Un any més, ja la tenim aquí. La cursa més divertida de l'any. Per mi també. I com és habitual, la disfressa no podia faltar. Aquest any de ninjes, amb katana i tot! També vam poder veure barrufets, gimnastes, esquiadors, hawaians... Pel què fa a la cursa, es feia a prop de casa, als Rasos de Peguera. Un terreny que tothom coneix prou bé amb un mapa fantàstic. Feia 8 anys des de l'última cursa en aquest indret. Llavors jo encara corria amb el Xinoxano... El COB només era un projecte.
Aquest any el primer equip sènior del COB tenia opcions de podi, doncs faltava un equip "bo" del GO-Xtrem. Tot i això, sempre hi ha sorpreses. L'equip el vam formar el David Tarrés, el Pau Llorens i jo, el mateix equip que va ser Campió de Catalunya el 2011 a Vic. Hi havia hagut dubtes de si el Dani Castellà havia d'anar al primer equip o no, però finalment es va decidir que amb ell es podia formar un equip prou competitiu de veterans, i així va ser.
Pel què fa al nostre equip, el Tarrés va sortir, com s'esperava, amb el grup davanter. Al seu pas per la fita vista anava segon, a molta distància d'un Tommi intractable. El David em va passar el relleu en segona posició, al mateix temps que els Aligots. M'esperaven 5,3 km lineals i 340 metres de desnivell, i es presentava una cursa dura físicament i no molt tècnica.
.jpg)
I així va ser! Fites fàcils que es visualitzaven metres abans d'arribar i forts desnivells que feien baixar molt el ritme. Físicament no em vaig sentir còmode, i tècnicament s'ha de dir que si no hagués estat per la fita 14, on vaig perdre uns 3 minuts, la meva cursa hauria estat molt bona. Al final, li vaig passar el relleu al Pau amb prou avantatge sobre els tercers, que sumat a la més que previsible magnífica cursa seva, va fer que acabéssim la cursa en un magnífic segon lloc. Molt contents per aquest resultat, i només calia felicitar el Badalona Orientació, que va fer una cursa magistral, treient-nos més de 5 minuts en les tres postes. 
La sorpresa va venir després, quan ens van dir que el BO no puntuava, que així ho havien expressat els seus membres (dies abans ja s'havia qüestionat de si havia de puntuar el BO o no, doncs el mapa de Rasos de Peguera és seu i han fet aquí de traçadors moltes vegades). Bé, la qüestió és que ells mateixos es van reafirmar davant les nostres protestes (nosaltres demanàvem que puntuessin), i oficialment vam esdevenir els Campions de Catalunya 2014, sempre amb el permís del BO, que ens haguessin guanyat aquí i a qualsevol mapa del món mundial.