CEO a Guadalajara

El passat cap de setmana, la flota catalana es desplaçava vora la capital estatal per conquerir-la altre vegada. El lloc escollit era la Sierra de Horche, a 10 minuts de Guadalajara. Cal dir que la previsió no pintava massa bé: pluja, terreny dubtós, més pluja... L'hora de la veritat, tot va canviar: poca pluja (almenys en les hores de cursa) i un terreny que va sorprendre a tothom, amb bosc blanc i on el verd era perquè t'havies d'ajupir més del compte, cosa que el va fer esplèndit per a l'orientació. La cartografia... IMPECABLE!! Aquest rus fa meravelles!!

Quan a les curses, divendres vam començar amb la Llarga. Petits fallos a la 3, 7, 9, 10 (1 min) i 11, i gran fallo a la 18, on crec que el millor era anar pel camí de baix... En total 10-15 min perduts, però no estic del tot descontent.


Dissabte tocava Relleus. Aquest any feia equip amb l'Edu Vizcaya i el Lluís Bedós. Jo sortia a la primera posta, cosa que no havia fet mai. Consell del Tommi jus abans de començar: "No salgas el primero, ve detrás mirando mapa hasta la primera para no fallar". Doncs no, la primera meva la pico primer!! Fins la fita 8 "anem junts" amb el Lluís Ferrer, i em pregunto com puc estar aquí. La resposta, just la fita després, la 9, on perdo uns 4 minuts. A la 11 també hi deixo 1 minutet, però la cagada forta és a la 12, on hi deixo almenys 6 minuts. La sensació general és dolenta, ja que si no hagués fallat a la 9 i la 12, hagués fet una molt bona cursa, on em trobava bé i duia un bon ritme de carrera. Li passo el relleu a l'Edu 12è, el qual fa una molt bona cursa i recupera posicions. En B2 tampoc fa la cursa de la seva vida, això em deixa respirar una mica més tranquil, ja que no he sigut l'únic que he fallat. Al final, 6ens d'Espanya (no està gens malament, però teníem els 5ens a tocar... llàstima!!).

A la tarda toca l'sprint pel centre de Guadalajara. Me l'agafo tranquil·lament, ja que em vull guardar per la de l'endemà. No és el millor sprint que he corregut, però tot i així gaudeixo corrent i "fent turisme".

Diumenge, la Mitja. Em trobo cansat, però tot i així he de sortir a per totes. Doncs comencem bé. A la 1 hi deixo almenys 2 minuts, a la 4 1 minut, a la 6 2 minutets més, a la 10 3 minuts i a la 11 mig minutets. En total uns 10 minuts perduts. Tampoc quedo gaire content, tot i que veig que la gent ha fallat molt en general.

En fi, cap de setmana genial on Catalunya va revalidar el títol de campions per davant dels valencians.

Anem pel bon camí (o a mi m'ho sembla!)

Aquest cap de setmana hem gaudit com poques vegades amb una cursa al costat de casa. I és que per fer orientació, no hi ha res com el Berguedà! Estic d'acord amb el Xic quan diu que la cursa era més física que tècnica. Bosc molt blanc, molt desnivell, molts caminets, canvi de mapa, fites que es veien abans d'arribar, eleccions de ruta i 14 km recorreguts.

Crec que faig una bona cursa, però amb errors, algun de gran. Error d'1 min la fita 5, mig minut a la 8 i a la 9, almenys 2 minuts a la 10 (i és que a mig camí tinc un col·lapse i trio l'opció dolenta...) i 1 min a la 16. La resta no em puc queixar.

Al final acabo mort, però molt content. De moment és la temporada on gaudeixo més, i és que la motivació que em produeix tenir a dos perseguidors com el Mas i el Xic, fan que a cada cursa doni el 120%, cosa que havia fet poques vegades... Gràcies cracks!! ;)

Primeres lligues i copes

Ja han començat! Vull dir la Lliga Espanyola i la Copa Catalana. De fet, la Lliga Espanyola ja fa uns dies, però em feia una mandra escriure... més que res pel mal gust de boca que em va quedar.

El cap de setmana del 12 i 13 de març vam baixar 3 "fragonetas" del COB cap a Utiel (València), la primera prova de la Lliga Espanyola 2011, i puntuable pel WRE. Això hauria de ser garantia d'èxit, però WRE, ara ho he vist, no vol dir que el terreny on es corre sigui, que diguem, súper-mega-guai...

Dissabte, Llarga. No estic del tot descontent, però la cago bastant a la fita 11 i bastant bastant molt a la 14. I és que aquests fallos ja no s'haurien de fer...


Diumenge, Mitja. Surto amb pressió (els fragonateros ja m'enteneu...), i no em surt gens bé la cursa. fallo a la fita 1, a la 10, 11, 14, però sobretot a la 13, on pensava que fins i tot havia sortit de mapa!!




Conclusió: cap de setmana per oblidar en uns terrenys per oblidar. Sort de la companyia, i de la "morcilla", i del "chorizo", i de la "chistorra", i del... ;)



El diumenge 27 de març va començar la Copa Catalana. Ens desplaçem a Figuerola d'Orcau, a Can Coll... Mapa nou per mi. Terreny de camps amb arbres fruiters i zones de xaragalls, ens deia la informació. A priori, terreny ràpid, on prevaldrà la part física per sobre de la tècnica. Ho he d'aprofitar. La cursa em surt bastant bé, amb errors puntuals d'atac a la fita, però de poca importància. On fallo és a les 2 tirades llargues, la fita 10 i la 17, on faig una mala elecció d'itinerari, i hi deixo algun minut. En general, però, content. Sobretot perquè he guanyat el primer assalt a aquests que pugen (ells ja saben qui són...) ;)

Aventura desèrtica

Feia una parell d'anys que em ballava pel cap la idea d'anar a fer una cursa al desert. Després de rumiar-hi molt i de buscar molt, em vaig dir que ara era el moment de fer-ho. N'havia trobat 2 que m'atreien: els 100 km del Sahara (100 km en 4 etapes) i la Desert Oman Raid (170 km en 5 etapes). N'havia d'escollir una, i per això vaig demanar consell al bon amic Pep Mayolas. Finalment, tot i les pors que tenia, em vaig decidir per Oman. Oman: un país poc conegut, amb desert, musulmà, fronterer amb el Yemen i amb possessions de petroli...

El viatge comença el divendres 5 de novembre. Per trobar-me amb l'organitazació i la resta de corredors (un total de 36), m'he de desplaçar a París, d'on surt el vol direcció a Muscat. Sóc l'únic català i també l'únic que parlo castellà. O sigui que hauré de fer servir el meu superfrancès i, per suposat, el meu superanglès... ai mare!! Sort que amb signes i gestos es va a tot arreu!!



Dia 1: Fem una visita a la Mesquita de Muscat i a un mercat. A la tarda ens dirigim cap al primer vivac, on dormirem a la platja. Són tendes de 2 persones, i faig parella amb amb una francesa que està boníssima! És broma, el meu company, un francès de 41 anys. Molt trempat, però!



Dia 2: Dia de revisió de material, relax i platgeta. Amb el meu company de tenda, en Gilles, anem a trotar una horeta fins a un poble del costat. La calor es fa evident.



Dia 3: Primera etapa (5 km neutralizats + 30 km de muntanya amb 2500 m+). Tota l'estona correm sobre pistes de cotxe, tot i que potser en trobem 3 o 4 en els 35 km. El paixatge és àrid, molta roca, amb algun poblet amagat i rucs i ovelles "pasturant". M'ho agafa tranquil·lament, fent alguna foto. Al final arribo 5è amb 4 hores 11 minuts, molt cansat però amb bones sensacions. La resta del dia relax.



Dia 4: Segona etapa (42 km de munt amb 1500 m+). Continuen sent pistes i congostos. Espectacular. Em trobo bé i a partir de la segona meitat de l'etapa accelero una mica el ritme. Arribo 3r amb 4 hores 26 minuts. Molt content! La resta del dia relax, aquest cop merescut... ;)



Dia 4: Tercera etapa (21 km de munt amb 1600 m-). Descens vertiginós per pistes, amb forts desnivells. Penso en els meus bessons i m'ho agafo tranquil·lament. De totes maneres no puc anar més ràpid: m'està passant factura l'etapa del dia abans. Arribo 5è amb 1 hora 32 minuts. L'arribada és en una platja, on tothom aprofita per fer-hi un banyet. Al migdia pugem en un autobús direcció al desert, on farem les 2 últimes etapes. Pel camí ens parem en un oasi enmig d'unes roques, on aprofitem per fer un banyet. Mmmm... que bé!!!



Dia 5: Hem dormit sobre dunes, però no les hem vist fins que ens hem llevat, ja que vam venir de fosc en tot terrenys. Avui quarta etapa (24 km de dunes). Vull anar tranquil perquè no sé com respondré a la calor i al "sable" (sorra fina en francès). De seguida, però, em poso a davant i veig que vaig bé. Arribo 2n amb 2 hores 44 minuts, i l'etapa ha estat preciosa! M'ho he passat realment bé!! L'arribada és en un campament on hi ha bungalows. Per fi una mica de comoditat!! Aprofito la tarda per anar a caminar i contemplar l'extens desert que s'obre davant meu. Espectacular!Dia 6: 5a i última etapa (42 km de dunes). Estic bastant (o molt) carregat de cames, per això decideixo sortir tranquil·lament i a mantenir la 3a posició que tinc a la general. És per això que durant tota l'etapa estic pendent dels 2 perseguidors més inmediats. Aquesta és l'etapa més maca, però la que ho acabo passant més malament. Se'm fa moooooolt llarg, inacabable. En Raf, el belga amb el qual he començat aquesta etapa, em deixa a meitat d'etapa, i vaig una estona sol fins que m'atrafa en Mathieu, amb el qual faré els últims i agònics 9 km de dunes. Al final arribem 4rts, amb 6 hores 10 minuts. L'arribada és molt emotiva per tothom, i tothom està feliç i content. bé, tothom no, ja que pel camí hi ha hagut 4 persones que no han acabat, una llàstima!



Dia 7: Marxem direcció a Muscat i fem l'última visita a la capital abans d'anar cap a l'aeroport.



Les sensacions que me'n porto són molt positives. He complert un dels meus somnis, i crec que ho fet prou dignament. A part d'una organització fantàstica (gràcies Cyril). He fet amics (Raf, Mathieu, Guillaume, Katia, Christofer, Touffik, Francis, Gilles...) he gaudit dels magnífics paisatges i he practicat l'anglès, el francès, l'italià i, sobretot, el llenguatge dels signes. Ah! I felicitats als que van fer podi: en Christofer Le Saux (impressionant!!), l'Ivan Zufferli i jo mateix (jejejejeje...).

"Me'n vaig cap al paradís"

Paraules sàbies del Santoyo. I no li faltava raó... quin paradís pels orientadors! Sobretot el dia de la Mitja. Bé, anem a pams:

Dissabte: Llarga distància. Mapa 1:15000. Sobre mapa, terreny amb bastant de relleu i zones blanques combinades amb verds mitjos a la part nord. Al sud, bosc blanc amb zones a evitar de verds 3 combinat amb dunes espectaculars i platja. Un traçat molt ben aprofitat.
L'hora de la veritat: vaig a poc a poc a la 1, ja que veig que em costarà entrar en el mapa. Cometo els primers errors a la 3, o n perdo un parell de minuts. No cometo cap error més fins la 9, on perdo un minutet al no interpretar bé les dunes, i la 10 on tinc el mateix error. A la 15 busco la fita més avall, i perdo un parell de minuts. La 19 la busco o no toca, i també perdo algun minut, igual que la 21. De la 23 a la 26 és curiós perquè em va agradar passar per sobre "la gran duna", però penso que sobrava per una cursa d'aquest tipus. En general, quedo força satisfet.

Diumenge: Mitja distància. Mapa 1:1000. Sobre mapa, terreny completament blanc amb ratllants bastant penetrables. Traçat a simple vista complert, potser faria falta algun bucle.
L'hora de la veritat: intento assegurar les primeres fites, i ho aconsegueixo, menys a la 3, on veig abans la 5!! Quin rumb! No sóc pas de l'escola del Xic, jo! Es pot dir que no faig cap error fins la 14, on quedo un pèl curt i perdo un minutet. Aquí és on cometo l'error de la meva vida!!!! A la 15. Tan aprop i tant lluny!!! Més de 8 minuts per fer 150 metres!!!! Ja se me n'ha anat la cursa apendre pel sac! Bé, continúo bé fins la 21, on per fer 60 metres tardo 2 minuts i mig!!!! Mare meva. En general... no sé. Tinc pensaments contradictius, ja que només he fet 2 fallos en una cursa molt ràpida i en la que m'he trobat realment bé, però quins dos fallos!!!! Imperdonables!!! Quan al terreny i mapa, crec que és un dels millors llocs on he corregut mai. Quanta raó tenia en Santoyo...

Podríem dir que el cap de setmana ha estat molt aprofitable quan a orientació, ja que aquí s'hi ha d'afegir un model event que tenia totes les característiques d'una cursa i un esprint a Vejer de la Frontera que va ser una delícia. Ah! I l'esprint que vam fer cap a l'aeroport també va estar prou bé! ;)

Jukola Experience

Parlar de Jukola és parlar del més enllà. Des de la setmana passada entenc perquè la Jukola és la Jukola. Ja només arribar a la zona de competició te'n dones compte. Quina gran organització, quina gran infraestructura... què gran tot!!! Botigues per parar un tren, "xiringuitos", expositors de cotxes per vendre, de tractors... fins i tot una església!! El parquing senyalitzat amb cinta a terra, i les tendes (on vam intentar dormir) totes ben arrenglerades. Vist tot això, només faltava provar el terreny. Quina desil·lusió!!! Fem el Model Event i ho trobem super verd, amb molta vegetació baixa. Això sí, el mapa molt ben fet i amb molt detall. Amb aquesta desil·lusió, veiem la cursa de les noies, la Venlojen Viesti. Les noies del COB (la Laia, la Sara i la Laura) més l'agregada Alba, acaben la cursa amb molt bones sensacions, i ens traspassen la seva eufòria dient que la cursa no té res a veure amb el Model Event. Uf!! Millor!! Només havia quedat content el Xic, però ara ens animem tots. Al vespre, sota una pluja fina, comença la Jukolan Viesti (veure la crònica del Mas, no té cap desperdici). És impressionant!! Tot i el poc que puc veure entre les cames d'uns quants periodistes, m'agafen esgarrifances. Surten el Mas i el Pau, i penso que tinc unes 3 hores per dormir. Me'n vaig al cotxe per carregar el Garmin i m'adormo fins les 2 (quina pau, sense sentir l'speaker!). A les 2, quan arrivo a la tenda, veig que Pau i Mas acaben d'arribar junts, i m'expliquen la seva odissea. Han sortit ja els segons rellevistes, Xic i Toni. Conto un parell d'hores per fer la meva sortida. Dormo una horeta escassa a la tenda, i em preparo. A les 3 de la nit és ben clar, i se'm planteja el dubte de sortir amb frontal o sense. Al final opto per un Tikka petit, per veure-hi dins el bosc. Entrem a la zona d'escalfament amb el Vilaredes. Bé! Ja només falta esperar el Toni, que crec que no tricarà massa a arribar. Ja el veig. Quins nervis!!! Em passa el mapa i... a córrer!!! Intentaré fer un anàlisi de la cursa, encara que crec que no expressaré bé totes les sensacions i tot el que em va passar pel cap. Al triangle ja trobo gent. Me'ndinso al bosc per una "trocha" (camí originat pel fet de passar-hi milers de persones, i el qual al mapa no hi està reflectit). Arribo a la zona de la primera fita, i trobo totes les altres (les de dispersió) menys la meva. Em reubico i em torno a reubicar. Finalment la trobo (ja porto 25 minuts). Fins la 6 les faig relativament ràpid. Em trobo molta gent, i tot i voler fer la meva cursa, sense voler, en alguns moments, et deixes portar. Uf! Ara toca una tirada llaaaaaaaarguíssima per anar a la 7. Aquí és on vaig tenir el moment de pànic: penso que jo no seré capaç de fer aquesta tirada tan llarga i opto per anar a fer una volta llarguíiiiiiissima per una pista forestal. Al cap de 20 segons m'aturo, escolto, em giro, em poso a córrer i m'endinso al bosc per on es ficava tothom. Sincerament: em vaig cagar!! Al cap de mitja hora d'anar més o menys a rumb arribo a la 7, amb més gent que, com jo, hem anat fent tranquil·lament al mig del bosc. Saber en tot moment on ets és bàsic en aquestes tirades llargues. La 8 i la 9 les faig també rapidet, i la 10 opto, ara sí (i crec que encertadament) voltar pel camí i entrar per l'aiguamoll. La 11 i la 12 també es fan prou bé, però la 13, on hi torna a haver dispersió, vaig a parar a una altra fita i m'he de reubicar. La 14 és ràpida, i jo ja només penso en la segona tirada llarga que tinc. La idea que em faig al cap se'n va a norris quan agafo unes "trochas" que em porten més a l'est del què volia. Com que ja no sé on sóc, plego el mapa i espero a trobar algun element "prou important" que em recol·loqui. I el trobo! Uns aiguamolls amb un camí. Opto per agafar el camí, i només perdo uns segons per arribar a la fita. La 16 bé, i la 17 em semblava que també, però veig que me n'estic anant massa cap a l'oest. Torno enrera i, ara sí, trobo el camí correcte. La 18 la passo per sobre i no la veig. La resta, com que és fàcil, bé. Sensacions finals: ni bé ni malament. He gaudit d'un terreny moooolt interessant, molt difícil, però no he fet la meva cursa (tampoc sé si l'hagués pogut fer). Sense voler et deixes portar, i això no és bo. Per sort, hi ha més anys que llonganisses. Intentaré, doncs, fer-ho millor l'any vinent. Per què una cosa està clara: en el moment que un any participes a la Jukola, saps que l'any a sobre hi tornaràs (si més no les ganes hi són). La resta de COBards acaben bé els seus relleus (alguns l'amortizen més que d'altres, però). Vilaredes, Aleix, Jaumes i Santi, i els agregats Vicenç, Joan, Oriol i Carles queden també satisfets i amb ganes de tornar. Felicitats a totes i a tots! Hem aconseguit el repte!!

Ultradesnivell!!!!

El diumenge de Patum se'ns presentava l'oportunitat de gaudir d'un dels millors mapes (si no el millor) de Catalunya, en format d'Ultrallarga Distància. S'ha de dir, però, que amb el fart de patir que em vaig fer, vaig deixar el "gaudir" per un altre dia. Com a ben parit que sóc, vaig decidir deixar el camelback al cotxe, i la veritat és que no el vaig trobar a faltar... Què haig de dir! Quant a la cursa vaig començar bé, a davant, i a la 3 ja vaig veure que patiríem: un pujador... mare meva, no arribava mai la fita! Per anar a la 4 la gent es va dispersar molt, ja que hi havia més d'una alternativa. Jo, on la vaig cagar va ser a la 6, al volguer-me passar de llest i buscar un camí que m'hi portava de dret però que era moooooolt llarg. A la 8 altra vegada cap aaaaaamunt. Per anar a la 10 em vaig equivocar en l'elecció d'itinerari i vaig fer volta. A la 12 vaig perdre algunt minut voltant per la carretera. I començava la part més tècnica, de xaragalls, amb papallones incloses, molt xulo!! Vaig perdre un parell de minuts a la 17 i un parell més a la 22. Ja només quedava un últim bucle i encarar-me cap a la meta, amb alguna tirada un xic llarga. Al final, bon sabor de boca, però penso que podia haver anat millor si no hagués fet els fallos tontos que sempre acostumo a fer d'elecció d'itinerari. Si més no, un bon entrenament de cara a la Jukola!