CEO 2017

Després de 4 anys absent, torno a uns CEO. I uns CEO que prometen pels terrenys! I també perquè sembla que seran els últims en aquest format de Setmana Santa. Per tant, s'havia d'aprofitar.

En 3 dies vam córrer 5 curses! Divendres: Mitja i Relleus; dissabte: Esprint i Relleus Mixtes; i diumenge: Llarga.

Comentaré poques cosetes de les curses, els mapes amb els recorreguts parlen per si sols...

Mitja:entro fatal al mapa i perdo molts minuts (fins a 3). La primera part del traçat, fins la f7, molt irregular. Aquí és on perdo tot el temps.

Relleus: cursa ràpida i poc tècnica, per això em va bé. Tot i això, em falta físic. Fem equip amb el Tarrés (1a posta) i l'Eloi Martí (3a posta). Jo faig la segona. Els tres fem 0 errors i la velocitat és el què marca el resultat final. 5ens d'Espanya no està mal, oi?

Esprint: em trobo bastant còmode, i no apreto al 100%. Petits errors d'elecció de ruta, com a la f3 i la f12. Prou content. L'any vinent em passo a H35 a veure si rasco "algo"... ;)







 

Relleus mixtes: ritme força alt però mirant d'assegurar. Fallo 1 minut aprox entre la f4 i la f13 (on em paro en una altra fita). Aquí faig equip amb la Marta Palau (1a posta), l'Edu Vizcaya (2a posta) i la Berta (4a posta). Els 3 primers fem bones curses, però la Berta falla una mica. Al final, 8ens de l'Estat. I és que en els Relleus pot passar de tot...

Llarga: tenia esperances en aquesta cursa, però ja de camí a la f1 veig que no serà el meu dia. En aquesta primera ja faig error d'elecció de ruta i d'atac a la fita i perdo fins a 6 minuts. Errors també a la f6, f10 i f12. Error garrafal a la f17.

Al final, la valoració dels 3 dies és prou positiva. Resultats discrets individualment, i notables en relleus. Bons terrenys (i mapa) amb algun recorregut una mica forçat. De totes maneres, ha valgut la pena ser-hi!

Ah! I felicitats a tots els Catalans que ha aconseguit medalla, especialment als COBs!! (que han estat uns quants).




 


 

De dues en dues

Les Copes, últimament, de dues en dues...

El cap de setmana del 16 i 17 d'abril es va celebrar a La Pobla de Lillet el Campionat de Catalunya Nocturn d'orientació i el Campionat de Catalunya de Mitja Distància. Magnífic terreny, magnífics traçats (amb alguna discrepància... ;) ) i magnífica organització dels amics del COC.

Quant al Camp Cat Nocturn, cal dir que em feia bastanta mandra. No sóc de nocturnes... Tot i que al final em vaig divertir força. Pel què fa a la cursa en sí, diversos errors petits però cap de prou importància.

L'endemà al matí, Campionat de Catalunya de Mitja Distància. Cursa ràpida amb molts canvis de direcció i fites bastant amagades en verds. Faig errors de mig minuts (fita 1 i 2), un parell de dos minuts (fita 5 i 7) i un de 3 minuts (fita 16). Però l'error més gran és a la fita 18, on pinço una fita que no és la meva. Dues fites massa juntes (40 metres entre elles) amb la descripció massa igual. 

En general, cap de setmana divertit però amb errors que he pagat massa cars.

I aquest cap de setmana passat 30 d'abril i 1 de maig i a Requesens, a tocar de la Jonquera, dos dies més de curses. Aquest cop en un entorn incomparable, el castell de Requesens, i en uns boscos que ens va sorprendre a molts (més el dissabte que el diumenge). Traçats acurats en un mapa molt detallat, tot i que amb alguna diferència de criteris entre diferents zones. Amb això no vull desmerèixer la feina dels cartògrafs, que ha estat majúscula. Felicitats als Aligots per haver descobert aquest racó de món.

Quant a la curses, dissabte mitja distància. Cursa molt tècnica. Trams en verds i molts trams entre "bolos" impossibles de comptar. Faig petits errors, però molts! Són les fites 9, 11, 13, 17, 21 i 22, on faig errors de direcció al sortir de la fita i algun error paral·lel. Però sobretot un error garrafal a la fita 15, on perdo 7 minuts!!!

 

Diumenge hi havia el Campionat de Catalunya de Llarga Distància. La zona era bastant diferent del dia anterior: bosc més obert, més feixes, no tantes roques... Errors petits a les fites 1, 2, 3, 17, 19 i 22, on perdo entre mig minut i un minut a cadascuna.

En general, cap de setmana fantàstic en un entorn immillorable. Curses molt divertides i exigents tècnicament. 

Bizcaia Saria: orientant a Euskal Erria

Feia molt temps que no sortia del país per anar a orientar, i la veritat és que va valdre molt la pena. Tot i el pronòstic de fred, el mal temps que hi va haver durant tota la setmana anterior i què no em trobava el 100% físicament, vaig gaudir com un nen, sobretot la cursa de Llarga Distància del diumenge... Brutal!!

Dissabte mitja distància. És un mapa nou per mi, i tot i que me n'han parlat molt bé, no em sé fer una idea de com pot ser la zona càrstica volumètricament parlant. 

Fita 1: 2 minuts d'error. Em trobo un forat d'un metre aprox que no surt el mapa. Quan veig que realment el forat que buscava feia 4 metres entenc perquè el d'un metre no havia de sortir... Això no em passarà més aquest cap de setmana...

Fita 4: la clariana em porta cap als forats de l'esquerra i he de rectificar. 2 minuts d'error.

Fita 6: no surto prou cap a la clariana i em menjo tots el forats. 1:30 minuts d'error.

Fita 11: caic massa avall i quan trobo el tàlveg he de rectificar amunt: 1 min d'error.

Fita 15: vaig massa lent pel mig dels verds i els forats. Està clar que he fet una molt mala elecció de ruta. 2 minuts perduts.

En total uns 10 minuts d'error + males sensacions + neu per fer-ho més èpic.

Diumenge llarga distància. Continuo no trobant-me al 100% i això em fa pensar que em costarà molt acabar. Però a mesura que passen les fites, el gaudir tant fa que m'oblidi de tot i només pensi en passar-ho bé.

Fita 3: 1 minut d'error. Giro les corbes de nivell i veig un turó quan en realitat és una fondalada. Això fa que m'aturi diverses vegades fins que ho entenc.

Fita 9: 1 minut d'error. Dono massa volta. Si hagués fet un rumb hagués entrat abans al blanc i hagués anat més ràpid.

Fita 14. 1 minut d'error. Dono massa la volta al principi i al buscar la fita en baixada tinc poca confiança i vaig lent.

Fita 19: 2 minuts d'error. Vaig insegur per dins els verds i l'atac a la fita el faig fatal. No acabo d'entendre el tàlveg.

En total uns 6 minuts d'error. La resta és el físic que ara mateix em falta.

Les Gavarres: primera cursa de Copa Catalana-O 2016

Ja hi tornem a ser! Comença la Copa Catalana de Curses d'Orientació 2016. I ho fem a Cassà de la Selva, a les Gavarres, en un mapa que sorprèn. Trams molt nets, zones ràpides, alguna cosa de microrelleu... també zones amb molt de sotabosc, verd impenetrable (sobretot als torrents). Amb tot, mapa molt ben dibuixat, ben aprofitat i amb un traçat millorable però molt divertit.

Com totes les temporades, començo molt motivat, però aquesta s'acaba de camí a la fita 6 quan noto una punxadeta a l'isquiotibial dret. Segons el fisio, 2 dies de repòs, dos cops a les seves mans i com nou (esperem...). De resultes d'això, faig quasi tota la cursa sense exprimir-me al màxim, per por a un trencament més gran.

En un terç de les fites faig petits errors de 10-15 segons. Bé, més que errors, penso que és falta de físic... ;)

I aquí els errors grans: 

• Fita 1: 30 seg. Passo per baix i em dirigeixo a la rasa gran pensant que és la que hi ha al costat de la pedra.
• Fita 6: 20 seg. Surto en la direcció equivocada de la fita 5. Per sort, rectifico en poc temps.
• Fita 7: 20 seg. Al ser un tram llarg i de baixada, noto la punxada a l'isquio i em freno. També topo amb el verd de la rasa i he de rectificar.
• Fita 12: 2 minuts!! L'error més gran. Volto tot el verd sense intentar creuar-lo, i es veu que es passava... També faig error a l'atac, ja que em quedo curt.
• Fita 13: 1 min 30 seg!! Vull compensar l'error i surto sense pensar, i és clar, em fico per on no toca. He de creuar un verd i, a sobre, també em quedo curt en l'atac final.
• Fita 16: 1 min 20 seg!! Fita aparentment fàcil. Dec entendre malament l'arbre característic per on s'havia d'atacar la fita. Me la passo per sobre i he de recular avall molt tros de rasa.
• Fita 20: 40 seg. No acabo d'entendre com està representada la vegetació, i me'n vaig més a la dreta del què toca.

Així, amb tot, uns 6 minuts d'error tècnic.
Ara, a recuperar-se i a seguir entrenant, que per la propera falta molt!!

Últimes curses de l'any

Els últims 3 mesos de l'any les he dedicat bàsicament a l'orientació, amb acabament final a la Sant Silvestre d'Avinyó.

El 18 d'octubre es celebrava a Rojals el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga Distància. En tenia ganes, doncs és una prova que acostuma a anar-me bastant bé. L'hora de la veritat va ser decepcionant. Problemes estomacals i físics no em van permetre acabar la cursa. Crec que mai ho havia passat tan malament en una cursa...

I el 14 i 15 de novembre participava als Dos Dies d'orientació d'Osona. Dissabte una llarga distància a Sant Martí Sescorts. Força content de la cursa, exceptuant el tram final, on vaig perdre la majoria de minuts. Cusa molt ràpida on els verds condicionaven les eleccions de ruta i on vaig perdre alguns minuts. L'elecció important, però, era de la fita 15 a la 16, i crec que vaig triar la correcta. A partir de la fita 18, massa errors.

L'endemà diumenge corríem a Les Gorgues, dins el terme municipal de L'Esquirol. Cursa molt ràpida també on s'havia d'estar al cas de les fondalades i els seus verds i les grans tallats que presentava la part sud del mapa. És aquí on vaig cometre els principals errors. De totes maneres, força content amb el resultat.

I comença el 2016. Com sempre amb nous reptes, noves curses, noves il·lusions... Això sí, amb un any més a sobre...

Rogaine d'Òrrius

Fa temps que no publico res, però em ve molt de gust d'escriure sobre el III Rogaine Internacional de Catalunya, organitzat pels amics del Farra-O a Òrrius el passat 10 d'octubre. Com tots els rogaines d'aquest any, corro amb la bèstia del Xavi Batriu.Últimament, els rogaines se'ns donen bastant bé, i pensem que aquest no serà una excepció. La diferència és que aquest és de 12 hores... L'any passat ja el vam córrer i vam aconseguir un segon lloc. Aquest any tornarà a ser difícil, doncs hi ha equips molt potents.

Mapa amb estratègia i recorregut final

Com que tenim la referència de l'any passat, ens marquem una estratègia de 4,5 fites/hora, o sigui, 54 fites. Serà difícil d'aconseguir, però si les fem o ens hi acostem, podem aconseguir la victòria. Uns minuts després de donar el tret de sortida, a les 7 del matí, veiem que anem sols. Aquesta serà la tònica de tota la cursa: 12 hores sense competir amb ningú, només amb nosaltres mateixos.

El temps va passant ràpid. Enllacem les fites força ràpid, al principi, i una mica més lentes a partir de la sisena hora. Normal, el cansament comença a fer-se present (bé, en mi... el Xavi continúa fresc com  una rosa...). Pel camí, com sempre, anem repalntejant l'estratègia segons la disponibilitat d'aigua, el temps transcorregut i el número de fites fets.

Només cap al final, fites 97 i 75, és on el temps s'escola més ràpidament, doncs no les hem sabut fer prou ràpid. Això fa que les últimes fites que havíem programat les haguem de deixar per una altra edició. Ja amb la llum de la lluna i amb l'ajut del frontal, fem les dues últimes fites i ens plantem a l'arribada amb 52 fites fets.

I quina és la sorpresa quan, comparant amb els equips capdavanters, ens adonem que hem aconseguit la victòria!!

La tàctica de començar per la zona on no hi ha fonts ni cap tipus d'avituallament pensem que ha anat bé, doncs a primera hora del matí no feia falta tanta hidratació com al migdia, moment en què hem arribat a la zona amb més pobles/fonts.

Ara ja a pensar en els rogaines 2016, que de ben segur que en farem algun. 

Ultra Pirineu (o l'intent d'acabar-la...)

Un parell de curses d'orientació populars i algunes sortides post-vacances van servir per fer la meva posta a punt de l'Ultra Pirineu d'enguany. Els últims tres o quatre mesos no deixava de pensar en aquesta cursa... en la mandra que em feia i la poca motivació que tenia. L'última setmana, però, és crucial, i forçosament vaig haver de motivar-me.

D'entrada, la sortida és ESPECTACULAR (quasi tant com la Transvulcania...)! El llarg ascens fins a Rebost i Niu no es fa carregós, no així el tram fins a Serrat de les Esposes i Bellver. Carregades les piles al gran avituallament de Bellver, altre cop toca pujar, cap a Cortals i Prat d'Aguiló. Trams divertits i algun de feixuc, res que no sapigués d'altres ocasions. Ara, però, toca un dels plats forts: pujar al Pas del Gosolans. El trampejo bé, amb calma, per fer una bona baixada cap a Gósol. Aquí, amb la visita de la família i coneguts, torno a carregar piles. Porto menys de 12 hores i només me'n queden 6 com a molt!

Fins a Gòsol m'ha passat volant. M'he divertit, he gaudit i no se m'ha fet pesat. Les cames i el cap van sobrats, penso, i surto cap a Estassen motivadíssim! Al cap d'una hora tot canvia. La sol·litud, la incipient freda i negra nit, i sobretot la curta però dura pujada fins el refugi del Pedraforca, fan que el meu cap sucumbeixi durant 10 o 15 minuts als més pessimistes dels meus pensaments... Decidit! Plego a Estassen! Ja n'hi ha prou de tot plegat!

I així es va acabar... I com és natural, després de reflexionar una nit i una altra, el meu pensament és sempre el mateix: com és que et vas deixar guanyar per 10 minuts de baixón? Suposo que deu tenir una explicació científica que no acabo d'entendre...