L'últim de la cua...

Un dia, el gran Sergi Rodríguez em va dir: "Però tu què prefereixes ser: cola de león o cabeza de rata?" Home, per suposat: COLA DE LEÓN!!! Doncs bé, la "cola" del Croatia Open 2011 és mooooolt llarga!!

La setmana passada em dirigia a Delnice, Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia, per pendre part a aquesta competició internacional, amb una molt bona proposta de curses i amb uns terrenys que segur que no defraudarien a ningú.

Dia 1: Mitja a Vrsicak, prop del PN Risnjak, a 800 m. sobre el nivell del mar. 3,8 km lineals. Terreny amb molt detall de roca a l'inici, on fins i tot costava de córrer, i una segona part molt ràpida i neta, amb un relleu ple de dolines (depressions). La cursa no em surt del tot malament, tot i que noto que no estic gens acostumat a aquest tipus de terreny. Fallo anant cap a la 6, on perdo el camí, i un parell de minuts a la 7. La resta força bé, tot i que vaig lent perquè no vull cometre grans fallos.

Dia 2: Sprint a Krk. La competició es dirigeix a una illa propera, on correm un sprint al casc antic de Krk, un poble bastant turístic i coster. El terreny de joc també comprenia un petit parc urbà, on calia afinar la punteria. Quant a la meva cursa, no m'ho prenc tot el serio que m'ho hauria de prendre, però tampoc vaig parat. Crec que faig una bona primera part (només mig minutet de fallo sortint de la 8, on dubto), però la segona part faig més errors (un minutet aprox. entre la 13 i la 15).

Dia 3: Mijta a Sungerski Lug. Tornem a la "muntanya". D'entrada: 6 km lineals i 20 m de desnivell... Buf!! Aquí s'ha de córrer molt! Ah! I amb un canvi de mapa. El terreny... IMPRESSIONANT!! (vegeu la descripció que en fa el Benet, perquè crec que ho descriu a la perfecció) Crec que el posaria entre el top 3 dels llocs on he corregut. Terreny molt pla, amb camins irreconeixibles, aiguamolls, petites dolines, molsa, arbres caiguts, vegetació en alguns punts espessa però no impenetrable... en fi, un terreny mooooolt tècnic amb una cartografia impecable. Quant a la cursa... valdria més no dir res. Hi estic quasi el doble que el primer, i tot i que podria ser molta estona, el temps em passa corrent perquè gaudeixo (tot i els fallos!!!). Era un mapa ideal pel Xic: tot "a rumb", on havies d'anar molt alerta per saber on eres i agafar punts de referencia. Faig molts fallos, però potser els més significatius són la 1, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 16, 17, la 18 sobretot!, 24 i 26.

Nota curiosa: sortint de la fita 23 (codi 53), em trobo una nena d'uns 8-10 anys que plora, i molt! M'hi acosto i veig que té sang a la cama, i força! Li pregunto, amb el meu súper anglès: Do you need help? Ella em mira, s'assenyala el tall i la sang de la cama, i em contesta: Where is the 53?

Dia 4: Llarga a Delnice, 11 km lineals. Canvi d'escala: 1:15000. Terreny amb moooooltes dolines, i grans (crec que algunes de 100 metres i tot!). Cursa clàssica llarga, amb moltes eleccions d'itinerari, i on la millor opció quasi sempre era pels camins (tot i que jo no ho vaig saber fins després). La pitjor cursa de les 5. No pel terreny, sinó per les cagades que vaig fer (bé, la cagada...). Algú ha necessitat mai 46 minuts per arribar a la fita 1? Doncs jo sí, què passa! Un desastre! Mai vist! Em quedava curt. No sé si va ser pel canvi d'escala o perquè més dolent no puc ser, però anava fent un espiral, em ressituava, i tornava a aparèixer al mateix lloc... En fi, que vaig estar a punt de plegar... però em vaig dir: Has vingut a Croàcia per plegar d'una cursa? Doncs NO. Acabo pels meus coll... Hi estigui l'estona que hi estigui. Quan per fi vaig trobar la 1 (i després d'afeitar-me) vaig agafar un ritme força alegre, però no molt ràpid, ja que em trobava cansat, i total, "bon temps" ja no faria. La tirada llarguíssima de la 4 crec que vaig triar una opció dolenta (a part que vaig tenir un moment de confusió al principi). La 8 va ser molt lenta, crec que tota pel camí n'hagués avançat més (a més a més l'atac a la fita el vaig fer fatal i vaig buscar-la molta estona). La 12 em vaig equivocar de camí, i vaig fer una senyora volta. La resta normal, però amb un ritme de cursa força lent.

Dia 5: Mitja-Llarga a Delnice. Mateix terreny de joc que el dia abans, amb zones no utilitzades. 8,7 km lineals. Estic bastant motivat, per dues raons: la primera és que el Benet m'aconsella bé dient-me que en aquests terrenys, les tirades llargues sempre millor per camins; i la segona és que només puc millorar, ja que més malament no ho puc fer. Doncs bé, em torna a passar com el dia abans: em quedo curt per arribar a la fita 1!!! Per sort només perdo uns 5 minuts... Vaig fent fallos, però el més gran és a la fita 13, on penso que si vaig per la pista aniré més ràpid. Doncs no! Surto de mapa perquè la unió de la pista i la carretera no era allà mateix, i perdo bastant temps remuntant la carretera. 14, 15 i 18 són els altres fallos. Quedo força content de la cursa que faig, tot i que els primers em treuen més de mitja hora.

* M'haureu de disculpar perquè el Garmin se'm va morir i no tinc el track d'aquest 5è dia.

En definitiva, vaig gaudir molt amb uns terrenys espectaculars i diferents als que estem acostumats (només havia corregut en uns terrenys semblants ara fa 3 anys a Eslovènia). El què està clar és que a mi se'm van fer força difícils i que s'ha de millorar molt!!

PD: per cert, que d'entre tots els HE que vem acabar totes les 5 curses, el de la punta de tot de la cua del lleó, va ser un servidor... :P

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.

CEO a Guadalajara

El passat cap de setmana, la flota catalana es desplaçava vora la capital estatal per conquerir-la altre vegada. El lloc escollit era la Sierra de Horche, a 10 minuts de Guadalajara. Cal dir que la previsió no pintava massa bé: pluja, terreny dubtós, més pluja... L'hora de la veritat, tot va canviar: poca pluja (almenys en les hores de cursa) i un terreny que va sorprendre a tothom, amb bosc blanc i on el verd era perquè t'havies d'ajupir més del compte, cosa que el va fer esplèndit per a l'orientació. La cartografia... IMPECABLE!! Aquest rus fa meravelles!!

Quan a les curses, divendres vam començar amb la Llarga. Petits fallos a la 3, 7, 9, 10 (1 min) i 11, i gran fallo a la 18, on crec que el millor era anar pel camí de baix... En total 10-15 min perduts, però no estic del tot descontent.


Dissabte tocava Relleus. Aquest any feia equip amb l'Edu Vizcaya i el Lluís Bedós. Jo sortia a la primera posta, cosa que no havia fet mai. Consell del Tommi jus abans de començar: "No salgas el primero, ve detrás mirando mapa hasta la primera para no fallar". Doncs no, la primera meva la pico primer!! Fins la fita 8 "anem junts" amb el Lluís Ferrer, i em pregunto com puc estar aquí. La resposta, just la fita després, la 9, on perdo uns 4 minuts. A la 11 també hi deixo 1 minutet, però la cagada forta és a la 12, on hi deixo almenys 6 minuts. La sensació general és dolenta, ja que si no hagués fallat a la 9 i la 12, hagués fet una molt bona cursa, on em trobava bé i duia un bon ritme de carrera. Li passo el relleu a l'Edu 12è, el qual fa una molt bona cursa i recupera posicions. En B2 tampoc fa la cursa de la seva vida, això em deixa respirar una mica més tranquil, ja que no he sigut l'únic que he fallat. Al final, 6ens d'Espanya (no està gens malament, però teníem els 5ens a tocar... llàstima!!).

A la tarda toca l'sprint pel centre de Guadalajara. Me l'agafo tranquil·lament, ja que em vull guardar per la de l'endemà. No és el millor sprint que he corregut, però tot i així gaudeixo corrent i "fent turisme".

Diumenge, la Mitja. Em trobo cansat, però tot i així he de sortir a per totes. Doncs comencem bé. A la 1 hi deixo almenys 2 minuts, a la 4 1 minut, a la 6 2 minutets més, a la 10 3 minuts i a la 11 mig minutets. En total uns 10 minuts perduts. Tampoc quedo gaire content, tot i que veig que la gent ha fallat molt en general.

En fi, cap de setmana genial on Catalunya va revalidar el títol de campions per davant dels valencians.

Anem pel bon camí (o a mi m'ho sembla!)

Aquest cap de setmana hem gaudit com poques vegades amb una cursa al costat de casa. I és que per fer orientació, no hi ha res com el Berguedà! Estic d'acord amb el Xic quan diu que la cursa era més física que tècnica. Bosc molt blanc, molt desnivell, molts caminets, canvi de mapa, fites que es veien abans d'arribar, eleccions de ruta i 14 km recorreguts.

Crec que faig una bona cursa, però amb errors, algun de gran. Error d'1 min la fita 5, mig minut a la 8 i a la 9, almenys 2 minuts a la 10 (i és que a mig camí tinc un col·lapse i trio l'opció dolenta...) i 1 min a la 16. La resta no em puc queixar.

Al final acabo mort, però molt content. De moment és la temporada on gaudeixo més, i és que la motivació que em produeix tenir a dos perseguidors com el Mas i el Xic, fan que a cada cursa doni el 120%, cosa que havia fet poques vegades... Gràcies cracks!! ;)

Primeres lligues i copes

Ja han començat! Vull dir la Lliga Espanyola i la Copa Catalana. De fet, la Lliga Espanyola ja fa uns dies, però em feia una mandra escriure... més que res pel mal gust de boca que em va quedar.

El cap de setmana del 12 i 13 de març vam baixar 3 "fragonetas" del COB cap a Utiel (València), la primera prova de la Lliga Espanyola 2011, i puntuable pel WRE. Això hauria de ser garantia d'èxit, però WRE, ara ho he vist, no vol dir que el terreny on es corre sigui, que diguem, súper-mega-guai...

Dissabte, Llarga. No estic del tot descontent, però la cago bastant a la fita 11 i bastant bastant molt a la 14. I és que aquests fallos ja no s'haurien de fer...


Diumenge, Mitja. Surto amb pressió (els fragonateros ja m'enteneu...), i no em surt gens bé la cursa. fallo a la fita 1, a la 10, 11, 14, però sobretot a la 13, on pensava que fins i tot havia sortit de mapa!!




Conclusió: cap de setmana per oblidar en uns terrenys per oblidar. Sort de la companyia, i de la "morcilla", i del "chorizo", i de la "chistorra", i del... ;)



El diumenge 27 de març va començar la Copa Catalana. Ens desplaçem a Figuerola d'Orcau, a Can Coll... Mapa nou per mi. Terreny de camps amb arbres fruiters i zones de xaragalls, ens deia la informació. A priori, terreny ràpid, on prevaldrà la part física per sobre de la tècnica. Ho he d'aprofitar. La cursa em surt bastant bé, amb errors puntuals d'atac a la fita, però de poca importància. On fallo és a les 2 tirades llargues, la fita 10 i la 17, on faig una mala elecció d'itinerari, i hi deixo algun minut. En general, però, content. Sobretot perquè he guanyat el primer assalt a aquests que pugen (ells ja saben qui són...) ;)

Aventura desèrtica

Feia una parell d'anys que em ballava pel cap la idea d'anar a fer una cursa al desert. Després de rumiar-hi molt i de buscar molt, em vaig dir que ara era el moment de fer-ho. N'havia trobat 2 que m'atreien: els 100 km del Sahara (100 km en 4 etapes) i la Desert Oman Raid (170 km en 5 etapes). N'havia d'escollir una, i per això vaig demanar consell al bon amic Pep Mayolas. Finalment, tot i les pors que tenia, em vaig decidir per Oman. Oman: un país poc conegut, amb desert, musulmà, fronterer amb el Yemen i amb possessions de petroli...

El viatge comença el divendres 5 de novembre. Per trobar-me amb l'organitazació i la resta de corredors (un total de 36), m'he de desplaçar a París, d'on surt el vol direcció a Muscat. Sóc l'únic català i també l'únic que parlo castellà. O sigui que hauré de fer servir el meu superfrancès i, per suposat, el meu superanglès... ai mare!! Sort que amb signes i gestos es va a tot arreu!!



Dia 1: Fem una visita a la Mesquita de Muscat i a un mercat. A la tarda ens dirigim cap al primer vivac, on dormirem a la platja. Són tendes de 2 persones, i faig parella amb amb una francesa que està boníssima! És broma, el meu company, un francès de 41 anys. Molt trempat, però!



Dia 2: Dia de revisió de material, relax i platgeta. Amb el meu company de tenda, en Gilles, anem a trotar una horeta fins a un poble del costat. La calor es fa evident.



Dia 3: Primera etapa (5 km neutralizats + 30 km de muntanya amb 2500 m+). Tota l'estona correm sobre pistes de cotxe, tot i que potser en trobem 3 o 4 en els 35 km. El paixatge és àrid, molta roca, amb algun poblet amagat i rucs i ovelles "pasturant". M'ho agafa tranquil·lament, fent alguna foto. Al final arribo 5è amb 4 hores 11 minuts, molt cansat però amb bones sensacions. La resta del dia relax.



Dia 4: Segona etapa (42 km de munt amb 1500 m+). Continuen sent pistes i congostos. Espectacular. Em trobo bé i a partir de la segona meitat de l'etapa accelero una mica el ritme. Arribo 3r amb 4 hores 26 minuts. Molt content! La resta del dia relax, aquest cop merescut... ;)



Dia 4: Tercera etapa (21 km de munt amb 1600 m-). Descens vertiginós per pistes, amb forts desnivells. Penso en els meus bessons i m'ho agafo tranquil·lament. De totes maneres no puc anar més ràpid: m'està passant factura l'etapa del dia abans. Arribo 5è amb 1 hora 32 minuts. L'arribada és en una platja, on tothom aprofita per fer-hi un banyet. Al migdia pugem en un autobús direcció al desert, on farem les 2 últimes etapes. Pel camí ens parem en un oasi enmig d'unes roques, on aprofitem per fer un banyet. Mmmm... que bé!!!



Dia 5: Hem dormit sobre dunes, però no les hem vist fins que ens hem llevat, ja que vam venir de fosc en tot terrenys. Avui quarta etapa (24 km de dunes). Vull anar tranquil perquè no sé com respondré a la calor i al "sable" (sorra fina en francès). De seguida, però, em poso a davant i veig que vaig bé. Arribo 2n amb 2 hores 44 minuts, i l'etapa ha estat preciosa! M'ho he passat realment bé!! L'arribada és en un campament on hi ha bungalows. Per fi una mica de comoditat!! Aprofito la tarda per anar a caminar i contemplar l'extens desert que s'obre davant meu. Espectacular!Dia 6: 5a i última etapa (42 km de dunes). Estic bastant (o molt) carregat de cames, per això decideixo sortir tranquil·lament i a mantenir la 3a posició que tinc a la general. És per això que durant tota l'etapa estic pendent dels 2 perseguidors més inmediats. Aquesta és l'etapa més maca, però la que ho acabo passant més malament. Se'm fa moooooolt llarg, inacabable. En Raf, el belga amb el qual he començat aquesta etapa, em deixa a meitat d'etapa, i vaig una estona sol fins que m'atrafa en Mathieu, amb el qual faré els últims i agònics 9 km de dunes. Al final arribem 4rts, amb 6 hores 10 minuts. L'arribada és molt emotiva per tothom, i tothom està feliç i content. bé, tothom no, ja que pel camí hi ha hagut 4 persones que no han acabat, una llàstima!



Dia 7: Marxem direcció a Muscat i fem l'última visita a la capital abans d'anar cap a l'aeroport.



Les sensacions que me'n porto són molt positives. He complert un dels meus somnis, i crec que ho fet prou dignament. A part d'una organització fantàstica (gràcies Cyril). He fet amics (Raf, Mathieu, Guillaume, Katia, Christofer, Touffik, Francis, Gilles...) he gaudit dels magnífics paisatges i he practicat l'anglès, el francès, l'italià i, sobretot, el llenguatge dels signes. Ah! I felicitats als que van fer podi: en Christofer Le Saux (impressionant!!), l'Ivan Zufferli i jo mateix (jejejejeje...).

"Me'n vaig cap al paradís"

Paraules sàbies del Santoyo. I no li faltava raó... quin paradís pels orientadors! Sobretot el dia de la Mitja. Bé, anem a pams:

Dissabte: Llarga distància. Mapa 1:15000. Sobre mapa, terreny amb bastant de relleu i zones blanques combinades amb verds mitjos a la part nord. Al sud, bosc blanc amb zones a evitar de verds 3 combinat amb dunes espectaculars i platja. Un traçat molt ben aprofitat.
L'hora de la veritat: vaig a poc a poc a la 1, ja que veig que em costarà entrar en el mapa. Cometo els primers errors a la 3, o n perdo un parell de minuts. No cometo cap error més fins la 9, on perdo un minutet al no interpretar bé les dunes, i la 10 on tinc el mateix error. A la 15 busco la fita més avall, i perdo un parell de minuts. La 19 la busco o no toca, i també perdo algun minut, igual que la 21. De la 23 a la 26 és curiós perquè em va agradar passar per sobre "la gran duna", però penso que sobrava per una cursa d'aquest tipus. En general, quedo força satisfet.

Diumenge: Mitja distància. Mapa 1:1000. Sobre mapa, terreny completament blanc amb ratllants bastant penetrables. Traçat a simple vista complert, potser faria falta algun bucle.
L'hora de la veritat: intento assegurar les primeres fites, i ho aconsegueixo, menys a la 3, on veig abans la 5!! Quin rumb! No sóc pas de l'escola del Xic, jo! Es pot dir que no faig cap error fins la 14, on quedo un pèl curt i perdo un minutet. Aquí és on cometo l'error de la meva vida!!!! A la 15. Tan aprop i tant lluny!!! Més de 8 minuts per fer 150 metres!!!! Ja se me n'ha anat la cursa apendre pel sac! Bé, continúo bé fins la 21, on per fer 60 metres tardo 2 minuts i mig!!!! Mare meva. En general... no sé. Tinc pensaments contradictius, ja que només he fet 2 fallos en una cursa molt ràpida i en la que m'he trobat realment bé, però quins dos fallos!!!! Imperdonables!!! Quan al terreny i mapa, crec que és un dels millors llocs on he corregut mai. Quanta raó tenia en Santoyo...

Podríem dir que el cap de setmana ha estat molt aprofitable quan a orientació, ja que aquí s'hi ha d'afegir un model event que tenia totes les característiques d'una cursa i un esprint a Vejer de la Frontera que va ser una delícia. Ah! I l'esprint que vam fer cap a l'aeroport també va estar prou bé! ;)