartografia impecable. Quant a la cursa... valdria més no dir res. Hi estic quasi el doble que el primer, i tot i que podria ser molta estona, el temps em passa corrent perquè gaudeixo (tot i els fallos!!!). Era un mapa ideal pel Xic: tot "a rumb", on havies d'anar molt alerta per saber on eres i agafar punts de referencia. Faig molts fallos, però potser els més significatius són la 1, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 16, 17, la 18 sobretot!, 24 i 26.

Nota curiosa: sortint de la fita 23 (codi 53), em trobo una nena d'uns 8-10 anys que plora, i molt! M'hi acosto i veig que té sang a la cama, i força! Li pregunto, amb el meu súper anglès: Do you need help? Ella em mira, s'assenyala el tall i la sang de la cama, i em contesta: Where is the 53?

Dia 4: Llarga a Delnice, 11 km lineals. Canvi d'escala: 1:15000. Terreny amb moooooltes dolines, i grans (crec que algunes de 100 metres i tot!). Cursa clàssica llarga, amb moltes eleccions d'itinerari, i on la millor opció quasi sempre era pels camins (tot i que jo no ho vaig saber fins després). La pitjor cursa de les 5. No pel terreny, sinó per les cagades que vaig fer (bé, la cagada...). Algú ha necessitat mai 46 minuts per arribar a la fita 1? Doncs jo sí, què passa! Un desastre! Mai vist! Em quedava curt. No sé si va ser pel canvi d'escala o perquè més dolent no puc ser, però anava fent un espiral, em ressituava, i tornava a aparèixer al mateix lloc... En fi, que vaig estar a punt de plegar... però em vaig dir: Has vingut a Croàcia per plegar d'una cursa? Doncs NO. Acabo pels meus coll... Hi estigui l'estona que hi estigui. Quan per fi vaig trobar la 1 (i després d'afeitar-me) vaig agafar un ritme força alegre, però no molt ràpid, ja que em trobava cansat, i total, "bon temps" ja no faria. La tirada llarguíssima de la 4 crec que vaig triar una opció dolenta (a part que vaig tenir un moment de confusió al principi). La 8 va ser molt lenta, crec que tota pel camí n'hagués avançat més (a més a més l'atac a la fita el vaig fer fatal i vaig buscar-la molta estona). La 12 em vaig equivocar de camí, i vaig fer una senyora volta. La resta normal, però amb un ritme de cursa força lent.

Dia 5: Mitja-Llarga a Delnice. Mateix terreny de joc que el dia abans, amb zones no utilitzades. 8,7 km lineals. Estic bastant motivat, per dues raons: la primera és que el Benet m'aconsella bé dient-me que en aquests terrenys, les tirades llargues sempre millor per camins; i la segona és que només puc millorar, ja que més malament no ho puc fer. Doncs bé, em torna a passar com el dia abans: em quedo curt per arribar a la fita 1!!! Per sort només perdo uns 5 minuts... Vaig fent fallos, però el més gran és a la fita 13, on penso que si vaig per la pista aniré més ràpid. Doncs no! Surto de mapa perquè la unió de la pista i la carretera no era allà mateix, i perdo bastant temps remuntant la carretera. 14, 15 i 18 són els altres fallos. Quedo força content de la cursa que faig, tot i que els primers em treuen més de mitja hora.

* M'haureu de disculpar perquè el Garmin se'm va morir i no tinc el track d'aquest 5è dia.

En definitiva, vaig gaudir molt amb uns terrenys espectaculars i diferents als que estem acostumats (només havia corregut en uns terrenys semblants ara fa 3 anys a Eslovènia). El què està clar és que a mi se'm van fer força difícils i que s'ha de millorar molt!!

PD: per cert, que d'entre tots els HE que vem acabar totes les 5 curses, el de la punta de tot de la cua del lleó, va ser un servidor... :P

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.