Fent el fanàtic!

Han estat només 4 dies de competició, però quins 4 dies! Al matí córríem en uns mapes magnífics, esplèndits, fabulosos... els més tècnics que he corregut mai (els mateixos que el dia abans corrien el WOC). A la tarda, ens deleitàvem amb els millors orientadors del món, tot veient el WOC... O sigui, 4 dies de fanatisme total! ;)

Dimarts 16 agafava el TGV a Figueres per plantar-me al vespre a Chambéry. Allà m'esperaven les Laures, el Jaume, el Mas, el Xic, i un "infiltrat", l'Oriol, que ja hi eren des de dissabte i ja havien corregut 2 dies. Jo, per la feina, només correria 4 dels 6 dies que durava la competició paral·lela als WOC.



"Si bajas de las 2 horas en una media harás buen tiempo" és el que em va dir en Tommi la setmana abans del WOC. Quina por! Tothom estava avisat de què eren uns terrenys dificilíssims, els més tècnics. Els bons feien errors de 15 minuts!!! Amb això i amb les explicacions de la tropa, em concienció de cara a la primera cursa.



Dia 3- Mitja distància a Crolles: terreny molt lent, almenys per mi, amb la vegetació bastant espessa, però divertit. Entro molt a poc a poc al mapa, assegurant. Començo a gaudir, tot i que el ritme és molt baix, i intento saber en tot moment on sóc i no cometre massa errors. Errors importants jo diria a la fita 6, la 7 i sobretot la 12, on perdo bastant temps (tot i passar-la pel costat i no veure-la!!). En algun moment tinc la sensació que falten coses al mapa o que estan mal cartografiades. Deu ser només això, una sensació...



A la tarda fem els fanàtics veient el Campionat de Llarga Distància. O Rei Thierry Gueorgiou guanya aquesta modalitat per primera vegada, i sense oposició!



Dia 4- Llarga Distància a La Féclaz: terreny més ràpid que el dia anterior, amb el bosc més obert, molt detall de roca, tallats i relleu. Disfruto corrent, tot i que en molts moments vaig lent per no cagar-la, per intentar entendre el mapa. Errors importants a la 2, 4, 6, 15 i 20. L'error més gran, però molt, la tirada llarga. Faig una molt mala elecció de ruta, i el més fort és que ho sé des del principi! A destacar 2 trams molt i molt lents, de la 15 a la 16 i de la 16 a la 17. Tot i així, gaudeixo com poques vegades.



La tarda d'aquest dia la passem entre el càmping i l'hospital, on han portat el Jaume a causa d'una al·lèrgia. Per sort, al vespre el deixen marxar.





Dia 5- Mitja Distància a La Féclaz: el terreny torna a estar una mica embrossat, però amb zones obertes i de bosc xulíssim. En aquesta cursa faig el pitjor error de tots, d'uns 15 minuts a la fita 8! Errors menors a la fita 1, 3 i 13. Llàstima de la 8, ja que hagués pogut baixar de l'hora.



A la tarda torna el WOC, aquest cop la final de Mitja Distància. O Deu Thierry Gueorgiou torna a guanyar insultantment!











Dia 6- Mitja Distància a La Féclaz: per mi, el millor mapa de tots. Bosc net, molt ràpid, amb detall de relleu, innombrables tallats i, el millor de tot... era el mateix traçat que el dia abans havien fet els homes a la final de Mitja Distància! (no veig que és el mateix traçat fins que he acabat). Faig fallos a la 1, 6, 7 i 15. La resta normalet, però molt content.



A la tarda arriba el millor de tots els dies... els Relleus!! El d'homes va estar bé, amb victòria de França (per fi!), però és que el de noies va ser genial!!! Quin final!! Casi casi més emocionant que el gol d'Iniesta a Stamfordbridge!!



D'aquest WOC, les conclusions que en trec són:

1- Que en Tero és molt Tero

2- Que no sempre els nois i noies d'un mateix país estan al mateix nivell

3- Que si surts 6 minuts abans d'en Thierry i pots aguantar-lo, pots ser 3r del mòn

4- Que la Minna Kauppi, a més de tenir algun encant, és la que dóna més epectacle (no va arribar a la fita 1 a la Final de la Llarga, i va guanyar a l'sprint als Relleus)

5- Que en Tero és el pu... amo!! (per si no havia quedat clar...)



Finalment, felicitar els components catalans de la selecció espanyola (Anabel, Berta, Anna, Ona i Biel), el qual van fer unes curses magnífiques, i que van fer que passéssim unes molt bones estones.

Desastre!

Últimament tinc la sensació que en comptes de millorar, vaig cap endarrera. No estic gens content de les últimes curses que he fet. Dissabte a La Quillane no va ser una excepció. Venia amb bones sensacions, doncs havia entrenat una mica i venia de Croàcia, on vaig córrer en uns terrenys bastant tècnics. L'hora de la veritat... va ser un desastre! Fallo darrera fallo... La fita 1, la 6, la 7 (sobretot!), la 8, la 12 (amb santa castanya sortint d'aquesta!), 14 (molt!) i 16. Les altres també amb fallos, però no tant grans com les altres. El mapa no el puc culpar, ja que a escala 1:15000 es llegia molt bé... el problema va ser que em va costar molt interpretar-lo.

He estat a punt de no posar el mapa, de vergonya que em fa!!!

Bé, però no ens hem de desanimar! La propera cursa anirà millor (perquè pitjor no pot anar, no? O sí?)

L'últim de la cua...

Un dia, el gran Sergi Rodríguez em va dir: "Però tu què prefereixes ser: cola de león o cabeza de rata?" Home, per suposat: COLA DE LEÓN!!! Doncs bé, la "cola" del Croatia Open 2011 és mooooolt llarga!!

La setmana passada em dirigia a Delnice, Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia, per pendre part a aquesta competició internacional, amb una molt bona proposta de curses i amb uns terrenys que segur que no defraudarien a ningú.

Dia 1: Mitja a Vrsicak, prop del PN Risnjak, a 800 m. sobre el nivell del mar. 3,8 km lineals. Terreny amb molt detall de roca a l'inici, on fins i tot costava de córrer, i una segona part molt ràpida i neta, amb un relleu ple de dolines (depressions). La cursa no em surt del tot malament, tot i que noto que no estic gens acostumat a aquest tipus de terreny. Fallo anant cap a la 6, on perdo el camí, i un parell de minuts a la 7. La resta força bé, tot i que vaig lent perquè no vull cometre grans fallos.

Dia 2: Sprint a Krk. La competició es dirigeix a una illa propera, on correm un sprint al casc antic de Krk, un poble bastant turístic i coster. El terreny de joc també comprenia un petit parc urbà, on calia afinar la punteria. Quant a la meva cursa, no m'ho prenc tot el serio que m'ho hauria de prendre, però tampoc vaig parat. Crec que faig una bona primera part (només mig minutet de fallo sortint de la 8, on dubto), però la segona part faig més errors (un minutet aprox. entre la 13 i la 15).

Dia 3: Mijta a Sungerski Lug. Tornem a la "muntanya". D'entrada: 6 km lineals i 20 m de desnivell... Buf!! Aquí s'ha de córrer molt! Ah! I amb un canvi de mapa. El terreny... IMPRESSIONANT!! (vegeu la descripció que en fa el Benet, perquè crec que ho descriu a la perfecció) Crec que el posaria entre el top 3 dels llocs on he corregut. Terreny molt pla, amb camins irreconeixibles, aiguamolls, petites dolines, molsa, arbres caiguts, vegetació en alguns punts espessa però no impenetrable... en fi, un terreny mooooolt tècnic amb una cartografia impecable. Quant a la cursa... valdria més no dir res. Hi estic quasi el doble que el primer, i tot i que podria ser molta estona, el temps em passa corrent perquè gaudeixo (tot i els fallos!!!). Era un mapa ideal pel Xic: tot "a rumb", on havies d'anar molt alerta per saber on eres i agafar punts de referencia. Faig molts fallos, però potser els més significatius són la 1, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 16, 17, la 18 sobretot!, 24 i 26.

Nota curiosa: sortint de la fita 23 (codi 53), em trobo una nena d'uns 8-10 anys que plora, i molt! M'hi acosto i veig que té sang a la cama, i força! Li pregunto, amb el meu súper anglès: Do you need help? Ella em mira, s'assenyala el tall i la sang de la cama, i em contesta: Where is the 53?

Dia 4: Llarga a Delnice, 11 km lineals. Canvi d'escala: 1:15000. Terreny amb moooooltes dolines, i grans (crec que algunes de 100 metres i tot!). Cursa clàssica llarga, amb moltes eleccions d'itinerari, i on la millor opció quasi sempre era pels camins (tot i que jo no ho vaig saber fins després). La pitjor cursa de les 5. No pel terreny, sinó per les cagades que vaig fer (bé, la cagada...). Algú ha necessitat mai 46 minuts per arribar a la fita 1? Doncs jo sí, què passa! Un desastre! Mai vist! Em quedava curt. No sé si va ser pel canvi d'escala o perquè més dolent no puc ser, però anava fent un espiral, em ressituava, i tornava a aparèixer al mateix lloc... En fi, que vaig estar a punt de plegar... però em vaig dir: Has vingut a Croàcia per plegar d'una cursa? Doncs NO. Acabo pels meus coll... Hi estigui l'estona que hi estigui. Quan per fi vaig trobar la 1 (i després d'afeitar-me) vaig agafar un ritme força alegre, però no molt ràpid, ja que em trobava cansat, i total, "bon temps" ja no faria. La tirada llarguíssima de la 4 crec que vaig triar una opció dolenta (a part que vaig tenir un moment de confusió al principi). La 8 va ser molt lenta, crec que tota pel camí n'hagués avançat més (a més a més l'atac a la fita el vaig fer fatal i vaig buscar-la molta estona). La 12 em vaig equivocar de camí, i vaig fer una senyora volta. La resta normal, però amb un ritme de cursa força lent.

Dia 5: Mitja-Llarga a Delnice. Mateix terreny de joc que el dia abans, amb zones no utilitzades. 8,7 km lineals. Estic bastant motivat, per dues raons: la primera és que el Benet m'aconsella bé dient-me que en aquests terrenys, les tirades llargues sempre millor per camins; i la segona és que només puc millorar, ja que més malament no ho puc fer. Doncs bé, em torna a passar com el dia abans: em quedo curt per arribar a la fita 1!!! Per sort només perdo uns 5 minuts... Vaig fent fallos, però el més gran és a la fita 13, on penso que si vaig per la pista aniré més ràpid. Doncs no! Surto de mapa perquè la unió de la pista i la carretera no era allà mateix, i perdo bastant temps remuntant la carretera. 14, 15 i 18 són els altres fallos. Quedo força content de la cursa que faig, tot i que els primers em treuen més de mitja hora.

* M'haureu de disculpar perquè el Garmin se'm va morir i no tinc el track d'aquest 5è dia.

En definitiva, vaig gaudir molt amb uns terrenys espectaculars i diferents als que estem acostumats (només havia corregut en uns terrenys semblants ara fa 3 anys a Eslovènia). El què està clar és que a mi se'm van fer força difícils i que s'ha de millorar molt!!

PD: per cert, que d'entre tots els HE que vem acabar totes les 5 curses, el de la punta de tot de la cua del lleó, va ser un servidor... :P

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.

CEO a Guadalajara

El passat cap de setmana, la flota catalana es desplaçava vora la capital estatal per conquerir-la altre vegada. El lloc escollit era la Sierra de Horche, a 10 minuts de Guadalajara. Cal dir que la previsió no pintava massa bé: pluja, terreny dubtós, més pluja... L'hora de la veritat, tot va canviar: poca pluja (almenys en les hores de cursa) i un terreny que va sorprendre a tothom, amb bosc blanc i on el verd era perquè t'havies d'ajupir més del compte, cosa que el va fer esplèndit per a l'orientació. La cartografia... IMPECABLE!! Aquest rus fa meravelles!!

Quan a les curses, divendres vam començar amb la Llarga. Petits fallos a la 3, 7, 9, 10 (1 min) i 11, i gran fallo a la 18, on crec que el millor era anar pel camí de baix... En total 10-15 min perduts, però no estic del tot descontent.


Dissabte tocava Relleus. Aquest any feia equip amb l'Edu Vizcaya i el Lluís Bedós. Jo sortia a la primera posta, cosa que no havia fet mai. Consell del Tommi jus abans de començar: "No salgas el primero, ve detrás mirando mapa hasta la primera para no fallar". Doncs no, la primera meva la pico primer!! Fins la fita 8 "anem junts" amb el Lluís Ferrer, i em pregunto com puc estar aquí. La resposta, just la fita després, la 9, on perdo uns 4 minuts. A la 11 també hi deixo 1 minutet, però la cagada forta és a la 12, on hi deixo almenys 6 minuts. La sensació general és dolenta, ja que si no hagués fallat a la 9 i la 12, hagués fet una molt bona cursa, on em trobava bé i duia un bon ritme de carrera. Li passo el relleu a l'Edu 12è, el qual fa una molt bona cursa i recupera posicions. En B2 tampoc fa la cursa de la seva vida, això em deixa respirar una mica més tranquil, ja que no he sigut l'únic que he fallat. Al final, 6ens d'Espanya (no està gens malament, però teníem els 5ens a tocar... llàstima!!).

A la tarda toca l'sprint pel centre de Guadalajara. Me l'agafo tranquil·lament, ja que em vull guardar per la de l'endemà. No és el millor sprint que he corregut, però tot i així gaudeixo corrent i "fent turisme".

Diumenge, la Mitja. Em trobo cansat, però tot i així he de sortir a per totes. Doncs comencem bé. A la 1 hi deixo almenys 2 minuts, a la 4 1 minut, a la 6 2 minutets més, a la 10 3 minuts i a la 11 mig minutets. En total uns 10 minuts perduts. Tampoc quedo gaire content, tot i que veig que la gent ha fallat molt en general.

En fi, cap de setmana genial on Catalunya va revalidar el títol de campions per davant dels valencians.

Anem pel bon camí (o a mi m'ho sembla!)

Aquest cap de setmana hem gaudit com poques vegades amb una cursa al costat de casa. I és que per fer orientació, no hi ha res com el Berguedà! Estic d'acord amb el Xic quan diu que la cursa era més física que tècnica. Bosc molt blanc, molt desnivell, molts caminets, canvi de mapa, fites que es veien abans d'arribar, eleccions de ruta i 14 km recorreguts.

Crec que faig una bona cursa, però amb errors, algun de gran. Error d'1 min la fita 5, mig minut a la 8 i a la 9, almenys 2 minuts a la 10 (i és que a mig camí tinc un col·lapse i trio l'opció dolenta...) i 1 min a la 16. La resta no em puc queixar.

Al final acabo mort, però molt content. De moment és la temporada on gaudeixo més, i és que la motivació que em produeix tenir a dos perseguidors com el Mas i el Xic, fan que a cada cursa doni el 120%, cosa que havia fet poques vegades... Gràcies cracks!! ;)

Primeres lligues i copes

Ja han començat! Vull dir la Lliga Espanyola i la Copa Catalana. De fet, la Lliga Espanyola ja fa uns dies, però em feia una mandra escriure... més que res pel mal gust de boca que em va quedar.

El cap de setmana del 12 i 13 de març vam baixar 3 "fragonetas" del COB cap a Utiel (València), la primera prova de la Lliga Espanyola 2011, i puntuable pel WRE. Això hauria de ser garantia d'èxit, però WRE, ara ho he vist, no vol dir que el terreny on es corre sigui, que diguem, súper-mega-guai...

Dissabte, Llarga. No estic del tot descontent, però la cago bastant a la fita 11 i bastant bastant molt a la 14. I és que aquests fallos ja no s'haurien de fer...


Diumenge, Mitja. Surto amb pressió (els fragonateros ja m'enteneu...), i no em surt gens bé la cursa. fallo a la fita 1, a la 10, 11, 14, però sobretot a la 13, on pensava que fins i tot havia sortit de mapa!!




Conclusió: cap de setmana per oblidar en uns terrenys per oblidar. Sort de la companyia, i de la "morcilla", i del "chorizo", i de la "chistorra", i del... ;)



El diumenge 27 de març va començar la Copa Catalana. Ens desplaçem a Figuerola d'Orcau, a Can Coll... Mapa nou per mi. Terreny de camps amb arbres fruiters i zones de xaragalls, ens deia la informació. A priori, terreny ràpid, on prevaldrà la part física per sobre de la tècnica. Ho he d'aprofitar. La cursa em surt bastant bé, amb errors puntuals d'atac a la fita, però de poca importància. On fallo és a les 2 tirades llargues, la fita 10 i la 17, on faig una mala elecció d'itinerari, i hi deixo algun minut. En general, però, content. Sobretot perquè he guanyat el primer assalt a aquests que pugen (ells ja saben qui són...) ;)