Divendres 2: Llarga
La cursa va començar amb pujada, moooolta pujada... Les primeres i la primera tirada llarga (cap a la 3) bé. Cap a la 5 vaig lent perquè m'embolico pel mig d'uns rocs (per dalt era més ràpid). La segona tirada larga (a la 8) la cago moltíssim. Crec que el més fàcil és anar a buscar el camí de la dreta i un cop arribat a la curva pujar cap a la clariana rocosa, però em fa mandra pujar i em tiro pel mig de les "jaras", on vaig molt lent i
Dissabte 3: Relleus i Sprint
Com ha dit el Xic (el Dani Castellà pels que no ho sapigueu), els Relleus és la cursa de la pressió. Jo tenia bastanta responsabilitat. M’havien posat amb el Toni Munné del Farra (1r relleu) i en Narcís Pou dels Aligots (2n). Jo sortiria en el 3r relleu i amb tota la pressió si els meus companys ho feien bé. I per posar encara més pressió, resulta que el Narcís Pou em fa el relleu només 2 segons després de què el Benet li fés al Dudu (ells eren el 3r equip de Catalunya i nosaltres el 4t). Agafo el mapa i veig que la 1a és moooooolt lluny. L’encaro bé i la trobo fàcil, i fins la 5 intento interpretar tan bé com puc tota la zona de roques, i me’n surto (crec) que prou bé (només petits errors). A la fita 3 em trobo amb el Dudu (encara vaig prou bé...). La 6 la plantejo malament, i faig més kms del compte (prioritzo camí davant d’una zona rocosa on desconfio de mi mateix). 8, 9 i 10 són ràpides (torno a veure en Dudu, per última vegada...). Per fer la 11 em bloquejo i no sé per on fer-la (una tirada llarga brutal!). Penso en tenir tendència a baixar i desplaçar-me a la zona del principi, on segurament m’ho coneixeré. Efectivament reconec la zona de les primeres fites, però ara veig que he de tornar a pujar, cosa que m’alenteix. Aquí he perdut entre 3 i 4 minuts. La resta fins al final bé, amb pocs errors. Al final doble sensació: descontent perquè podia haver baixat de l’hora (1 h 2 min), però content perquè tot l’equip ha fet uns temps semblants (Toni 1 h 1 min i Narcís 1 h 3 min), hem fet 7ens d’Espanya per relleus i, sobretot, perquè el Xic no m’ha guanyat... Això sí que era pressió!
A la tarda l’Sprint, el qual m’agafo com un entreno per la mitja de l’endemà. No vaig lent, però no vaig al màxim de les meves possibilitats. Faig alguns errors de concentració. Personalment gaudeixo de la cursa, encara que no ha estat el millor sprint que he fet. En definitiva, que els sprints no són el meu fort...
Diumenge 4: Mitja
Començo bastant ràpid, i sense masses fallos (petits a la 3 i la 4). Em trobo còmode i, per vist que fa 2 dies que correm, sense massa fatiga. La 5 faig un error de direcció, que per sort veig abans no és massa tard. 7, 8 i 9 bé, però l a10 la cago molt. Baixo més del compte, i la b
usco en unes pedres que no són. A la 11 la torno a cagar, i és que trobo abans la 12 qu ela 11. Naturalment, tinc scratch a la 12 (l’únic dels 3 dies). La 14 i la 15 vaig una mica desconcentrat, i és que vull anar massa ràpid sense llegir gaire, i és clar, això es paga. A la 18 m’ajunto amb el Juli Serrat (sembla que anem a la mateixa) i baixem com porcs senglars pel mig de les “jaras”. Petit fallo a la 19, on un iaio m’enreda i em diu que tinc la fita a la dreta (burro de mi me’l crec, ho vaig a veure, i naturalment no era la que buscava...). La 23 i la 24 em costen més del compte. Al final bon regust de boca, ja que no ho he fet tant malament: 48 min contra els 29 d’en Tero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada