Les meves dues últimes curses "importants" han estat dues curses denominades "ultra" que, en un principi, no ho semblen pels "pocs" quilòmetres que tenen.
El 25 de juliol tornava a fer l'Ultra Catllaràs, una cursa de 55 km que m'encanta, doncs transcorre pels millors paratges, per mi, del Berguedà. Al tenir els temps de l'any anterior, la idea és intentar baixar ni que sigui uns minutets, aquests temps.
La primera part de la cursa, fins a La Nou, passa ràpid i em trobo bé, però és després, a la pujada al Sobrepuny on noto el cansament i em ve un "baixón". Per sort, un cop dalt, penso en la poca estona que em queda per arribar a Castell de l'Areny, on hi arribo animat i amb les forces recuperades. D'aquí al final, que seran encara no tres horetes, em trobo amb moltes ganes.
Entrant a meta constato que faig quasi el mateix temps de l'any anterior, doncs si bé faig 15 minuts més, també és cert que han afegit tres curts trams que fan que perdis alguns minuts més.
Organització, ambient i entorn immillorables!
I el passat 22 d'agost, aprofitant unes curtes vacances a Suïssa, feia la Matterhorn Ultraks, una cursa de 46 km al voltant de Zermatt amb la vista posada al Mattehorn (o Cerví) durant el 50% de la cursa. Realment, una cursa per fer un cop a la vida (sempre que faci el bon temps que ens va fer enguany). Una combinació de corriols i camins enllaçant refugis, poblets de cabanyes i un pic de 3000 m.
Segueixo un planning que m'he fet sense saber si el podré seguir o no, de set hores. A mesura que passa l'estona, veig més clar que podré mantenir-lo, i fins i tot baixar del temps. Se'm fa realment dur la part mitja de la cursa, on hi ha un desnivell de 700 m positius. Després em refaig una mica i acabo de gaudir de la cursa amb una entrada al poble, a vessar d'espectadors, triomfal!
